Diferència entre les revisions de "Pistolerisme"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''pistolerisme''' fon un moviment que tingué lloc baix la monarquia de Alfons XIII, particularment entre 1917 i 1923. Consistí en l'assessina...».) |
(Text reemplaça - '== Bibliografía ==' a '== Bibliografia ==') |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''pistolerisme''' fon un moviment que tingué lloc baix la monarquia de [[Alfons XIII]], particularment entre [[1917]] i [[1923]]. Consistí en l'assessinat d'empresaris, obrers, advocats i sindicalistes. El seu lloc d'acció fon principalment la ciutat de [[Barcelona]]. | + | El '''pistolerisme''' fon un moviment que tingué lloc baix la monarquia de [[Alfons XIII]], particularment entre els anys [[1917]] i [[1923]]. Consistí en l'assessinat d'empresaris, obrers, advocats i sindicalistes. El seu lloc d'acció fon principalment la ciutat de [[Barcelona]]. |
== Desenroll == | == Desenroll == | ||
| − | La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]]. | + | La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en l'any [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en l'any [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en l'any 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]]. |
| − | == | + | == Bibliografia == |
* Balcells, Albert. ''El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923)''. | * Balcells, Albert. ''El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923)''. | ||
Última revisió del 12:26 3 ago 2023
El pistolerisme fon un moviment que tingué lloc baix la monarquia de Alfons XIII, particularment entre els anys 1917 i 1923. Consistí en l'assessinat d'empresaris, obrers, advocats i sindicalistes. El seu lloc d'acció fon principalment la ciutat de Barcelona.
Desenroll[editar | editar còdic]
La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els Sindicats Lliures o "grocs" i aumenta l'anarcosindicalisme. El Govern nomenarà al general Severiano Martínez Anido com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com Pau Sabater en l'any 1919, Evelio Boal en 1921, Salvador Seguí (El noi del sucre) i Francesc Comes en 1923 i advocats com Francesc Layret en l'any 1920. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la Llei de fugues, que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president Eduardo Dato serà assessinat en l'any 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Balcells, Albert. El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923).