Diferència entre les revisions de "Llibertat"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Inauguració de l'[[Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d...».) |
m |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:EdwardMoran-UnveilingTheStatueofLiberty1886Large.jpg|thumb|250px|Inauguració de l'[[Estàtua de la Llibertat]] | + | [[Archiu:EdwardMoran-UnveilingTheStatueofLiberty1886Large.jpg|thumb|250px|Inauguració de l'[[Estàtua de la Llibertat]] en [[Nova York]] l'any [[1886]], obra de Edward Moran]] |
| − | La '''llibertat''' és la capacitat d'escollir. És una idea que inclou el no estar somés a un subjecte diferent d'un mateix, [[autoritat]] arbitrària, poder que establixca una [[alienació]], [[deure]], [[disciplina]], o qualsevol condició no estableta pel mateix subjecte. Designa la facultat de la persona humana que li permet decidir portar a terme una determinada obra o no portar-la a terme. En atres paraules, | + | La '''llibertat''' és la capacitat d'escollir. És una idea que inclou el no estar somés a un subjecte diferent d'un mateix, [[autoritat]] arbitrària, poder que establixca una [[alienació]], [[deure]], [[disciplina]], o qualsevol condició no estableta pel mateix subjecte. Designa la facultat de la persona humana que li permet decidir portar a terme una determinada obra o no portar-la a terme. En atres paraules, lo que permet a la persona humana decidir si vol fer alguna cosa o no, el fa lliure, pero també responsable dels seus actes. |
| − | El [[lliure albir]] és un concepte que ha | + | El [[lliure albir]] és un concepte que ha segut discutit durant centenars d'anys, especialment en contexts filosòfics i religiosos. Sol prendre el seu ple sentit en oposició a conceptes tals com: [[esclavitut]], [[subjecció]] i [[opressió]] o [[determinisme]] entre atres. |
Atre conceptes relacionats en la llibertat en general són les [[Llibertat cívica|llibertats cíviques]], que són respectades o no per diferents tipo de govern. A diferència de la llibertat a seques, la llibertat cívica és la capacitat de fer actes que no estan inclosos en un determinat sistema penal d'un estat. Estos actes inclouen el dret de reunió i associació, la possibilitat de convocar manifestacions o votar, la llibertat d'eixercir públicament una religió o defendre les pròpies idees. | Atre conceptes relacionats en la llibertat en general són les [[Llibertat cívica|llibertats cíviques]], que són respectades o no per diferents tipo de govern. A diferència de la llibertat a seques, la llibertat cívica és la capacitat de fer actes que no estan inclosos en un determinat sistema penal d'un estat. Estos actes inclouen el dret de reunió i associació, la possibilitat de convocar manifestacions o votar, la llibertat d'eixercir públicament una religió o defendre les pròpies idees. | ||
[[Categoria:Conceptes filosòfics]] | [[Categoria:Conceptes filosòfics]] | ||
Última revisió del 12:58 28 abr 2015
La llibertat és la capacitat d'escollir. És una idea que inclou el no estar somés a un subjecte diferent d'un mateix, autoritat arbitrària, poder que establixca una alienació, deure, disciplina, o qualsevol condició no estableta pel mateix subjecte. Designa la facultat de la persona humana que li permet decidir portar a terme una determinada obra o no portar-la a terme. En atres paraules, lo que permet a la persona humana decidir si vol fer alguna cosa o no, el fa lliure, pero també responsable dels seus actes.
El lliure albir és un concepte que ha segut discutit durant centenars d'anys, especialment en contexts filosòfics i religiosos. Sol prendre el seu ple sentit en oposició a conceptes tals com: esclavitut, subjecció i opressió o determinisme entre atres.
Atre conceptes relacionats en la llibertat en general són les llibertats cíviques, que són respectades o no per diferents tipo de govern. A diferència de la llibertat a seques, la llibertat cívica és la capacitat de fer actes que no estan inclosos en un determinat sistema penal d'un estat. Estos actes inclouen el dret de reunió i associació, la possibilitat de convocar manifestacions o votar, la llibertat d'eixercir públicament una religió o defendre les pròpies idees.