Diferència entre les revisions de "De facto"
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ') |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Una situació de facto és aquella que, existint en la realitat, no ha segut reconeguda formalment, ya siga per mig dels mecanismes llegals vigents o per l'autoritat competent. Per eixemple, una persona pot estar eixercint un càrrec de facto sense que el dit càrrec tinga reconeiximent formal per mig de nomenament de l'autoritat corresponent o contracte laboral. Un país pot ser independent de facto, sense que tinga reconeiximent formal per part de les [[Nacions Unides]] ni d'atres països. Una [[parella de fet]] és un [[matrimoni]] de facto, en alguns països, ya que és un matrimoni en tots els aspectes de la vida social, pero sense tindre el reconeiximent llegal d'un matrimoni. | Una situació de facto és aquella que, existint en la realitat, no ha segut reconeguda formalment, ya siga per mig dels mecanismes llegals vigents o per l'autoritat competent. Per eixemple, una persona pot estar eixercint un càrrec de facto sense que el dit càrrec tinga reconeiximent formal per mig de nomenament de l'autoritat corresponent o contracte laboral. Un país pot ser independent de facto, sense que tinga reconeiximent formal per part de les [[Nacions Unides]] ni d'atres països. Una [[parella de fet]] és un [[matrimoni]] de facto, en alguns països, ya que és un matrimoni en tots els aspectes de la vida social, pero sense tindre el reconeiximent llegal d'un matrimoni. | ||
| − | Un cas habitual de l'us d'esta expressió és el dels governs de facto. Un [[govern de facto]] ho és per haver pres el poder despuix d'un [[Colp d'estat]] com és el cas de les dictadures, o simplement el que ocupa un buit de poder en un moment determinat. El govern de facto deté i eixercix el poder en tots els mecanismes propis d'un govern, pero no té llegitimitat jurídica per a eixercir dita poder i els actes jurídics per a la seua proclamació, si els ha hagut, no es varen ajustar a la llegalitat vigent en eixe moment. El seu primer us correspon a una llei jurídica argentina de [[1856]] que definia els governs absents de llegitimitat constitucional com a governs de facto. | + | Un cas habitual de l'us d'esta expressió és el dels governs de facto. Un [[govern de facto]] ho és per haver pres el poder despuix d'un [[Colp d'estat]] com és el cas de les dictadures, o simplement el que ocupa un buit de poder en un moment determinat. El govern de facto deté i eixercix el poder en tots els mecanismes propis d'un govern, pero no té llegitimitat jurídica per a eixercir dita poder i els actes jurídics per a la seua proclamació, si els ha hagut, no es varen ajustar a la llegalitat vigent en eixe moment. El seu primer us correspon a una llei jurídica argentina de l'any [[1856]] que definia els governs absents de llegitimitat constitucional com a governs de facto. |
| − | Un atre us habitual són els estàndarts de facto. Un [[estàndart de facto]] és el que, sense tindre el recolzament formal d'una autoritat institucional o un organisme de [[normalisació]], és àmpliament empleat en el seu camp, ya siga comerç, tecnologia, informàtica o qualsevol atre. Alguns eixemples d'estàndarts de facto són els protocols [[TCP/IP]], l'arquitectura del [[IBM PC]] o el significat dels icons que indiquen els servicis de senyores i cavallers en molts llocs. | + | Un atre us habitual són els estàndarts de facto. Un [[estàndart de facto]] és el que, sense tindre el recolzament formal d'una autoritat institucional o un organisme de [[normalisació]], és àmpliament empleat en el seu camp, ya siga comerç, tecnologia, informàtica o qualsevol atre. Alguns eixemples d'estàndarts de facto són els protocols [[TCP/IP]], l'arquitectura del [[IBM PC]] o el significat dels icons que indiquen els servicis de senyores i cavallers en molts llocs. |
| + | == Referències == | ||
| + | * Ortografía de la lengua española. Madrid: [[Enciclopèdia Espasa|Espasa Calpe]]. pp. 610-612. ISBN 978-6-070-70653-0 | ||
| + | * Principales novedades de la última edición de la Ortografía de la lengua española (2010), apartado 8: "Equiparación en el tratamiento ortográfico de extranjerismos y latinismos, incluidas las locuciones" | ||
[[Categoria:Expressions llatines usades en Dret]] | [[Categoria:Expressions llatines usades en Dret]] | ||
Última revisió del 16:37 16 maig 2024
De facto és una locució llatina, pronunciada [de-fákto], que significa lliteralment «de fet», açò és, sense reconeiximent jurídic, per la força dels fets. S'opon a de iure , que significa «de dret». Esta locució està plenament incorporada a la llengua valenciana i per tant ha d'escriure's en lletra redona, no en cursiva.
Una situació de facto és aquella que, existint en la realitat, no ha segut reconeguda formalment, ya siga per mig dels mecanismes llegals vigents o per l'autoritat competent. Per eixemple, una persona pot estar eixercint un càrrec de facto sense que el dit càrrec tinga reconeiximent formal per mig de nomenament de l'autoritat corresponent o contracte laboral. Un país pot ser independent de facto, sense que tinga reconeiximent formal per part de les Nacions Unides ni d'atres països. Una parella de fet és un matrimoni de facto, en alguns països, ya que és un matrimoni en tots els aspectes de la vida social, pero sense tindre el reconeiximent llegal d'un matrimoni.
Un cas habitual de l'us d'esta expressió és el dels governs de facto. Un govern de facto ho és per haver pres el poder despuix d'un Colp d'estat com és el cas de les dictadures, o simplement el que ocupa un buit de poder en un moment determinat. El govern de facto deté i eixercix el poder en tots els mecanismes propis d'un govern, pero no té llegitimitat jurídica per a eixercir dita poder i els actes jurídics per a la seua proclamació, si els ha hagut, no es varen ajustar a la llegalitat vigent en eixe moment. El seu primer us correspon a una llei jurídica argentina de l'any 1856 que definia els governs absents de llegitimitat constitucional com a governs de facto.
Un atre us habitual són els estàndarts de facto. Un estàndart de facto és el que, sense tindre el recolzament formal d'una autoritat institucional o un organisme de normalisació, és àmpliament empleat en el seu camp, ya siga comerç, tecnologia, informàtica o qualsevol atre. Alguns eixemples d'estàndarts de facto són els protocols TCP/IP, l'arquitectura del IBM PC o el significat dels icons que indiquen els servicis de senyores i cavallers en molts llocs.
Referències[editar | editar còdic]
- Ortografía de la lengua española. Madrid: Espasa Calpe. pp. 610-612. ISBN 978-6-070-70653-0
- Principales novedades de la última edición de la Ortografía de la lengua española (2010), apartado 8: "Equiparación en el tratamiento ortográfico de extranjerismos y latinismos, incluidas las locuciones"