Diferència entre les revisions de "Pintura romana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'segles' a 'sigles')
m (Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús ')
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Pompeii - Casa dei Vettii - Ixion.jpg|350px|thumb|''Escena de la vida d'Íxion'', [[Casa dels Vettii]], [[Pompeya]].]]
 
[[Archiu:Pompeii - Casa dei Vettii - Ixion.jpg|350px|thumb|''Escena de la vida d'Íxion'', [[Casa dels Vettii]], [[Pompeya]].]]
La '''pintura romana''' és la part de l'[[art romà]] de la qual es conserven menys restos. Només excepcionalment nos han arribat mostres de les pintures romanes i de fet només han sobrevixcut les pintures sobre materials resistents.
+
La '''pintura romana''' és la part de l'[[art romà]] de la qual es conserven menys restos. Només excepcionalment nos han arribat mostres de les pintures romanes i de fet a soles han sobrevixcut les pintures sobre materials resistents.
  
La pintura romana eixercí una influència significativa en l'evolució de la pintura occidental. la seua tradició reemergí en diversos moments de la història durant molts sigles sent especialment important en la gestació de l'[[art paleocristià]], [[pintura bizantina|bizantina]] i [[pintura romànica|romànica]], i donant moltes idees als pintors del [[Renaiximent]], del [[Neoclassicisme]] i de la [[Pintura del romanticisme|Romanticisme]].<ref name="Rosenblum">Rosenblum, Robert. [http://books.google.cat/books?id=ugP_jMmel98C&pg=PA3 ''Transformations in late eighteenth century art'']. Princeton University Press, 1970. pp. 3-49</ref><ref name="Kitzinger">Kitzinger, Ernst. [http://books.google.cat/books?id=t86DEgHtc0wC&pg=PA645 ''The Arts as Aspects of a Renaissance: Rome and Italy'']. In Benson, Robert L.; Constable, Giles & Lanham, Carol Dana. ''Renaissance and renewal in the twelfth century''. Volume 26 de ''Medieval Academy reprints for teaching'' da Mass Medieval Academy of America Cambridge. University of Toronto Press, 1991. pp. 637-669</ref>  
+
La pintura romana eixercí una influència significativa en l'evolució de la pintura occidental. la seua tradició reemergí en diversos moments de l'història durant molts sigles sent especialment important en la gestació de l'[[art paleocristià]], [[pintura bizantina|bizantina]] i [[pintura romànica|romànica]], i donant moltes idees als pintors del [[Renaiximent]], del [[Neoclassicisme]] i de la [[Pintura del romanticisme|Romanticisme]].<ref name="Rosenblum">Rosenblum, Robert. [http://books.google.cat/books?id=ugP_jMmel98C&pg=PA3 ''Transformations in late eighteenth century art'']. Princeton University Press, 1970. pp. 3-49</ref><ref name="Kitzinger">Kitzinger, Ernst. [http://books.google.cat/books?id=t86DEgHtc0wC&pg=PA645 ''The Arts as Aspects of a Renaissance: Rome and Italy'']. In Benson, Robert L.; Constable, Giles & Lanham, Carol Dana. ''Renaissance and renewal in the twelfth century''. Volume 26 de ''Medieval Academy reprints for teaching'' da Mass Medieval Academy of America Cambridge. University of Toronto Press, 1991. pp. 637-669</ref>  
  
 
L'[[estil pompeyà]] rep este nom precisament per pertànyer a les ciutats enterrades per les cendres del [[volcà]] [[Vesubi]] en l'any [[79]]: [[Pompeya]] i [[Herculà]] principalment. A pesar del nom d'''estil pompeyà'' segurament el centre de la producció de la pintura romana va ser la ciutat de [[Roma]].  
 
L'[[estil pompeyà]] rep este nom precisament per pertànyer a les ciutats enterrades per les cendres del [[volcà]] [[Vesubi]] en l'any [[79]]: [[Pompeya]] i [[Herculà]] principalment. A pesar del nom d'''estil pompeyà'' segurament el centre de la producció de la pintura romana va ser la ciutat de [[Roma]].  
Llínea 8: Llínea 8:
 
===Pintura popular===
 
===Pintura popular===
 
[[Archiu:Isis Giminiana fresco.jpg|thumb|Pintura popular d'Ostia antiga]]
 
[[Archiu:Isis Giminiana fresco.jpg|thumb|Pintura popular d'Ostia antiga]]
Hi ha temes locals, episodis de la vida real de la població fins i tot anuncis de botigues i negocis locals. Estan fetes de forma poc refinada pero molt interessants.<ref>[http://books.google.cat/books?hl=ca&id=R8H82lJHtF4C&pg=PA18 De Carolis, Ernesto. pp. 26-28]</ref><ref>Clarke, John R. (2003) [http://books.google.cat/books?id=1SB5pp--xxsC&pg=RA1-PA325&hl=ca ''Art in the Lives of Ordinary Romans: Visual Representation and Non-elite Viewers in Italy, 100 B.C.-A.D. 315'']. University of California Press, 2003. p. 270</ref>
+
Hi ha temes locals, episodis de la vida real de la població inclús  anuncis de botigues i negocis locals. Estan fetes de forma poc refinada pero molt interessants.<ref>[http://books.google.cat/books?hl=ca&id=R8H82lJHtF4C&pg=PA18 De Carolis, Ernesto. pp. 26-28]</ref><ref>Clarke, John R. (2003) [http://books.google.cat/books?id=1SB5pp--xxsC&pg=RA1-PA325&hl=ca ''Art in the Lives of Ordinary Romans: Visual Representation and Non-elite Viewers in Italy, 100 B.C.-A.D. 315'']. University of California Press, 2003. p. 270</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 18:37 28 set 2019

Escena de la vida d'Íxion, Casa dels Vettii, Pompeya.

La pintura romana és la part de l'art romà de la qual es conserven menys restos. Només excepcionalment nos han arribat mostres de les pintures romanes i de fet a soles han sobrevixcut les pintures sobre materials resistents.

La pintura romana eixercí una influència significativa en l'evolució de la pintura occidental. la seua tradició reemergí en diversos moments de l'història durant molts sigles sent especialment important en la gestació de l'art paleocristià, bizantina i romànica, i donant moltes idees als pintors del Renaiximent, del Neoclassicisme i de la Romanticisme.[1][2]

L'estil pompeyà rep este nom precisament per pertànyer a les ciutats enterrades per les cendres del volcà Vesubi en l'any 79: Pompeya i Herculà principalment. A pesar del nom d'estil pompeyà segurament el centre de la producció de la pintura romana va ser la ciutat de Roma.

Pintura popular[editar | editar còdic]

Pintura popular d'Ostia antiga

Hi ha temes locals, episodis de la vida real de la població inclús anuncis de botigues i negocis locals. Estan fetes de forma poc refinada pero molt interessants.[3][4]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Rosenblum, Robert. Transformations in late eighteenth century art. Princeton University Press, 1970. pp. 3-49
  2. Kitzinger, Ernst. The Arts as Aspects of a Renaissance: Rome and Italy. In Benson, Robert L.; Constable, Giles & Lanham, Carol Dana. Renaissance and renewal in the twelfth century. Volume 26 de Medieval Academy reprints for teaching da Mass Medieval Academy of America Cambridge. University of Toronto Press, 1991. pp. 637-669
  3. De Carolis, Ernesto. pp. 26-28
  4. Clarke, John R. (2003) Art in the Lives of Ordinary Romans: Visual Representation and Non-elite Viewers in Italy, 100 B.C.-A.D. 315. University of California Press, 2003. p. 270