Diferència entre les revisions de "Províncies Unides"
m |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Seven United Netherlands Janssonius 1658.jpg|right|250px|thumb|Mapa de les Set Províncies Unides, 1658.]] | [[Image:Seven United Netherlands Janssonius 1658.jpg|right|250px|thumb|Mapa de les Set Províncies Unides, 1658.]] | ||
| − | Les '''Províncies Unides''' o ''Set Províncies Unides dels Països Baixos'', és el nom en que es coneixien els ''Països Baixos septentrionals'', | + | Les '''Províncies Unides''' o ''Set Províncies Unides dels Països Baixos'', és el nom en que es coneixien els ''Països Baixos septentrionals'', en l'época de la [[Guerra de Successió Espanyola]], en el [[sigle XVIII]], entre els anys [[1579]] i [[1795]], constituïdes república federal des de l'[[Unió d'Utrecht]] ([[1579]]). En el pas dels sigles acabaren donant lloc als actuals [[Països Baixos]]. |
== Independència == | == Independència == | ||
| − | + | Varen ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que en l'any [[1648]], la [[Pau de Westfalia|Pau de Münster]] els lliberà del domini castellà. Encara que despuix tornaren a passar un periodo baix domini francés com a [[República Batava]] en [[1795]] i despuix del [[Regne d'Holanda]] [[1806]]-[[1810]]. | |
== Territori == | == Territori == | ||
| − | Les '''Províncies Unides''' eren les províncies d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], de [[comtat de Zelanda|Zelanda]], de [[Gelderland]], d'[[bisbat d'Utrecht|Utrecht]] i de [[Frísia]] i, des | + | Les '''Províncies Unides''' eren les províncies d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], de [[comtat de Zelanda|Zelanda]], de [[Gelderland]], d'[[bisbat d'Utrecht|Utrecht]] i de [[Frísia]] i, des de [[1594]], també per les de [[Groningen]] i [[Overijssel]]. Encara que en la frontera meridional varen permanéixer moltes disputes territorials en [[Castella]] que a soles varen resoldre's en l'any [[1661]] en el [[Tractat de partició]]. |
| − | Les Províncies Unides governaven també les [[terres de la Generalitat]]. Estos territoris tenien un estatut secundari. Només dos | + | Les Províncies Unides governaven també les [[terres de la Generalitat]]. Estos territoris tenien un estatut secundari. Només dos sigles despuix varen devindre unes províncies de veritat, en l'adveniment de la República Batava, que declarava l'[[Llibertat, igualtat, fraternitat|igualtat]] de tots els ciutadans baix la influència dels republicans francesos. |
[[Categoria:Guerra de Successió Espanyola]] | [[Categoria:Guerra de Successió Espanyola]] | ||
[[Categoria:Repúbliques històriques d'Europa]] | [[Categoria:Repúbliques històriques d'Europa]] | ||
[[Categoria:Història dels Països Baixos]] | [[Categoria:Història dels Països Baixos]] | ||
Última revisió del 22:21 9 jul 2021
Les Províncies Unides o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom en que es coneixien els Països Baixos septentrionals, en l'época de la Guerra de Successió Espanyola, en el sigle XVIII, entre els anys 1579 i 1795, constituïdes república federal des de l'Unió d'Utrecht (1579). En el pas dels sigles acabaren donant lloc als actuals Països Baixos.
Independència[editar | editar còdic]
Varen ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que en l'any 1648, la Pau de Münster els lliberà del domini castellà. Encara que despuix tornaren a passar un periodo baix domini francés com a República Batava en 1795 i despuix del Regne d'Holanda 1806-1810.
Territori[editar | editar còdic]
Les Províncies Unides eren les províncies d'Holanda, de Zelanda, de Gelderland, d'Utrecht i de Frísia i, des de 1594, també per les de Groningen i Overijssel. Encara que en la frontera meridional varen permanéixer moltes disputes territorials en Castella que a soles varen resoldre's en l'any 1661 en el Tractat de partició.
Les Províncies Unides governaven també les terres de la Generalitat. Estos territoris tenien un estatut secundari. Només dos sigles despuix varen devindre unes províncies de veritat, en l'adveniment de la República Batava, que declarava l'igualtat de tots els ciutadans baix la influència dels republicans francesos.