Diferència entre les revisions de "Sigle XI a. C."
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | {{ | + | {{Sigle |
| en?=a. C. | | en?=a. C. | ||
| sa=X | | sa=X | ||
| − | | | + | | sigle=XI |
| sp=XII | | sp=XII | ||
| década=10 | | década=10 | ||
}} | }} | ||
| − | Formalment el ''' | + | Formalment el '''sigle XI a. C.''' comprén els anys [[1001 a. C.]]-[[1100 a. C.]] abdós inclosos. |
==Política== | ==Política== | ||
| − | [[Archiu:Cabinet des Médailes, Paris - Michaux Stone.JPG|thumb|right|Pedra de Michaux, una [[estela]] en inscripcions en [[acadi]] trobada prop de Bagdat datada de principis del | + | [[Archiu:Cabinet des Médailes, Paris - Michaux Stone.JPG|thumb|right|Pedra de Michaux, una [[estela]] en inscripcions en [[acadi]] trobada prop de Bagdat datada de principis del sigle XI a.C.]] |
| − | Es produïx la fundació de l'[[Estat de Jin]] de l'[[antiga China]], en l'adveniment de la [[Dinastia Zhou]]. El regnat de [[Codros]] a Atenes és el darrer del periodo absolutista (i mític) de | + | Es produïx la fundació de l'[[Estat de Jin]] de l'[[antiga China]], en l'adveniment de la [[Dinastia Zhou]]. El regnat de [[Codros]] a Atenes és el darrer del periodo absolutista (i mític) de l'història de la regió. Per contra Israel comença el seu periodo monàrquic en [[Saül]] i despuix [[Davit]]. L'[[Imperi Nou d'Egipte]] arriba a la seua fi. Es produïx l'auge de [[Tartessos]]. |
==Economia i societat== | ==Economia i societat== | ||
| − | Els [[fenicis]] es fan en el control del comerç en el Mediterràneu, actuant com a intermediaris de diversos pobles i imponent tributs al transport per mar. Ajuden a | + | Els [[fenicis]] es fan en el control del comerç en el Mediterràneu, actuant com a intermediaris de diversos pobles i imponent tributs al transport per mar. Ajuden a alvançar pobles de l'oest d'Europa i noroest d'Àfrica fins al moment en poc contacte en el restant de la civilisació. |
== Invencions i descobriments== | == Invencions i descobriments== | ||
| − | Els fenicis desenrollen l'[[alfabet]], que serà la base de la majoria de sistemes d'escritura occidentals posteriors. La correlació entre so i grafia i no entre concepte i ideograma fa que siga més fàcil d' | + | Els fenicis desenrollen l'[[alfabet]], que serà la base de la majoria de sistemes d'escritura occidentals posteriors. La correlació entre so i grafia i no entre concepte i ideograma fa que siga més fàcil d'deprendre i transmetre. |
S'inventa una ballesta de repetició (data provable) a la China, que permet disparar més ràpidament als enemics. | S'inventa una ballesta de repetició (data provable) a la China, que permet disparar més ràpidament als enemics. | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Sigles]] |
[[Categoria:II milenari a. C.]] | [[Categoria:II milenari a. C.]] | ||
Última revisió del 12:10 26 jul 2022
| Sigles: | Sigle X Sigle XI Sigle XII |
| Décades: | Anys 1000 Anys 1010 Anys 1020 Anys 1030 Anys 1040 Anys 1050 Anys 1060 Anys 1070 Anys 1080 Anys 1090 |
| Taula anual sigle XI | |
Formalment el sigle XI a. C. comprén els anys 1001 a. C.-1100 a. C. abdós inclosos.
Política[editar | editar còdic]
Es produïx la fundació de l'Estat de Jin de l'antiga China, en l'adveniment de la Dinastia Zhou. El regnat de Codros a Atenes és el darrer del periodo absolutista (i mític) de l'història de la regió. Per contra Israel comença el seu periodo monàrquic en Saül i despuix Davit. L'Imperi Nou d'Egipte arriba a la seua fi. Es produïx l'auge de Tartessos.
Economia i societat[editar | editar còdic]
Els fenicis es fan en el control del comerç en el Mediterràneu, actuant com a intermediaris de diversos pobles i imponent tributs al transport per mar. Ajuden a alvançar pobles de l'oest d'Europa i noroest d'Àfrica fins al moment en poc contacte en el restant de la civilisació.
Invencions i descobriments[editar | editar còdic]
Els fenicis desenrollen l'alfabet, que serà la base de la majoria de sistemes d'escritura occidentals posteriors. La correlació entre so i grafia i no entre concepte i ideograma fa que siga més fàcil d'deprendre i transmetre.
S'inventa una ballesta de repetició (data provable) a la China, que permet disparar més ràpidament als enemics.