Diferència entre les revisions de "Iglésia de Santa Creu de Palma"

Última revisió del 19:09 15 oct 2024

Vista des de la porta de Santa Catalina

Iglésia de Santa Creu (portal)

L'Iglésia de Santa Creu està situada en el cantó del carrer de Santa Creu i del carrer Sant Llorenç de Palma, en l'illa de Mallorca.

És una de les primeres parròquies de Palma, originària del sigle XIV, d'estil gòtic. Té la coberta de volta de creueria, excepte el presbiteri que és de volta nervada.

Hi ha retaules d'estil gòtic i atres d'estil barroc, com el retaule major. Per devall del presbiteri es troba la cripta de Sant Llorenç que forma part del museu parroquial.

Les obres s'iniciaren en l'any 1335 en uns terrenys donats pel bisbe de Barcelona. S'utilisa la pedra de la pedrera real de Bellver. Segons la cronologia es pot correspondre a la construcció de dos iglésies diferents: la primera, s'hauria acabat en l'any 1371, la data de la fundació de la campana major, i la segona, que es podria haver iniciat cap a l'any 1440, segons nos indica un document de 1445, que parla de la "nova iglésia que s'està pujant". En l'any 1564 es colocà la clau de volta del presbiteri.

La planta configura una superfície en una amprada de 26 metros que contrasta en la seua llongitut, de 48 metros. Les capelles laterals ocupen l'espai entre els contraforts. N'hi ha cinc d'absidals. Té coberta de Volta de creueria, excepte en el presbiteri, que és de volta nervada.

El retaule major és d'estil barroc tardà, presenta una image de Santa Elena i una atra de la Mare de Deu del Carme que denoten la tradició marinera de la parròquia. També es conserva una taula gòtica que representa a la Mare de Deu del Bon Camí, obra de Gabriel Mòger, del sigle XVI.

La tercera capella de la dreta acull l'image gòtica de la Mare de Deu de Santa Creu i la tercera de l'esquerra està dedicada al Cor de Jesús. En esta capella està el sepulcre d'Antoni Barceló i Pont de la Terra, conegut popularment com el Capità Barceló.

La frontera principal està inacabada i, a la dreta, està el campanar. La més interessant és la del lateral nort, situada al carrer de Santa Creu que presenta un portal essencialment barroc, alçat damunt una escala de cinc escalons i franquejat per estípits geomètrics, de tradició manierista i un frontó corbat trencat coronat per dos piràmides en bolla i una creu central. El frontó emmarca un caseta en apsis en forma de copinya que conté una image de Santa Elena.

La cripta de Sant Llorenç està en el presbiteri de l'iglésia i és de finals del sigle XIII o de principi del XIV. Té la planta quadrangular rodejada per un deambulatori de cinc trams, quadrangulars i triangulars alternativament, en cinc capelles situades entre els contraforts. La coberta és de Volta de creueria sostinguda per quatre columnes octogonals en capitells geomètrics. El portal d'accés és de llinda molurada en representacions zoomòrfiques en els capitells. Hi ha un retaule renaixentista dedicat a Sant Llorenç i un santcrist gòtic.

BibliografiaEditar

Valero, Gaspar (1993). Itineraris pel centre històric de Palma. Palma, Ajuntament de Palma. ISBN 84-87159-49-4

Enllaços externsEditar

Localisació en Google Maps

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:Santa Creu.jpg|thumb|Vista des de la porta de Santa Catalina]]
-[[Archiu:Santa_creu_palma.JPG|thumb|Església de Santa Creu (portal)]]
+[[Archiu:Santa_creu_palma.JPG|thumb|Iglésia de Santa Creu (portal)]]
-L''''Església de Santa Creu''' és al cantó del [[carrer de Santa Creu]] i del [[carrer Sant Llorenç]] de [[Palma]], a l'illa de [[Mallorca]].
+L''''Iglésia de Santa Creu''' està situada en el cantó del [[carrer de Santa Creu]] i del [[carrer Sant Llorenç]] de [[Palma]], en l'illa de [[Mallorca]].
-És una de les primeres parròquies de Palma, originària del segle XIV, d'estil gòtic. Té la coberta de [[volta de creueria]], excepte el [[presbiteri]] que és de [[volta nervada]].
+És una de les primeres parròquies de Palma, originària del [[sigle XIV]], d'estil [[gòtic]]. Té la coberta de [[volta de creueria]], excepte el [[presbiteri]] que és de [[volta nervada]].
-Hi ha retaules d'estil gòtic i d'atres de barrocs, com el retaule major. A davall del presbiteri es troba la [[cripta de Sant Llorenç]] que forma part del museu parroquial.
+Hi ha retaules d'estil gòtic i atres d'estil barroc, com el retaule major. Per devall del presbiteri es troba la [[cripta de Sant Llorenç]] que forma part del museu parroquial.
-Les obres s'iniciaren l'any [[1335]] en uns terrenys donats pel bisbe de Barcelona. S'utilisa la pedra de la pedrera real de [[Castell de Bellver|Bellver]]. Segons la cronologia es pot correspondre a la construcció de dos esglésies diferents: la primera, s'hauria acabat l'any [[1371]], la data de la fundació de la campana major, i la segona, que es podria haver iniciat cap al [[1440]], segons mos indica un document de [[1445]], que parla de la "nova església que s'està pujant". El [[1564]] es colocà la clau de volta del [[presbiteri]].
+Les obres s'iniciaren en l'any [[1335]] en uns terrenys donats pel bisbe de [[Barcelona]]. S'utilisa la pedra de la pedrera real de [[Castell de Bellver|Bellver]]. Segons la cronologia es pot correspondre a la construcció de dos iglésies diferents: la primera, s'hauria acabat en l'any [[1371]], la data de la fundació de la campana major, i la segona, que es podria haver iniciat cap a l'any [[1440]], segons nos indica un document de [[1445]], que parla de la "nova iglésia que s'està pujant". En l'any [[1564]] es colocà la clau de volta del [[presbiteri]].
-La planta configura una superfície en una amprada de 26 metros que contrasta en la seua llongitut, de 48 metros. Les capelles laterals ocupen l'espai entre els [[contraforts]]. N'hi ha cinc d'[[Apsis|absidals]]. Té coberta de [[Volta de creueria]], excepte al [[presbiteri]], que és de [[volta nervada]].
+La planta configura una superfície en una amprada de 26 metros que contrasta en la seua llongitut, de 48 metros. Les capelles laterals ocupen l'espai entre els [[contraforts]]. N'hi ha cinc d'[[Apsis|absidals]]. Té coberta de [[Volta de creueria]], excepte en el [[presbiteri]], que és de [[volta nervada]].
-El [[retaule]] major és d'estil barroc tardà, presenta una image de [[Santa Helena]] i una atra de la [[Mare de Deu del Carme]] que denoten la tradició marinera de la parròquia. També es conserva una taula gòtica que presenta la [[Mare de Deu del Bon Camí]], obra de [[Gabriel Mòger]], del segle XVI.
+El [[retaule]] major és d'estil barroc tardà, presenta una image de [[Santa Elena]] i una atra de la [[Mare de Deu del Carme]] que denoten la tradició marinera de la parròquia. També es conserva una taula gòtica que representa a la [[Mare de Deu del Bon Camí]], obra de [[Gabriel Mòger]], del [[sigle XVI]].
-La tercera capella de la dreta acolle la image gòtica de la [[Mare de Deu de Santa Creu]] i la tercera de l'esquerra és dedicada al [[Cor de Jesús]]. En esta capella hi ha el sepulcre d'[[Antoni Barceló i Pont de la Terra]], conegut popularment com el Capità Barceló.
+La tercera capella de la dreta acull l'image gòtica de la [[Mare de Deu de Santa Creu]] i la tercera de l'esquerra està dedicada al [[Cor de Jesús]]. En esta capella està el sepulcre d'[[Antoni Barceló i Pont de la Terra]], conegut popularment com el Capità Barceló.
-La frontera principal està inacabada i, a la dreta, hi ha el campanar. La més interessant és la del lateral nort, situada al [[carrer de Santa Creu]] que presenta un portal essencialment barroc, alçat damunt una escala de cinc escalons i franquejat per [[estípits geomètrics]], de tradició [[manierista]] i un frontó corbat trencat coronat per dos piràmides en bolla i una creu central. El [[frontó]] emmarca un [[capelleta|caseta]] en apsis en forma de copinya que conté una image de [[Santa Helena]].
+La frontera principal està inacabada i, a la dreta, està el campanar. La més interessant és la del lateral nort, situada al [[carrer de Santa Creu]] que presenta un portal essencialment barroc, alçat damunt una escala de cinc escalons i franquejat per [[estípits geomètrics]], de tradició [[manierista]] i un frontó corbat trencat coronat per dos piràmides en bolla i una creu central. El [[frontó]] emmarca un [[capelleta|caseta]] en apsis en forma de copinya que conté una image de [[Santa Elena]].
-La cripta de Sant Llorenç és al presbiteri de l'església i és de finals del segle XIII o de principi del XIV. Té la planta quadrangular rodejada per un deambulatori de cinc trams, quadrangulars i triangulars alternativament, en cinc capelles situades entre els contraforts. La coberta és de [[Volta de creueria]] sostinguda per quatre columnes octogonals en [[capitells geomètrics]]. El portal d'accés és de llinda molurada en representacions zoomòrfiques en els capitells. Hi ha un retaule renaixentista dedicat a Sant Llorenç i un santcrist gòtic.
+La cripta de Sant Llorenç està en el presbiteri de l'iglésia i és de finals del [[sigle XIII]] o de principi del [[sigle XIV|XIV]]. Té la planta quadrangular rodejada per un deambulatori de cinc trams, quadrangulars i triangulars alternativament, en cinc capelles situades entre els contraforts. La coberta és de [[Volta de creueria]] sostinguda per quatre columnes octogonals en [[capitells geomètrics]]. El portal d'accés és de llinda molurada en representacions zoomòrfiques en els capitells. Hi ha un retaule renaixentista dedicat a Sant Llorenç i un santcrist gòtic.
 == Bibliografia ==
 * Valero, Gaspar (1993). ''Itineraris pel centre històric de Palma''. Palma, Ajuntament de Palma. ISBN 84-87159-49-4
@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 * [http://maps.google.es/maps?q=esglesia+de+santa+creu++palma&gl=es&hl=ca&cd=1&ei=sueES5auJJuQjAebirTXDA&sig2=gARFV9N6VYyThiNcTPwYcQ&sll=39.653367,2.792142&sspn=0.532158,0.806782&ie=UTF8&view=map&cid=1039879012082551198&ved=0CEIQpQY&hq=esglesia+de+santa+creu++palma&hnear=&ll=39.579331,2.637062&spn=0.010088,0.027595&z=15&iwloc=A Localisació en Google Maps]
+[[Categoria:Arquitectura]]
 [[Categoria:Iglésies gòtiques de Palma|Santa Creu de Palma]]
 [[Categoria:Monuments històrics de Palma]]