Diferència entre les revisions de "Sexisme"
m |
m (Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar ') |
||
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
* Simplement tindre aversió a les dones ([[misogínia]]) o als hòmens ([[misàndria]]). | * Simplement tindre aversió a les dones ([[misogínia]]) o als hòmens ([[misàndria]]). | ||
− | Les conviccions sexistes són un tipo d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en | + | Les conviccions sexistes són un tipo d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en térmens de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories. |
− | El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura | + | El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura migeval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[sigle XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys varen escomençar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc. |
Actualment en les societats occidentals el poder [[llegislatiu]] té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant. | Actualment en les societats occidentals el poder [[llegislatiu]] té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant. |
Última revisió del 10:40 29 jun 2020
Sexisme és la discriminació basada en el sexe de la persona que la patix.
És un tipo de prejuí que altera l'objectivitat i impedix apreciar les persones pels seus mèrits. Es pot referir a tres actituts subtilment diferents:
- Pensar que un sexe és superior a l'atre.
- Creure que hi ha grans diferències entre hòmens i dones i per tant han d'estar reflectides en la manera de comportar-se en societat, el llenguage, les actituts sexuals i la llei.
- Simplement tindre aversió a les dones (misogínia) o als hòmens (misàndria).
Les conviccions sexistes són un tipo d'essencialisme, que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en térmens de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories.
El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura migeval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple Jaume Roig en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al sigle XIX, donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys varen escomençar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.
Actualment en les societats occidentals el poder llegislatiu té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant.