Diferència entre les revisions de "Dinastia Merovíngia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Frankish Empire 481 to 814-ca.svg|thumb|370px|L'extensió de l'Imperi Franc]]
 
[[Image:Frankish Empire 481 to 814-ca.svg|thumb|370px|L'extensió de l'Imperi Franc]]
'''Dinastia Merovíngia''', família d'estirp germànica que va governar l'actual [[França]], [[Bèlgica]] i part d'[[Alemanya]] entre els segles [[segle V|V]] i [[segle VIII|VIII]]. Eren descendents de [[Meroveu]], cap militar franc, fundador de la dinastia. [[Clodoveu|Clodoveu I]] ([[466]] ? - [[511]]) va ser el primer monarca de la dinastia.
+
La '''Dinastia Merovíngia''', fon una família d'estirp germànica que va governar l'actual [[França]], [[Bèlgica]] i part d'[[Alemanya]] entre els sigles [[sigle V|V]] i [[sigle VIII|VIII]]. Eren descendents de [[Meroveu]], cap militar franc, fundador de la dinastia. [[Clodoveu|Clodoveu I]] ([[466]] ? - [[511]]) va ser el primer monarca de la dinastia.
  
A la seua mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons el costum dels merovingis. Un atre monarca destacat de la dinastia va ser [[Dagobert I]] (?- [[639]]) que després de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs sota el seu govern.  
+
A la seua mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons la costum dels merovingis. Un atre monarca destacat de la dinastia va ser [[Dagobert I]] (?- [[639]]) que despuix de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs baix el seu govern.
Després de [[Dagobert I]], el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mesura que va passar el temps, els [[Majordom de palau|Majordoms de palau]] van acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau [[Carles Martell]], i el seu fill [[Pipí el Breu]] (fundador de la [[dinastia Carolíngia]]), van posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, [[Khilderic III]], per proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la [[dinastia Carolíngia]].
+
 +
Despuix de [[Dagobert I]], el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mida que va passar el temps, els [[Majordom de palau|Majordoms de palau]] varen acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau [[Carles Martell]], i el seu fill [[Pipí el Breu]] (fundador de la [[dinastia Carolíngia]]), varen posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, [[Khilderic III]], per a proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la [[dinastia Carolíngia]].
  
 
[[Categoria:Merovingis]]
 
[[Categoria:Merovingis]]

Última revisió del 16:00 12 jul 2024

L'extensió de l'Imperi Franc

La Dinastia Merovíngia, fon una família d'estirp germànica que va governar l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els sigles V i VIII. Eren descendents de Meroveu, cap militar franc, fundador de la dinastia. Clodoveu I (466 ? - 511) va ser el primer monarca de la dinastia.

A la seua mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons la costum dels merovingis. Un atre monarca destacat de la dinastia va ser Dagobert I (?- 639) que despuix de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs baix el seu govern.

Despuix de Dagobert I, el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mida que va passar el temps, els Majordoms de palau varen acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau Carles Martell, i el seu fill Pipí el Breu (fundador de la dinastia Carolíngia), varen posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, Khilderic III, per a proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la dinastia Carolíngia.