Diferència entre les revisions de "José Guardiola Picó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|230px|La [[Casa Alberola, obra de José Guardiola Picó (1891)]] '''José Guardiola Picó''' (Alacant, 1836-...».)
 
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Casa Alberola, Alacant.JPG|thumb|230px|La [[Casa Alberola]], obra de José Guardiola Picó (1891)]]
 
[[Image:Casa Alberola, Alacant.JPG|thumb|230px|La [[Casa Alberola]], obra de José Guardiola Picó (1891)]]
'''José Guardiola Picó''' ([[Alacant]], [[1836]]-''ibid.'', [[1909]]) fon un [[arquitecte]] [[Espanya|espanyol]], tio del també arquitecte [[Francisco Fajardo Guardiola]].<ref>Martínez Medina, A. (1998). Arquitectura de la ciudad de Alicante, 1923-1943. La aventura de la Modernidad. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege d'Arquitectes d'Alacant. p. 428. ISBN 84-7784-304-X.</ref>
 
  
Fon arquitecte municipal de la ciutat d'Alacant durant prop de quaranta anys, encara que en interrupcions.<ref name = Varela>Varela Botella, Santiago (2001). Obra de los Arquitectos en Alicante. Alacant: Institut Alacantí de Cultura "Juan Gil-Albert". p. 288. ISBN 84-7784/863-7</ref> La seua obra és de gran importància en el desenroll urbanístic de la ciutat, sent un impulsor d'obres necessaries en Alacant per a la seua adequació a la modernitat higienista.<ref>Vicente Ramos (1979). Crónica de la provincia de Alicante (1808-1870). Alacant.</ref>
+
'''José Guardiola Picó''' ([[Alacant]], [[1836]] - † ''ibid.'', [[1909]]) fon un [[arquitecte]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], tio del també arquitecte [[Francisco Fajardo Guardiola]].<ref>Martínez Medina, A. (1998). Arquitectura de la ciudad de Alicante, 1923-1943. La aventura de la Modernidad. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege d'Arquitectes d'Alacant. p. 428. ISBN 84-7784-304-X.</ref>
  
A finals del [[segle XIX]] dissenyà el barri de [[Benalúa]], que portà a terme la Societat Els Deu Amics, de la qual era un dels socis i a on té carrer dedicat.
+
Fon arquitecte municipal de la ciutat d'Alacant durant vora quaranta anys, encara que en interrupcions.<ref name = Varela>Varela Botella, Santiago (2001). Obra de los Arquitectos en Alicante. Alacant: Institut Alacantí de Cultura "Juan Gil-Albert". p. 288. ISBN 84-7784/863-7</ref> La seua obra és de gran importància en el desenroll urbanístic de la ciutat, sent un impulsor d'obres necessàries en Alacant per a la seua adequació a la modernitat higienista.<ref>Vicente Ramos (1979). Crónica de la provincia de Alicante (1808-1870). Alacant.</ref>
  
El llegat de les seues obres se pot contemplar en molts punts de la ciutat d'Alacant, des de el Passeig dels Martirs (actual [[Esplanada d'Espanya]]), el [[port d'Alacant]], la [[plaça Nova]] o la [[Plaça de bous d'Alacant|plaça de bous]].
+
A finals del [[sigle XIX]] dissenyà el barri de [[Benalúa]], que portà a terme la Societat Els Dèu Amics, de la qual era un dels socis i a on té carrer dedicat.
 +
 
 +
El llegat de les seues obres se pot contemplar en molts punts de la ciutat d'Alacant, des del passeig dels Martirs (actual [[Esplanada d'Espanya]]), el [[port d'Alacant]], la [[plaça Nova]] o la [[Plaça de bous d'Alacant|plaça de bous]].
  
 
Es autor de diversos llibres de la seua especialitat, part d'ells formats d'artículs breus publicats en la prensa local.<ref name = Varela/>
 
Es autor de diversos llibres de la seua especialitat, part d'ells formats d'artículs breus publicats en la prensa local.<ref name = Varela/>
  
 
== Obres ==
 
== Obres ==
* ''Memoria higiénica de Alicante'' (1894) en colaboració en Esteban Sánchez Santana
+
* ''Memoria higiénica de Alicante'' ([[1894]]) en colaboració en Esteban Sánchez Santana
* ''Reforma en Alicante para el siglo XX'' (1895)
+
* ''Reforma en Alicante para el siglo XX'' ([[1895]])
 
* ''Cuestionario propuesto por el Excmo. Señor Ministro de la Gobernación'' (1895)
 
* ''Cuestionario propuesto por el Excmo. Señor Ministro de la Gobernación'' (1895)
* ''Alicante en el siglo venidero'' (1897)
+
* ''Alicante en el siglo venidero'' ([[1897]])
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 22: Llínea 23:
 
* [http://www.barriodebenalua.es/2007/07/arquitecto-don-jos-guardiola-pic.html Arquitecto Don José Guardiola Picó] (en castellà)
 
* [http://www.barriodebenalua.es/2007/07/arquitecto-don-jos-guardiola-pic.html Arquitecto Don José Guardiola Picó] (en castellà)
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Alacantins]]
 
[[Categoria:Alacantins]]
 +
[[Categoria:Arquitectes]]
 
[[Categoria:Arquitectes valencians]]
 
[[Categoria:Arquitectes valencians]]

Última revisió del 11:51 19 nov 2022

La Casa Alberola, obra de José Guardiola Picó (1891)

José Guardiola Picó (Alacant, 1836 - † ibid., 1909) fon un arquitecte valencià, tio del també arquitecte Francisco Fajardo Guardiola.[1]

Fon arquitecte municipal de la ciutat d'Alacant durant vora quaranta anys, encara que en interrupcions.[2] La seua obra és de gran importància en el desenroll urbanístic de la ciutat, sent un impulsor d'obres necessàries en Alacant per a la seua adequació a la modernitat higienista.[3]

A finals del sigle XIX dissenyà el barri de Benalúa, que portà a terme la Societat Els Dèu Amics, de la qual era un dels socis i a on té carrer dedicat.

El llegat de les seues obres se pot contemplar en molts punts de la ciutat d'Alacant, des del passeig dels Martirs (actual Esplanada d'Espanya), el port d'Alacant, la plaça Nova o la plaça de bous.

Es autor de diversos llibres de la seua especialitat, part d'ells formats d'artículs breus publicats en la prensa local.[2]

Obres[editar | editar còdic]

  • Memoria higiénica de Alicante (1894) en colaboració en Esteban Sánchez Santana
  • Reforma en Alicante para el siglo XX (1895)
  • Cuestionario propuesto por el Excmo. Señor Ministro de la Gobernación (1895)
  • Alicante en el siglo venidero (1897)

Referències[editar | editar còdic]

  1. Martínez Medina, A. (1998). Arquitectura de la ciudad de Alicante, 1923-1943. La aventura de la Modernidad. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege d'Arquitectes d'Alacant. p. 428. ISBN 84-7784-304-X.
  2. 2,0 2,1 Varela Botella, Santiago (2001). Obra de los Arquitectos en Alicante. Alacant: Institut Alacantí de Cultura "Juan Gil-Albert". p. 288. ISBN 84-7784/863-7
  3. Vicente Ramos (1979). Crónica de la provincia de Alicante (1808-1870). Alacant.

Enllaços externs[editar | editar còdic]