Diferència entre les revisions de "Plàtano"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''banana''' o '''plàtano''' és la fruita en forma de baya oblonga i arquejada del bananer, de polpa farinosa i pell gruixuda, mancada de [[llavor...».)
 
 
(No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''banana''' o '''plàtano''' és la [[fruita]] en forma de [[baya]] oblonga i arquejada del bananer, de polpa farinosa i pell gruixuda, mancada de [[llavor]]s i comestible. Agrupa un gran número de plantes herbàcees del gènero ''Musa'', tant híbrits obtinguts per horticultura a partir de les espècies silvestres ''Musa acuminata'' i ''Musa balbisiana'', com cultivades genèticament a partir d'estes espècies.
+
[[File:Platano de canarias.jpg|thumb|250px|Plàtanos]]
  
[[Categoria:Musàcees]]
+
[[File:Bananavarieties.jpg|thumb|250px|Diverses varietats de plàtanos]]
 +
 
 +
La '''banana''' o '''plàtano''' (del [[llatí]] platanus, i este del [[grec]] πλάτανος.), és la [[fruita]] en forma de [[baya]] oblonga i arquejada del bananer, de polpa farinosa i pell gruixuda, mancada de [[llavor]]s i comestible i en una pell llisa i groga..
 +
 
 +
Agrupa un gran número de plantes herbàcees del gènero ''Musa'', tant híbrits obtenguts per horticultura a partir de les espècies silvestres ''Musa acuminata'' i ''Musa balbisiana'', com cultivades genèticament a partir d'estes espècies.
 +
 
 +
Hi ha més de 1000 varietats de plàtanos i per lo general es dividixen en dos categories principals:
 +
 
 +
* Plàtanos  de postre o dolços, per a menjar principalment crus, en gran part de la seua fécula convertida en [[sucre]],.
 +
 
 +
* Plàtanos de cuinar o de guisar, més grans, es mengen cuinats per lo general bollits, torrats o fregits, independentment de si estan madurs o no.
 +
 
 +
Les diferències entre banana i plàtano radiquen sobretot en el seu sabor, propietats i nutrients:
 +
 
 +
[[Archiu:Platano.jpg|thumb|250px|Plàtanos a l'esquerra i bananes a la dreta]]
 +
 
 +
* Per a escomençar, el seu orige de cultiu: les bananes que es venen hui en [[Europa]] procedixen sobretot de [[America del Sur|Llatinoamèrica]] i [[Àfrica]], mentres que el platano procedix de [[Canàries]].
 +
 
 +
* La forma. Els plàtanos solen ser una miqueta més chicotets en llongitut i diàmetro, i solen ser més curvos que les bananes. També per les seues típiques motetes negres: fa anys precisament eixa va ser una de les característiques que Plàtano de Canàries més va emfatisar per a distinguir-los be.
 +
 
 +
* Aroma i sabor. Els plàtanos tenen un aroma més intens que les bananes i un sabor més dolç, degut a que acumulen una major cantitat d'hidrats de carbono simples.
 +
 
 +
* Nutrients. El Plàtano conté concentracions de [[vitamina]] A, B2, B6, C i riboflavina més elevades que la banana, i també té més fibra, en concret, pectina, que aumenta la sensació de sacietat quan nos ho mengem. Igualment, té més [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]].
 +
 
 +
 
 +
[[Categoria:Botànica]]
 +
[[Categoria:Agricultura]]
 +
[[Categoria:Aliments]]
 +
[[Categoria:Aliments vegetals]]
 +
[[Categoria:Fruites]]

Última revisió del 07:51 3 oct 2024

Plàtanos
Diverses varietats de plàtanos

La banana o plàtano (del llatí platanus, i este del grec πλάτανος.), és la fruita en forma de baya oblonga i arquejada del bananer, de polpa farinosa i pell gruixuda, mancada de llavors i comestible i en una pell llisa i groga..

Agrupa un gran número de plantes herbàcees del gènero Musa, tant híbrits obtenguts per horticultura a partir de les espècies silvestres Musa acuminata i Musa balbisiana, com cultivades genèticament a partir d'estes espècies.

Hi ha més de 1000 varietats de plàtanos i per lo general es dividixen en dos categories principals:

  • Plàtanos de postre o dolços, per a menjar principalment crus, en gran part de la seua fécula convertida en sucre,.
  • Plàtanos de cuinar o de guisar, més grans, es mengen cuinats per lo general bollits, torrats o fregits, independentment de si estan madurs o no.

Les diferències entre banana i plàtano radiquen sobretot en el seu sabor, propietats i nutrients:

Plàtanos a l'esquerra i bananes a la dreta
  • La forma. Els plàtanos solen ser una miqueta més chicotets en llongitut i diàmetro, i solen ser més curvos que les bananes. També per les seues típiques motetes negres: fa anys precisament eixa va ser una de les característiques que Plàtano de Canàries més va emfatisar per a distinguir-los be.
  • Aroma i sabor. Els plàtanos tenen un aroma més intens que les bananes i un sabor més dolç, degut a que acumulen una major cantitat d'hidrats de carbono simples.
  • Nutrients. El Plàtano conté concentracions de vitamina A, B2, B6, C i riboflavina més elevades que la banana, i també té més fibra, en concret, pectina, que aumenta la sensació de sacietat quan nos ho mengem. Igualment, té més potassi, calci i fòsfor.