Diferència entre les revisions de "Basílica de Santa Maria d'Elig"
(Pàgina nova, en el contingut: «L'Archiprestal i Insigne Basílica de Santa María o Iglésia Archiprestal de La nostra Senyora de l'Asunció, està ubicada en la plaça del Congrés Eucaríst...») |
|||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Basílica de Santa María, Elche, España, 2014-07-05, DD 03.JPG|thumb|300px|Basílica de Santa Maria d'Elig]] | |
| − | Les obres es varen iniciar en 1672 baix la direcció de Francisco Vert, succeint-li Pedro Quintana i Ferrán Fouquet. És un bon eixemple del barroc espanyol. | + | L'Archiprestal i Insigne '''Basílica de Santa Maria''' o Iglésia Archiprestal de La nostra Senyora de l'Asunció, està ubicada en la plaça del Congrés Eucarístic de la ciutat d'[[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]], Espanya) i construïda en estil barroc entre els anys [[1672]] i [[1784]] i en ella varen participar varis arquitectes entre els que es trobava el castellonenc Jaime Bort i Meliá, autor de la frontera barroca de la catedral de [[Múrcia]]. |
| + | |||
| + | Les obres es varen iniciar en l'any 1672 baix la direcció de Francisco Vert, succeint-li Pedro Quintana i Ferrán Fouquet. És un bon eixemple del barroc espanyol. | ||
Este edifici presenta distints estils arquitectònics, des del [[barroc]] italianisant de la portada principal, el [[rococó]] de les atres portades i la girola, el [[neoclàssic]] de l'interior, fins a les reminiscències migevals. | Este edifici presenta distints estils arquitectònics, des del [[barroc]] italianisant de la portada principal, el [[rococó]] de les atres portades i la girola, el [[neoclàssic]] de l'interior, fins a les reminiscències migevals. | ||
| + | |||
| + | És el temple més destacat de la ciutat d'Elig i es troba estretament vinculada a la comunitat ilicitana des del naiximent de la mateixa a la civilisació cristiana i en ella ha compartit els seus avatars històrics i el seu desenroll fins als nostres dies. Ademés dels seus cults i llitúrgia habituals, és l'escenari tradicional de la festa comunitària de la ciutat, de la festivitat religiosa que la localitat dedica a la [[Verge Maria]] en la seua asunció als cels, de la Festa o [[Misteri d'Elig]], obra sacre-lírica cantada en valencià antic. La Basílica alberga entre els seus murs la venerada image de la patrona de la població i pertany a la Diòcesis d'[[Oriola]]-[[Alacant]]. | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | |||
| + | Varis edificis religiosos s'han succeït en el mateix solar que actualment ocupa l'Iglésia de Santa Maria. El més antic és la mesquita de la ciutat musulmana consagrada a l'Asunció de Maria per orde de [[Jaume I]] el Conquistador, en l'any [[1265]] despuix d'entrar en la ciutat. Dita consagració va ser portada a efecte per Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona que acompanyava a les tropes del monarca aragonés. | ||
| + | |||
| + | La mesquita transformada en iglésia cristiana es va mantindre en peu, fins a [[1334]] en que va ser derrocada i alçat un nou temple d'estil [[gòtic]] i planta de creu que va existir fins a l'any [[1492]]. Entre els anys 1492 i [[1566]] es va alçar la tercera de les iglésies de Santa Maria. Les seues dimensions devien ser alguna cosa menors que les de l'edifici actual ya que ocupava, aproximadament, la nau central de l'iglésia que hui coneixem. El seu altar major estava dedicat a la Verge Maria i contava en diverses capelles laterals en les que es trobaven els soterraments d'algunes famílies ilicitanes. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1672]], a causa dels forts i continus arruixades que varen caure sobre [[Elig]] i la seua comarca durant varis mesos, el temple de Santa Maria es va vore sériament afectat i es varen detectar solsides de sellars en l'interior de l'edifici. Consultat l'arquitecte Francesc Vert, va sugerir el tancament, l'enderrocament i la construcció d'un atre temple de nova planta. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.misteridelx.com/ Patronat Nacional del Misteri d'Elig] | ||
| + | * [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1671 Basílica de Santa Maria d'Elig. Direcció Genaral de patrimoni. Generalitat Valenciana] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Exterior of the Basílica de Santa María de Elche}} | ||
| + | |||
| + | * [https://web.archive.org/web/20120630015630/http://www.alu.ua.es/f/fjua/ Basílica de Santa Maria d'Elig] | ||
| + | * [https://www.visitelche.com/ Web oficial de Turisme d'Elig] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Religió]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
Última revisió del 16:55 2 jul 2023
L'Archiprestal i Insigne Basílica de Santa Maria o Iglésia Archiprestal de La nostra Senyora de l'Asunció, està ubicada en la plaça del Congrés Eucarístic de la ciutat d'Elig (Comunitat Valenciana, Espanya) i construïda en estil barroc entre els anys 1672 i 1784 i en ella varen participar varis arquitectes entre els que es trobava el castellonenc Jaime Bort i Meliá, autor de la frontera barroca de la catedral de Múrcia.
Les obres es varen iniciar en l'any 1672 baix la direcció de Francisco Vert, succeint-li Pedro Quintana i Ferrán Fouquet. És un bon eixemple del barroc espanyol.
Este edifici presenta distints estils arquitectònics, des del barroc italianisant de la portada principal, el rococó de les atres portades i la girola, el neoclàssic de l'interior, fins a les reminiscències migevals.
És el temple més destacat de la ciutat d'Elig i es troba estretament vinculada a la comunitat ilicitana des del naiximent de la mateixa a la civilisació cristiana i en ella ha compartit els seus avatars històrics i el seu desenroll fins als nostres dies. Ademés dels seus cults i llitúrgia habituals, és l'escenari tradicional de la festa comunitària de la ciutat, de la festivitat religiosa que la localitat dedica a la Verge Maria en la seua asunció als cels, de la Festa o Misteri d'Elig, obra sacre-lírica cantada en valencià antic. La Basílica alberga entre els seus murs la venerada image de la patrona de la població i pertany a la Diòcesis d'Oriola-Alacant.
Història[editar | editar còdic]
Varis edificis religiosos s'han succeït en el mateix solar que actualment ocupa l'Iglésia de Santa Maria. El més antic és la mesquita de la ciutat musulmana consagrada a l'Asunció de Maria per orde de Jaume I el Conquistador, en l'any 1265 despuix d'entrar en la ciutat. Dita consagració va ser portada a efecte per Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona que acompanyava a les tropes del monarca aragonés.
La mesquita transformada en iglésia cristiana es va mantindre en peu, fins a 1334 en que va ser derrocada i alçat un nou temple d'estil gòtic i planta de creu que va existir fins a l'any 1492. Entre els anys 1492 i 1566 es va alçar la tercera de les iglésies de Santa Maria. Les seues dimensions devien ser alguna cosa menors que les de l'edifici actual ya que ocupava, aproximadament, la nau central de l'iglésia que hui coneixem. El seu altar major estava dedicat a la Verge Maria i contava en diverses capelles laterals en les que es trobaven els soterraments d'algunes famílies ilicitanes.
En l'any 1672, a causa dels forts i continus arruixades que varen caure sobre Elig i la seua comarca durant varis mesos, el temple de Santa Maria es va vore sériament afectat i es varen detectar solsides de sellars en l'interior de l'edifici. Consultat l'arquitecte Francesc Vert, va sugerir el tancament, l'enderrocament i la construcció d'un atre temple de nova planta.
Referències[editar | editar còdic]
- Patronat Nacional del Misteri d'Elig
- Basílica de Santa Maria d'Elig. Direcció Genaral de patrimoni. Generalitat Valenciana
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Basílica de Santa Maria d'Elig.