Diferència entre les revisions de "Llògica epistémica"
m |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''llògica epistèmica''' és un camp de la [[llògica modal]] que s'ocupa del raonament sobre el [[coneiximent]]. Mentres que l'[[epistemologia]] té una llarga tradició filosòfica que s'origina en la [[Grècia Antiga]], la llògica epistèmica és un desenroll molt més recent en aplicacions en numerosos camps, com ara [[filosofia]], [[Ciències de la computació|ciència computacional teòrica]], [[inteligència artificial]], [[economia]] i [[llingüística]]. | La '''llògica epistèmica''' és un camp de la [[llògica modal]] que s'ocupa del raonament sobre el [[coneiximent]]. Mentres que l'[[epistemologia]] té una llarga tradició filosòfica que s'origina en la [[Grècia Antiga]], la llògica epistèmica és un desenroll molt més recent en aplicacions en numerosos camps, com ara [[filosofia]], [[Ciències de la computació|ciència computacional teòrica]], [[inteligència artificial]], [[economia]] i [[llingüística]]. | ||
| − | Mentres que els filòsofs a partir de [[Aristòteles]] han discutit la llògica modal, i els [[Filosofia | + | Mentres que els filòsofs a partir de [[Aristòteles]] han discutit la llògica modal, i els [[Filosofia migeval|filòsofs migevals]] com [[Guillem d'Occam]] i [[Duns Escot]] varen desenrollar numeroses observacions, va ser [[Clarence Irving Lewis]] qui en l'any [[1912]] va realisar el primer tractament simbòlic i sistemàtic d'este tema. El tema va continuar madurant, arribant a la seua forma moderna en l'any [[1963]] a partir del treball de [[Saul Kripke]]. |
[[Categoria:Ètica]] | [[Categoria:Ètica]] | ||
[[Categoria:Sistemes llògics]] | [[Categoria:Sistemes llògics]] | ||
Última revisió del 19:16 30 maig 2024
La llògica epistèmica és un camp de la llògica modal que s'ocupa del raonament sobre el coneiximent. Mentres que l'epistemologia té una llarga tradició filosòfica que s'origina en la Grècia Antiga, la llògica epistèmica és un desenroll molt més recent en aplicacions en numerosos camps, com ara filosofia, ciència computacional teòrica, inteligència artificial, economia i llingüística.
Mentres que els filòsofs a partir de Aristòteles han discutit la llògica modal, i els filòsofs migevals com Guillem d'Occam i Duns Escot varen desenrollar numeroses observacions, va ser Clarence Irving Lewis qui en l'any 1912 va realisar el primer tractament simbòlic i sistemàtic d'este tema. El tema va continuar madurant, arribant a la seua forma moderna en l'any 1963 a partir del treball de Saul Kripke.