Diferència entre les revisions de "Omar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Omar ibn al-Jattāb''' (en [[àrap]]: عمر بن الخطاب) o simplement '''Omar''' fon el segon dels dits «[[califes ortodoxos]]», la primera série de gobernants que tingué l'[[imperio islàmic]] a la mort de [[Mahoma]] i adés de l'establiment del [[Califat Omeya]]. Omar succeí a [[Abu Bakr]] i gobernà entre [[634]] i [[644]].
+
[[File:Grands conquerants - Omar le 2eme calife prenant en personne possession de Jerusalem l'an 638 de l'ere chretienne.derv..jpg|thumb|250px|Representació d'Omar entrant a Jerusalem]]
  
 +
'''Omar ibn al-Jattāb''' (en [[Idioma àrap|àrap]]: عمر بن الخطاب) o simplement '''Omar''' fon el segon dels dits «[[califes ortodoxos]]», la primera série de gobernants que tingué l'[[imperi islàmic]] a la mort de [[Mahoma]] i adés de l'establiment del [[Califat Omeya]]. Omar succeí a [[Abu Bakr]] i gobernà entre els anys [[634]] i [[644]].
  
 +
Està considerat com un dels líders més famosos, importants i influents de l'història islàmica,​ pese a que els chiítes no el consideren com una figura digna d'admiració.​ Se li crida històricament Omar I, en contrast en el califa omeya Omar II.
 +
 +
Va pertànyer al clan Banu Adi, i va ser responsable de l'arbitrage entre les tribus,​ cap a l'any [[581]]. Va combatre en un primer moment contra [[Mahoma]] i els fidels de la nova religió, pero més tart, en l'any [[615]], es va convertir a l'[[islam]], en una reversió que és valorada i dramatisada en la tradició.
 +
 +
Durant el seu regnat, Umar va expandir el califat en gran èxit, governant des de l'Imperi Sasánida, fins a més de dos terços de l'[[Imperi Bizantí]]. Es va enfrontar als sasánides, conseguint conquistar [[Pèrsia]] en només dos anys, entre els anys [[642]] i [[644]]. La tradició judeua li va atribuir el permís als judeus per a ingressar a [[Jerusalem]] en pelegrinage, permetent-los adorar la ciutat.​ Va ser assessinat el [[7 de novembre]] de l'any 644.   
 +
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{Traduit de |es| Umar ibn al-Jattab}}
+
* As-Suyuti, The History of Khalifahs Who Took The Right Way (Londres, 1995), pp. 107-108.
 +
* Bearman, P. J. (Peri (2012). Encyclopaedia of Islam. Koninklijke Brill NV. OCLC 946615208
 +
 
 +
== Bibliografia==
 +
* Donner, Fred, The Early Islamic Conquests, Princeton University Press, 1981
 +
* Guillaume, A., The Life of Muhammad, Oxford University Press, 1955
 +
* Previte-Orton, C. W (1971). The Shorter Cambridge Medieval History. Cambridge: Cambridge University Press.
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Umar}}
 +
 
 +
[[Categoria:Islamisme]]

Última revisió del 11:08 23 oct 2024

Representació d'Omar entrant a Jerusalem

Omar ibn al-Jattāb (en àrap: عمر بن الخطاب) o simplement Omar fon el segon dels dits «califes ortodoxos», la primera série de gobernants que tingué l'imperi islàmic a la mort de Mahoma i adés de l'establiment del Califat Omeya. Omar succeí a Abu Bakr i gobernà entre els anys 634 i 644.

Està considerat com un dels líders més famosos, importants i influents de l'història islàmica,​ pese a que els chiítes no el consideren com una figura digna d'admiració.​ Se li crida històricament Omar I, en contrast en el califa omeya Omar II.

Va pertànyer al clan Banu Adi, i va ser responsable de l'arbitrage entre les tribus,​ cap a l'any 581. Va combatre en un primer moment contra Mahoma i els fidels de la nova religió, pero més tart, en l'any 615, es va convertir a l'islam, en una reversió que és valorada i dramatisada en la tradició.

Durant el seu regnat, Umar va expandir el califat en gran èxit, governant des de l'Imperi Sasánida, fins a més de dos terços de l'Imperi Bizantí. Es va enfrontar als sasánides, conseguint conquistar Pèrsia en només dos anys, entre els anys 642 i 644. La tradició judeua li va atribuir el permís als judeus per a ingressar a Jerusalem en pelegrinage, permetent-los adorar la ciutat.​ Va ser assessinat el 7 de novembre de l'any 644.

Referències[editar | editar còdic]

  • As-Suyuti, The History of Khalifahs Who Took The Right Way (Londres, 1995), pp. 107-108.
  • Bearman, P. J. (Peri (2012). Encyclopaedia of Islam. Koninklijke Brill NV. OCLC 946615208

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Donner, Fred, The Early Islamic Conquests, Princeton University Press, 1981
  • Guillaume, A., The Life of Muhammad, Oxford University Press, 1955
  • Previte-Orton, C. W (1971). The Shorter Cambridge Medieval History. Cambridge: Cambridge University Press.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons