Diferència entre les revisions de "Neurona"
m |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Neurona.jpg|thumb|Neurona]] | [[File:Neurona.jpg|thumb|Neurona]] | ||
| − | Una '''neurona''' és una [[cèlula]] del [[teixit nerviós]]. Está formada pel cos celular i l'[[axó]]. En el cos celular està el [[Núcleu celular|núcleu]] i el [[citoplasma]] de la cèlula. Del cos creixen dos tipos de prolongacions: les dendrites, curtes i en ramificacions arborescents, i l'axó, | + | Una '''neurona''' és una [[cèlula]] del [[teixit nerviós]]. Está formada pel cos celular i l'[[axó]]. En el cos celular està el [[Núcleu celular|núcleu]] i el [[citoplasma]] de la cèlula. Del cos creixen dos tipos de prolongacions: les dendrites, curtes i en ramificacions arborescents, i l'axó, rodejat per la vaina de [[mielina]] i que acaba en ramificacions independents, les quals, entren en contacte en un atre cos neuronal, en un orgue efector o en prolongacions dendrítiques d'una atra neurona. |
| − | Les neurones estan en l'[[encéfal]], la [[mèdula espinal]] i en els ganglis nerviosos i estan en contacte en tot el cos. A diferència de la majoria de les atres cèlules de l'organisme, les neurones normals en l'individu madur no es dividixen excepte en algunes àrees molt concretes com la regió hipotalàmica de l'encéfal, a on tenen un ritme constant de divisió encara que | + | Les neurones estan en l'[[encéfal]], la [[mèdula espinal]] i en els ganglis nerviosos i estan en contacte en tot el cos. A diferència de la majoria de les atres cèlules de l'organisme, les neurones normals en l'individu madur no es dividixen excepte en algunes àrees molt concretes com la regió hipotalàmica de l'encéfal, a on tenen un ritme constant de divisió encara que es convertixca sempre a una velocitat molt baixa, aixina com les cèlules olfatives sí que es regeneren. Els nervis mielinisats del sistema nerviós perifèric també tenen la possibilitat de regenerar-se per mig de l'us del neurolema, una capa formada pels núcleus i per les [[cèlules de Schwann]]. |
| − | |||
| − | |||
| + | La funció principal de les neurones és transmetre els impulsos nerviosos. Segons quin siga el sentit d'estos impulsos, les neurones se classifiquen en ''aferents'', quan porten al sistema nerviós els impulsos de l'exterior i del mateix organisme, i en ''eferents'', quan transmeten les órdens del sistema nerviós als òrguens efectors, com ara els [[músculs]]. | ||
| + | |||
[[Categoria:Sistemes d'òrguens]] | [[Categoria:Sistemes d'òrguens]] | ||
[[Categoria:Sistema nerviós]] | [[Categoria:Sistema nerviós]] | ||
[[Categoria:Cèlules del sistema nerviós]] | [[Categoria:Cèlules del sistema nerviós]] | ||
Última revisió del 11:34 17 ago 2024
Una neurona és una cèlula del teixit nerviós. Está formada pel cos celular i l'axó. En el cos celular està el núcleu i el citoplasma de la cèlula. Del cos creixen dos tipos de prolongacions: les dendrites, curtes i en ramificacions arborescents, i l'axó, rodejat per la vaina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, entren en contacte en un atre cos neuronal, en un orgue efector o en prolongacions dendrítiques d'una atra neurona.
Les neurones estan en l'encéfal, la mèdula espinal i en els ganglis nerviosos i estan en contacte en tot el cos. A diferència de la majoria de les atres cèlules de l'organisme, les neurones normals en l'individu madur no es dividixen excepte en algunes àrees molt concretes com la regió hipotalàmica de l'encéfal, a on tenen un ritme constant de divisió encara que es convertixca sempre a una velocitat molt baixa, aixina com les cèlules olfatives sí que es regeneren. Els nervis mielinisats del sistema nerviós perifèric també tenen la possibilitat de regenerar-se per mig de l'us del neurolema, una capa formada pels núcleus i per les cèlules de Schwann.
La funció principal de les neurones és transmetre els impulsos nerviosos. Segons quin siga el sentit d'estos impulsos, les neurones se classifiquen en aferents, quan porten al sistema nerviós els impulsos de l'exterior i del mateix organisme, i en eferents, quan transmeten les órdens del sistema nerviós als òrguens efectors, com ara els músculs.