Diferència entre les revisions de "Informàtica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'la informació' a 'l'informació')
 
(No es mostren 15 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:20020730083218 - Debian.jpg|dreta|300px|thumb|[[Ordenador]] actual eixecutant la distribució [[Debian]] del [[sistema operatiu]] [[GNU/Linux]].]]
 
[[Archiu:20020730083218 - Debian.jpg|dreta|300px|thumb|[[Ordenador]] actual eixecutant la distribució [[Debian]] del [[sistema operatiu]] [[GNU/Linux]].]]
L''''Informàtica''' és la [[ciència]] o [[tècnica]] relativa a la [[tecnologia]] que estudia el tractament automàtic de la informació utilisant dispositius [[electrònica|electrònics]] i [[sistema computacional|sistemes computacionals]]. En lo que hui dia coneixem com a informàtica influïxen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenrollat durant l'història per a donar recolzament i potenciar les seues capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre estes màquines cal destacar l'[[ordenador]].
+
L''''Informàtica''' és la [[ciència]] o [[tècnica]] relativa a la [[tecnologia]] que estudia el tractament automàtic de l'informació utilisant dispositius [[electrònica|electrònics]] i [[sistema computacional|sistemes computacionals]]. En lo que hui dia coneixem com a informàtica influïxen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenrollat durant l'història per a donar recolzament i potenciar les seues capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre estes màquines cal destacar l'[[ordenador]].
  
 
En l'informàtica convergixen els fonaments de les [[ciències de la computació]], la [[Programació d'ordenadors|programació]] i les metodologies pel desenroll de [[programes]], aixina com els tòpics selectes d'[[electrònica]]. S'entén per ''informàtica'' l'unió [[sinèrgia|sinèrgica]] del còmput i de les comunicacions.
 
En l'informàtica convergixen els fonaments de les [[ciències de la computació]], la [[Programació d'ordenadors|programació]] i les metodologies pel desenroll de [[programes]], aixina com els tòpics selectes d'[[electrònica]]. S'entén per ''informàtica'' l'unió [[sinèrgia|sinèrgica]] del còmput i de les comunicacions.
Llínea 8: Llínea 8:
 
La paraula ''Informàtica'' prové del de ''informatique'', paraula [[Francés|francesa]], creada per l'ingenier [[Philippe Dreyfus]] en els anys cinquanta, i que deriva de la fusió de ''information'' i ''automatique''.
 
La paraula ''Informàtica'' prové del de ''informatique'', paraula [[Francés|francesa]], creada per l'ingenier [[Philippe Dreyfus]] en els anys cinquanta, i que deriva de la fusió de ''information'' i ''automatique''.
  
'''L'informatica''', tambe cridada computacio en America, es una ciencia que estudia metodos, tecniques, processos, en el fi d'almagasenar, processar i transmetre informacio i senyes en format digital. L'informatica s'ha desenrollat rapidament a partir de la segona mitat del segle XX, en l'aparicio de tecnologies tals com el circuit integrat, l'Internet, i el telefon movil. Se definix com la branca de la tecnologia que estudia el tractament automatic de l'informacio.
+
'''L'informàtica''', també nomenada computació en America, és una ciència que estudia metodos, tècniques, processos, en el fi d'almagasenar, processar i transmetre informació i senyes en format digital. L'informàtica s'ha desenrollat rapidament a partir de la segona mitat del [[sigle XX]], en l'aparició de tecnologies tals com el circuit integrat, l'Internet, i el teléfon movil. Se definix com la branca de la tecnologia que estudia el tractament automatic de l'informació.
  
En 1957 KARL STEINBUCH afegi la paraula alemana "INFORMATIK" en la publicacio d'un document denominat informatik: AUTOMATISCHE informationsverarbeitung (Informatica: processament automatic d'informacio). El rus ALEXANDER IVANOVICH MIKHAILOV fon el primer en utilisar INFORMATIK en el significat de «estudi, organisacio, i la disseminacio de l'informacio cientifica», que seguix sent el seu significat en dita llengua. En angles, la paraula INFORMATICS fon acunyada independent i casi simultaneament per WALTER F. BAUER, en 1962, quan BAUER cofundá l'empresa denominada informatics General, INC. Actualment els angloparlants utilisen el terme COMPUTER SCIENCE, traduit com «Ciencies de la computacio», per a designar tant l'estudi cientific com l'aplicat.
+
En [[1957]] [[Karl Steinbuch]] afegi la paraula alemana ''Informatik'' en la publicació d'un document nomenat informatik: Automatische informationsverarbeitung (Informatica: procesament automatic d'informació). El rus Alexander Ivanovich Mikhailov fon el primer en utilisar ''Informatik'' en el significat d'«estudi, organisació, i la diseminació de l'informació cientifica», que seguix sent el seu significat en dita llengua. En [[anglés]], la paraula ''Informatics'' fon acunyada independent i casi simultaneament per Walter F. Bauer, en [[1962]], quan Bauer cofundá l'empresa denominada informatics General, INC. Actualment els angloparlants utilisen el terme ''Computer Sciencie'', traduit com «Ciencies de la computacio», per a designar tant l'estudi cientific com l'aplicat.
  
'''ORIGENS'''
+
== Història ==
En els inicis del proces d'informacio, en l'informatica soles se facilitaven els treballs repetitivos i monotons de l'area administrativa. L'automatización d'eixos processos portà com conseqüencia directa una disminucio dels costs i un increment en la productivitat. En l'informatica convergixen els fonaments de les ciencies de la computacio, la programacio i metodologies per al desenroll de software, l'arquitectura de computadors, les xarcies de computadors, l'inteligencia artificial i certes qüestions relacionades en l'electronica. Se pot entendre per informatica a l'unio sinergida de tot este conjunt de disciplines. Esta disciplina s'aplica a numeroses i variades arees del coneiximent o l'activitat humana, com per eixemple: gestio de negocis, almagasenament i consulta d'informacio, monitorización i control de processos, industria, robótica, comunicacions, control de transports, investigacio, desenroll de jocs, disseny computarizado, aplicacions / ferramentes multimedia, medicina, biologia, fisica, quimica, meteorologia, ingenieria, art, etc. Pot tant facilitar la presa de decisions a nivell gerencial (en una empresa) com permetre el control de processos critics. Actualment es dificil concebir una area que no use, d'alguna forma, el soport de l'informatica. Esta pot cobrir un enorme ventall de funcions, que van des de les mes simples qüestions domestiques fins els calculs cientifics mes complexos. Entre les funcions principals de l'informatica se cuentan les següents:
+
En els inicis del procés d'informació, en l'informàtica a soles se facilitaven els treballs repetitius i monòtons de l'area administrativa. L'automatisació d'eixos processos portà com a conseqüència directa una disminució dels costs i un increment en la productivitat. En l'informàtica convergixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i metodologies per al desenroll de [[software]], l'arquitectura de computadors, les xàrcies de computadors, l'inteligència artificial i certes qüestions relacionades en l'electrònica.  
  
    Creacio de noves especificacions de treball
+
Se pot entendre per informàtica a l'unió sinèrgida de tot este conjunt de disciplines. Esta disciplina s'aplica a numeroses i variades arees del coneiximent o l'activitat humana, com per eixemple: gestió de negocis, almagasenament i consulta d'informació, monitorisació i control de processos, industria, robótica, comunicacions, control de transports, investigació, desenroll de jocs, disseny computerisat, aplicacions i ferramentes multimèdia, medicina, biologia, física, química, meteorologia, ingenieria, art, etc. L'informàtica pot tant facilitar la presa de decisions a nivell gerencial (en una empresa) com permetre el control de processos crítics. Actualment és difícil concebre una area que no use, d'alguna forma, el soport de l'informàtica. Esta pot cobrir un enorme ventall de funcions, que van des de les més simples qüestions domestiques fins els càlculs científics més complexos.
    Desenroll i implementación de sistemes informatics
 
    Sistematisacio de processos
 
    Optimización dels metodos i sistemes informatics existents
 
    Facilitar l'automatización de senyes
 
'''
 
Sistemes de tractament de l'informacio'''
 
  
Els sistemes computacionales, generalment implementados com dispositius electronics, permeten el processament automatic de l'informacio. Conforme a aixo, els sistemes informatics deuen realisar les següents tres tasques basiques:
+
Entre les funcions principals de l'informàtica es conten les següents:
 +
*Creació de noves especificacions de treball
 +
*Desenroll i implementació de sistemes informàtics
 +
*Sistematisació de processos
 +
*Optimisació dels mètodos i sistemes informàtics existents
 +
*Facilitar l'automatisació de senyes
  
    Entrada: captacio de l'informacio. Normalment son senyes i órdenes ingressats pels usuaris a través de qualsevol dispositiu d'entrada conectat a la computadora.
+
== Sistemes de tractament de l'informació ==
    Proces: tractament de l'informacio. Se realisa a través de programes i aplicacions dissenyades per programadors que indiquen de forma secuencial com resolver un requeriment.
+
Els sistemes computacionals, generalment implementats com a dispositius electrònics, permeten el processament automàtic de l'informació. Conforme a això, els sistemes informàtics deuen realisar les següents tres tasques bàsiques:
    Eixida: transmissio de resultats. A través dels dispositius d'eixida els usuaris poden visualisar els resultats que sorgixen del processament de les senyes.
 
  
    Sistema operatiu es un conjunt de programes que permet interactuar a l'usuari en la computadora.
+
*Entrada: captació de l'informació. Normalment són senyes i órdens ingressades pels usuaris a través de qualsevol dispositiu d'entrada conectat a la computadora.
    Sistemes d'envie i control, son sistemes basats en la mecanica i motricidad de dispositius que permeten a l'usuari localisar, dins de la llogistica, els elements que se demanden. Estan basats en l'electricitat, o siga, no en el control del decorriment de l'electro, sino en la continuïtat o discontinuïtat d'un corrent electrica, si es alterna o continua o si es induida, contrainducida, en fase o desfase (vore periferic d'entrada).
+
*Procés: tractament de l'informació. Se realisa a través de programes i aplicacions dissenyades per programadors que indiquen de forma seqüencial com resoldre un requeriment.
 +
*Eixida: transmissió de resultats. A través dels dispositius d'eixida els usuaris poden visualisar els resultats que sorgixen del processament de les senyes.
  
    Sistemes d'archiu, son sistemes que permeten l'almagasenament a llarc determini d'informacio que no se demandarà per un llarc periodo de temps. Estos sistemes usen els conceptes de biblioteca per a localisar l'informacio demandada.
+
Sistema operatiu és un conjunt de programes que permet interactuar a l'usuari en la computadora.
 +
Sistemes d'enviament i control, són sistemes basats en la mecànica i motricitat de dispositius que permeten a l'usuari localisar, dins de la llogística, els elements que se demanden. Estan basats en l'electricitat, o siga, no en el control del decorriment de l'electró, sino en la continuïtat o discontinuïtat d'una corrent elèctrica, si és alterna o contínua o si és induïda, contrainducida, en fase o desfase (vore perifèric d'entrada).
  
    Codic ASCII, Es un metodo per a la correspondencia de cadenes de bits permetent d'esta forma la comunicacio entre dispositius digitals aixina com el seu proces i almagasenament, en l'actualitat tots els sistemes informatics utilisen el codic ASCII per a representar texts, grafics, audio i infinitat d'informacio per al control i manipulacio de dispositius digitals.
+
Sistemes d'archiu, són sistemes que permeten l'almagasenament a llarc terme d'informació que no se demandarà per un llarc periodo de temps. Estos sistemes usen els conceptes de biblioteca per a localisar l'informació demanada.
En un editor de text pressionant les tecles ALT+ el numere del codic ASCII apareixera el caracter corespondiente, solament funciona en teclat que tinga les tecles numeriques.
 
 
 
Els virus informatics son programes que s'introduixen en una computadora, sense coneiximent de l'usuari, per a eixecutar en ell acciones no desijades. Estes accions son:
 
 
 
    Unirse a un programa.
 
    Mostrar mensages o imagens, generalment incomodes.
 
    Ralentizar o bloquejar la computadora.
 
    Destruir l'informacio almagasenada.
 
    Reduir l'espai en el disc.
 
 
 
Els tipos de virus informatics que existixen son:
 
 
 
    Cucs: arreplegant informacio, contrasenyes, per a enviar-la a atre.
 
    Bombes llogiques o de temps: que s'activen quan succeix alguna cosa especial, com pot ser una data.
 
    Troyans: fa que les computadores vagen mes llents.
 
    Virus falsos: informacio falsa.
 
 
 
Estos virus se poden previndre:
 
 
 
    Fent copies de seguritat.
 
    Copies de programes originals.
 
    Rebuge de copies d'orige dubtos.
 
    Us de contrasenyes.
 
    Us d'antivirus.
 
  
 +
Còdic ASCII, és un método per a la correspondència de cadenes de bits permetent d'esta forma la comunicació entre dispositius digitals aixina com el seu procés i almagasenament, en l'actualitat tots els sistemes informàtics utilisen el còdic ASCII per a representar texts, gràfics, àudio i infinitat d'informació per al control i manipulació de dispositius digitals.
  
 +
En un editor de text pressionant les tecles ALT+ el número del còdic ASCII apareixerà el caràcter corresponent, únicament funciona en teclat que tinga les tecles numèriques.
  
 +
== Virus informàtics ==
 +
Els virus informàtics són programes que s'introduïxen en una computadora, sense coneiximent de l'usuari, per a eixecutar en ell accions no desijades.
  
 +
Estes accions són:
 +
*Unir-se a un programa.
 +
*Mostrar mensages o imàgens, generalment incomodes.
 +
*Relentisar o bloquejar la computadora.
 +
*Destruir l'informació almagasenada.
 +
*Reduir l'espai en el disc.
  
 +
Els tipos de virus informàtics que existixen són:
 +
*Cucs: arreplegant informació, contrasenyes, per a enviar-la a atre.
 +
*Bombes llògiques o de temps: que s'activen quan succeïx alguna cosa especial, com pot ser una data.
 +
*Troyans: fa que les computadores vagen més llents.
 +
*Virus falsos: informació falsa.
  
 +
Estos virus se poden previndre fent copies de seguritat.
 +
*Copies de programes originals.
 +
*Rebuig de copies d'orige dubtós.
 +
*Us de contrasenyes.
 +
*Us d'antivirus.
  
  
 
[[Categoria:Informàtica| ]]
 
[[Categoria:Informàtica| ]]

Última revisió del 10:06 1 jun 2022

Ordenador actual eixecutant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux.

L'Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de l'informació utilisant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En lo que hui dia coneixem com a informàtica influïxen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenrollat durant l'història per a donar recolzament i potenciar les seues capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre estes màquines cal destacar l'ordenador.

En l'informàtica convergixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenroll de programes, aixina com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica l'unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions.

L'informàtica s'utilisa en múltiples tasques, per eixemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenroll de jocs, etc.

La paraula Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'ingenier Philippe Dreyfus en els anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.

L'informàtica, també nomenada computació en America, és una ciència que estudia metodos, tècniques, processos, en el fi d'almagasenar, processar i transmetre informació i senyes en format digital. L'informàtica s'ha desenrollat rapidament a partir de la segona mitat del sigle XX, en l'aparició de tecnologies tals com el circuit integrat, l'Internet, i el teléfon movil. Se definix com la branca de la tecnologia que estudia el tractament automatic de l'informació.

En 1957 Karl Steinbuch afegi la paraula alemana Informatik en la publicació d'un document nomenat informatik: Automatische informationsverarbeitung (Informatica: procesament automatic d'informació). El rus Alexander Ivanovich Mikhailov fon el primer en utilisar Informatik en el significat d'«estudi, organisació, i la diseminació de l'informació cientifica», que seguix sent el seu significat en dita llengua. En anglés, la paraula Informatics fon acunyada independent i casi simultaneament per Walter F. Bauer, en 1962, quan Bauer cofundá l'empresa denominada informatics General, INC. Actualment els angloparlants utilisen el terme Computer Sciencie, traduit com «Ciencies de la computacio», per a designar tant l'estudi cientific com l'aplicat.

Història[editar | editar còdic]

En els inicis del procés d'informació, en l'informàtica a soles se facilitaven els treballs repetitius i monòtons de l'area administrativa. L'automatisació d'eixos processos portà com a conseqüència directa una disminució dels costs i un increment en la productivitat. En l'informàtica convergixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i metodologies per al desenroll de software, l'arquitectura de computadors, les xàrcies de computadors, l'inteligència artificial i certes qüestions relacionades en l'electrònica.

Se pot entendre per informàtica a l'unió sinèrgida de tot este conjunt de disciplines. Esta disciplina s'aplica a numeroses i variades arees del coneiximent o l'activitat humana, com per eixemple: gestió de negocis, almagasenament i consulta d'informació, monitorisació i control de processos, industria, robótica, comunicacions, control de transports, investigació, desenroll de jocs, disseny computerisat, aplicacions i ferramentes multimèdia, medicina, biologia, física, química, meteorologia, ingenieria, art, etc. L'informàtica pot tant facilitar la presa de decisions a nivell gerencial (en una empresa) com permetre el control de processos crítics. Actualment és difícil concebre una area que no use, d'alguna forma, el soport de l'informàtica. Esta pot cobrir un enorme ventall de funcions, que van des de les més simples qüestions domestiques fins els càlculs científics més complexos.

Entre les funcions principals de l'informàtica es conten les següents:

  • Creació de noves especificacions de treball
  • Desenroll i implementació de sistemes informàtics
  • Sistematisació de processos
  • Optimisació dels mètodos i sistemes informàtics existents
  • Facilitar l'automatisació de senyes

Sistemes de tractament de l'informació[editar | editar còdic]

Els sistemes computacionals, generalment implementats com a dispositius electrònics, permeten el processament automàtic de l'informació. Conforme a això, els sistemes informàtics deuen realisar les següents tres tasques bàsiques:

  • Entrada: captació de l'informació. Normalment són senyes i órdens ingressades pels usuaris a través de qualsevol dispositiu d'entrada conectat a la computadora.
  • Procés: tractament de l'informació. Se realisa a través de programes i aplicacions dissenyades per programadors que indiquen de forma seqüencial com resoldre un requeriment.
  • Eixida: transmissió de resultats. A través dels dispositius d'eixida els usuaris poden visualisar els resultats que sorgixen del processament de les senyes.

Sistema operatiu és un conjunt de programes que permet interactuar a l'usuari en la computadora. Sistemes d'enviament i control, són sistemes basats en la mecànica i motricitat de dispositius que permeten a l'usuari localisar, dins de la llogística, els elements que se demanden. Estan basats en l'electricitat, o siga, no en el control del decorriment de l'electró, sino en la continuïtat o discontinuïtat d'una corrent elèctrica, si és alterna o contínua o si és induïda, contrainducida, en fase o desfase (vore perifèric d'entrada).

Sistemes d'archiu, són sistemes que permeten l'almagasenament a llarc terme d'informació que no se demandarà per un llarc periodo de temps. Estos sistemes usen els conceptes de biblioteca per a localisar l'informació demanada.

Còdic ASCII, és un método per a la correspondència de cadenes de bits permetent d'esta forma la comunicació entre dispositius digitals aixina com el seu procés i almagasenament, en l'actualitat tots els sistemes informàtics utilisen el còdic ASCII per a representar texts, gràfics, àudio i infinitat d'informació per al control i manipulació de dispositius digitals.

En un editor de text pressionant les tecles ALT+ el número del còdic ASCII apareixerà el caràcter corresponent, únicament funciona en teclat que tinga les tecles numèriques.

Virus informàtics[editar | editar còdic]

Els virus informàtics són programes que s'introduïxen en una computadora, sense coneiximent de l'usuari, per a eixecutar en ell accions no desijades.

Estes accions són:

  • Unir-se a un programa.
  • Mostrar mensages o imàgens, generalment incomodes.
  • Relentisar o bloquejar la computadora.
  • Destruir l'informació almagasenada.
  • Reduir l'espai en el disc.

Els tipos de virus informàtics que existixen són:

  • Cucs: arreplegant informació, contrasenyes, per a enviar-la a atre.
  • Bombes llògiques o de temps: que s'activen quan succeïx alguna cosa especial, com pot ser una data.
  • Troyans: fa que les computadores vagen més llents.
  • Virus falsos: informació falsa.

Estos virus se poden previndre fent copies de seguritat.

  • Copies de programes originals.
  • Rebuig de copies d'orige dubtós.
  • Us de contrasenyes.
  • Us d'antivirus.