Diferència entre les revisions de "Països Baixos austríacs"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'església' a 'iglésia') |
(Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix') |
||
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:OoNL1786.png|thumb|left|241px|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> | + | [[Image:OoNL1786.png|thumb|left|241px|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> encara que hi havia un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides|República]].<ref>{{GEC|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg|thumb|200px|right|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]] |
| − | El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el | + | El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, encara que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i real de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors. |
| − | En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. | + | En l'any [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa|revolucionaris francesos]] en l'any [[1795]]. Despuix del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref> |
==Referències== | ==Referències== | ||
Última revisió del 11:09 3 jul 2021
El Països Baixos austríacs comencen en 1713, en el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen baix la dominació dels Habsburgs,[1] encara que hi havia un control militar en certes ciutats fortificades per la República.[2]
Bandera dels Països Baixos austríacs de 1781
El govern mantindrà l'administració central organisada a Brusseles pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'Ilustració [3]l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el Hainaut Al mateix moment, els prínceps-bisbe del principat de Lieja continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, encara que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en Charleroi.[4] Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (Acadèmia imperial i real de les belles Arts i les Ciències) en Brusseles. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en Viena que implicava un carpiment de l'influència de l'iglésia catòlica no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.
En l'any 1790, les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a Turnhout durant la revolució brabançona. Seguix un episodi d'uns mesos dels Estats Units bèlgics independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels revolucionaris francesos en l'any 1795. Despuix del Tractat de Campo Formio 1797, els austríacs cedixen el territori als francesos.[5]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos, Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738
- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): . L'Enciclopèdia.cat.
- ↑ De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik, catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines
- ↑ René Leboutte, Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels, Volum 11 de Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519
- ↑ W. Scheelen, De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie (holandés), Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, Hasselt, Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: El principat de Lieja, el comtat de Loon i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)