Diferència entre les revisions de "Idioma estonià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{llengua|
 
{{llengua|
−
|nom= Estoni
+
|nom= Estonià
 
|nomnatiu= Eesti
 
|nomnatiu= Eesti
 
|pronunciació=
 
|pronunciació=
Llínea 12: Llínea 12:
 
|família=[[Llengúes uràliques|Uràlica]]<br />
 
|família=[[Llengúes uràliques|Uràlica]]<br />
 
&nbsp;[[Llengúes fino-ugries|Fino-ugri]]<br />
 
&nbsp;[[Llengúes fino-ugries|Fino-ugri]]<br />
−
&nbsp;&nbsp;'''Estoni'''
+
&nbsp;&nbsp;'''Estonià'''
 
|nació=[[Estònia]]
 
|nació=[[Estònia]]
 
|fontcolor=
 
|fontcolor=
Llínea 22: Llínea 22:
 
|mapa=
 
|mapa=
 
}}
 
}}
−
L''''idioma estoni''' (''eesti keel'') és una llengua [[Llengües fino-ugries|fino-ugria]] parlada per alrededor de 1.100.000 persones que, en sa gran majoria viuen en [[Estònia]].
+
L''''idioma estonià''' (''eesti keel'') és una llengua [[Llengües fino-ugries|fino-ugria]] parlada per alrededor de 1.100.000 persones que, en la seua gran majoria viuen en [[Estònia]].
  
 
== Clasificació ==
 
== Clasificació ==
−
L'estoni no està emparentat en ninguna de ses llengües veïnes, [[Idima letó|letó]] o [[Idioma lituà|lituà]], les quals són llengües bàltiques, sino en el finés, parlat a l'atre costat del golf de Finlàndia, i també, encara que molt lluntamanet, en el [[Idoma húngar|húngar]]. En tot i això, a pesar de la creencia d'alguns, els dialectes del estoni del nort no són lo massa similars al finés com per a permetre que s'entenguen els uns en els atres.
+
L'estonià no està emparentat en ninguna de les llengües veïnes, [[Idima letó|letó]] o [[Idioma lituà|lituà]], les quals són llengües bàltiques, sino en el [[finés]], parlat a l'atre costat del golf de [[Finlàndia]], i també, encara que molt lluntanament, en el [[Idioma húngar|húngar]]. Encara que, a pesar de la creència d'alguns, els dialectes del estoni del nort no són molt similars al finés com per a permetre que s'entenguen els uns en els atres.
  
 
== Fonologia ==
 
== Fonologia ==
 
=== Característiques fonològiques generals ===
 
=== Característiques fonològiques generals ===
−
Una de les característiques distintives del estoni és que els fonemes que utilisa poden contar en tres distints graus d'extensió: fonemes breus, llarcs i extrallarcs. La diferència entre els fonemes llarcs i els extrallarcs residix tant en la seua accentuació com en la seua prolongació. Ad estos dos fonemes no se'ls distinguix en estoni escrit.
+
Una de les característiques distintives de l'estonià és que els fonemes que utilisa poden contar en tres distints graus d'extensió: fonemes breus, llarcs i extrallarcs. La diferència entre els fonemes llarcs i els extrallarcs residix tant en la seua accentuació com en la seua prolongació. Ad estos dos fonemes no se'ls distinguix en estonià escrit.
  
−
=== Desripcio fonemàtica i alofònica ===
+
=== Descripció fonemàtica i alofònica ===
−
''õ'', so vocàlic no redondejat, pestorior i baix. (Sona distint que la mateixa lletra en [[Idioma portugués|portugués]], és paregut al [[Idioma vietnamita|vietnamita]] ''o-horn'').
+
''õ'', so vocàlic no redondejat, posterior i baix. (Sona distint que la mateixa lletra en [[Idioma portugués|portugués]], és paregut al [[Idioma vietnamita|vietnamita]] ''o-horn'').
  
 
== Escritura ==
 
== Escritura ==
 
=== Característiques generals del sistema d'escritura ===
 
=== Característiques generals del sistema d'escritura ===
−
Al igual que el [[letó]] i el [[lituà]], el estonià emplea els caracters del alfabet [[llatí]]. No obstant, el seu alfabet careix de les lletres c, f, q, w, x, y (tan sols se empleen per a escriure noms i cites que proceixen d'atres llengües) i contenen les lletres ''š, ž, ä, ö, ü'' i ''õ''.
+
Al igual que el [[letó]] i el [[lituà]], el estonià utilisa els caràcters de l'[[alfabet]] [[llatí]]. No obstant, el seu alfabet carix de les lletres c, f, q, w, x, y (a soles s'utilisen per a escriure noms i cites que procedixen d'atres llengües) i contenen les lletres ''š, ž, ä, ö, ü'' i ''õ''.
  
 
== Breu vocaublari ==
 
== Breu vocaublari ==
Llínea 87: Llínea 87:
  
 
:[[Tony Blackplait]]
 
:[[Tony Blackplait]]
−
 
+
 
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Estònia]]
 
* [[Estònia]]

Última revisió del 10:19 2 jun 2024

Estonià
Eesti
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Estònia
Regió: Mar Bàltic
Parlants: 1.100.000
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Uràlica

 Fino-ugri
  Estonià

estatus oficial
Llengua oficial de: Estònia
Regulat per: Eesti Keele Instituut
còdics de la llengua
ISO 639-1 et
ISO 639-2 est
ISO/FDIS 639-3 est
SIL
vore també: llengua

L'idioma estonià (eesti keel) és una llengua fino-ugria parlada per alrededor de 1.100.000 persones que, en la seua gran majoria viuen en Estònia.

Clasificació[editar | editar còdic]

L'estonià no està emparentat en ninguna de les llengües veïnes, letó o lituà, les quals són llengües bàltiques, sino en el finés, parlat a l'atre costat del golf de Finlàndia, i també, encara que molt lluntanament, en el húngar. Encara que, a pesar de la creència d'alguns, els dialectes del estoni del nort no són molt similars al finés com per a permetre que s'entenguen els uns en els atres.

Fonologia[editar | editar còdic]

Característiques fonològiques generals[editar | editar còdic]

Una de les característiques distintives de l'estonià és que els fonemes que utilisa poden contar en tres distints graus d'extensió: fonemes breus, llarcs i extrallarcs. La diferència entre els fonemes llarcs i els extrallarcs residix tant en la seua accentuació com en la seua prolongació. Ad estos dos fonemes no se'ls distinguix en estonià escrit.

Descripció fonemàtica i alofònica[editar | editar còdic]

õ, so vocàlic no redondejat, posterior i baix. (Sona distint que la mateixa lletra en portugués, és paregut al vietnamita o-horn).

Escritura[editar | editar còdic]

Característiques generals del sistema d'escritura[editar | editar còdic]

Al igual que el letó i el lituà, el estonià utilisa els caràcters de l'alfabet llatí. No obstant, el seu alfabet carix de les lletres c, f, q, w, x, y (a soles s'utilisen per a escriure noms i cites que procedixen d'atres llengües) i contenen les lletres š, ž, ä, ö, ü i õ.

Breu vocaublari[editar | editar còdic]

  • linn > ciutat
  • vana > vell
  • tere! > ¡hola!
  • head aega > Adeu
  • olgu > val
  • aitäh > gràcies
  • täna > hui
  • eile > ahir
  • raamat > llibre
  • vesi > aigua
  • isa > pare
  • ema > mare

Eixemple de llengua[editar | editar còdic]

MUSTA LIPU VALGUSES
Tule ümber on kogunend mõned.
Ridva otsas must laperdav kalts.
Ahnelt neelab mu saamatud kõned
Sügistuule käes kahisev malts.
Keegi sult suurt kirjaoskust ei nõua:
Piisab, kui seinale kritseldad “A”.
Veel plankusid lõhu, kui müüre ei jõua –
Mu vaikiva heakskiidu pälvid sa taas
Ja ikka ja jälle on lahus su soovid
Sellest, mida sa tohid ja pead.
Kui käimas on mässud ja revolutsioonid,
Siis meiegi kohal. Me tõstame pead.
Kui naine kord aeg avab meilegi süle.
Öös süttivad silmad, kus peegeldus õud.
Siis vaenlusetormid meist tuiskavad üle.
Vihaselt rõhuvad tumedad jõud.
Nüüd üheskoos hümni me laulame ööle,
Sest öö meid ju varjab ja katab ka sind.
Me laulame: “Julgesti, vennad, nüüd tööle!”
Täis piirita ohvrimeelt leegitsev rind.
Läbi riikluse ajastu lehvib see kangas,
Must nagu lõpmatu maailmaruum.
Kuni püsivad seadused, kohtud ja vanglad,
Teil pilkavalt naeratab surnupealuu.
Tony Blackplait

Vore també[editar | editar còdic]

Llengües uràliques
Finés · Estoni · Húngar · Mari · Komi · Udmurt · Moksha · Erzia · Set · Võro · Careli · Ingri · Livoni · Vepsi · Voti · Janti · Mansi · Nenezo
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_estonià&oldid=324634»