Diferència entre les revisions de "Jujuy"
(Text reemplaça - 'Peru' a 'Perú') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 94 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Jujuy''' | + | [[File:Jujuy in Argentina (+Falkland hatched).svg|right|thumb|225px|<center>'''Jujuy''' en Argentina</center>]] |
| + | '''Jujuy''' és una província d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[Bolívia]], a l'est i al sur en la província de [[Salta]]. | ||
La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]]. | La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]]. | ||
| − | + | == Geografia == | |
| − | La | + | La província de '''Jujuy''' està situada en el noroest argentí, desenrollada en un relleu predominantement montanyos, ya que la major part dej seu territori està format per la [[Puna]] (altiplà de baixa densitat de població en grans contrasts de temperatura diaria i escasa vegetació) i les [[serres subandines]] de la regió oriental. L'elevació aumenta gradualment d'[[est]] a [[oest]], i la zona surest que te la menor altitut, coincidint en el nivell del vall del [[riu San Francisco]]. |
| − | * Les | + | |
| + | Se reconeixen quatre grans unitats: | ||
| + | * Les [[Serres Subandines]]. | ||
* La Cordillera Oriental, a on es destaca la [[Trencall d’Humahuaca]]. | * La Cordillera Oriental, a on es destaca la [[Trencall d’Humahuaca]]. | ||
* Els Valls. | * Els Valls. | ||
| − | * La Puna. | + | * La [[Puna]]. |
| + | |||
| + | ==Història== | ||
| + | [[File:Jujuy (Argentina).png|right|thumb|225px|<center>Mapa de '''Jujuy'''</center>]] | ||
| + | [[File:Jujuy.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Ciutat de San Salvador de Jujuy'''</center>]] | ||
| + | Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren també miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”. | ||
| + | |||
| + | La fundació d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Perú]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de [[Salta]] i '''Jujuy'''. | ||
| + | |||
| + | La nostra província fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el [[sigle XVII]] certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la [[Trencall]] i ho que es nomena Ramal. | ||
| + | |||
| + | La situacio geografica li va posar en el risc de patir [[11 invasions dels eixercits realistes]]. Tan gran fon el sacrifici de '''Jujuy''' per la causa de l’Independència. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de [[1812]] (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà héroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides. | ||
| + | |||
| + | Entre [[1817]] i [[1821]], el territori de '''Jujuy''' fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya: | ||
| + | * Entre el 6 de giner i el 21 de maig de [[1817]] | ||
| + | * Entre el 14 i el 16 de giner de [[1818]] | ||
| + | * El 26 de març de [[1819]] | ||
| + | * Entre maig i juny de [[1820]] | ||
| + | * El 15 d'abril de [[1821]]. El 27 d'abril de [[1821]] es va produir la victoria dels gauchos de Jujuy en el combat de León, que es recorda com el [[Dia Gran de Jujuy]]. | ||
| + | * Entre el 22 de juny i el 14 de juliol de [[1821]]. | ||
| + | * El 6 de decembre de [[1822]], el comandant espanyol [[Pedro Antonio de Olañeta]] es va retirar del territori jujeño, posant fi a l'última invasio. | ||
| − | + | El 18 de novembre de [[1834]] es proclamà l’Independència Politica de '''Jujuy'''. El coronel José María Fascio fon el seu primer governador i el 17 de decembre del mateix any es produïx el reconeiximent oficial de l'autonomia jujeña per part del Govern Nacional. | |
| − | + | [[Jujuy]] no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana ([[1837]]-[[1839]]). | |
| − | |||
| − | + | Despuix de l’organisacio definitiva de la Republica [[Argentina]], arriba un periodo de progrés per a la nostra provincia: l’arribada del telégraf i el [[ferrocarril]], l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles. | |
| − | + | == Poblacio == | |
| − | + | Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de [[2007]] la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilómetro quadrat. | |
| − | |||
| − | |||
| − | + | ==Divisió administrativa== | |
| + | [[File:Runtuyoc.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Llacunes de Yala'''</center>]] | ||
| + | La província de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals. | ||
| − | + | Els departaments són els següents: | |
| − | |||
| − | Els departaments | ||
* Cochinoca (capçal Abra Pampa) | * Cochinoca (capçal Abra Pampa) | ||
| − | * Dr Manuel Belgrano (capçal [[San Salvador de Jujuy]]) | + | * Dr [[Manuel Belgrano]] (capçal [[San Salvador de Jujuy]]) |
* El Carmen (capçal El Carmen) | * El Carmen (capçal El Carmen) | ||
* Humahuaca (capçal Humahuaca) | * Humahuaca (capçal Humahuaca) | ||
| Llínea 43: | Llínea 63: | ||
== Clima == | == Clima == | ||
| − | La cadena montanyosa que rodeja i travessa la | + | La cadena montanyosa que rodeja i travessa la província de '''Jujuy''' incidix directament sobre el clima de la regio. D’esta forma, determina variacions climatiques en tota l’extensio de la provincia, des d’amples arees fredes i secs en el sector de la puna, fins sectors de temperatures tropicals i intenses pluges, alternant en arees de clima templat o subtropicals. |
| − | |||
| − | == Activitat | + | == Activitat econòmica == |
| − | L' | + | [[File:Jujuy-Capital-P3110030.JPG|thumb|right|225px|<center>'''Catedral de Jujuy'''</center>]] |
| − | Ad | + | L'economia esta basada en les activitats primaries. Entre els cultius troben el de la canya de sucre i el tabac, seguits dels. |
| + | Ad açò s’ha de sumar la producció de combustibles: petroleu, gas i l’ancestral activitat minera, destacant-se la produccio de metalls com ferro (en les mines de Zapla) i de plom (mina El Aguilar), mentres que en la [[Puna]] es destaca la producció de sals. | ||
L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries. | L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries. | ||
| − | La situació de Jujuy es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest | + | La situació de '''Jujuy''' es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest són dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells païsages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial. |
| − | |||
== Principals ciutats == | == Principals ciutats == | ||
| − | + | [[File:Calle de Tilcara, Jujuy, Argentina.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Carrer de Tilcara'''</center>]] | |
| + | [[File:Cerro de los siete colores.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Encerrellada dels Set Colors''', província de Jujuy</center>]] | ||
* [[San Salvador de Jujuy]] (1.259 msnm) | * [[San Salvador de Jujuy]] (1.259 msnm) | ||
* San Pedro de Jujuy | * San Pedro de Jujuy | ||
* La Quiaca (3.442 msnm) | * La Quiaca (3.442 msnm) | ||
* Ciudad Perico | * Ciudad Perico | ||
| − | * Libertador General San Martín | + | * [[Libertador General San Martín]] |
* Palpalá | * Palpalá | ||
* Fraile Pintado | * Fraile Pintado | ||
* Tilcara (2.461 msnm) | * Tilcara (2.461 msnm) | ||
| − | * Humahuaca (2.939 msnm) | + | * [[Humahuaca]] (2.939 msnm) |
* El Carmen | * El Carmen | ||
* Monterrico | * Monterrico | ||
| Llínea 72: | Llínea 92: | ||
* Palma Sola | * Palma Sola | ||
* Santa Clara | * Santa Clara | ||
| − | * Purmamarca | + | * [[Purmamarca]] |
* Susques | * Susques | ||
* Santa Catalina(Jujuy) | * Santa Catalina(Jujuy) | ||
* San Antonio(Jujuy) | * San Antonio(Jujuy) | ||
| + | |||
| + | == Simbols == | ||
| + | [[File:Bandera de la Provincia de Jujuy.svg|right|thumb|<center>Bandera de '''Jujuy'''</center>]] | ||
| + | |||
| + | '''La bandera de Jujuy''' | ||
| + | '''Jujuy''' te l'honra de ser depositaria de la Primera Bandera de la Patria, distincio tan insigne li fon concedida pel seu creador, el General [[Manuel Belgrano]]. | ||
| + | L'emblema patri fon consentit durant molts anys en diferents llocs: l'edifici del Cabildo, l'Iglesia Matriu, la Llegislatura, fins que s'inaugurà el Salo especialment dedicat a la seua guarda el 20 d'abril de [[1927]]. | ||
| + | Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de [[1994]] la Llegislatura de Jujuy sanciona: | ||
| + | Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]] en l'acta respectiva del 25 de Maig de [[1813]] i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En [[Manuel Belgrano]] com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY. | ||
| + | Articul 3: La bandera provincial es representarà con un pany de color blanc que reproduïx exactament a l'escut que te pintat el pabello donat pel General En Manuel Belgrano, no s'admeten inscripcions en el pany ni flocs afegits als contorns. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[File:Escudo de la Provincia de Jujuy.svg|right|thumb|<center>Escut de '''Jujuy'''</center>]] | ||
| + | '''L'escut de Jujuy''' | ||
| + | La província de '''Jujuy''' seleccionà per al seu escut que la representa, la forma tradicional de l'oval en color groc or. Els simbols que s'observen són el sol naixent, les mans que s'estreten, els camps assur celest i argent, i el gorro frigi de la llibertat, significant l'unio de la província de la confraternitat nacional. El gorro frigi simbolisa ademés l'autonomia provincial. | ||
| + | L'emblema s'engalana en dos roses com les que adornen el mant de la Verge de Copacabana, una de les més venerades en el lloc. Alguns historiadors sostenen que elles simbolisen les batalles de [[Tucumán]] i [[Salta]], i en conseqüencia la lliberacio de Jujuy. Uns atres, afirmen que és un doble homenage: del rei [[Carlos III]] a dita Verge i a la llealtat i constancia de la Ciutat de San Salvador. | ||
| + | Circumden el camp en forma de cor, dos branques de llorer entrelaçats en una cinta celest i blanca. Fon oficialisat per Decret Nº 2543 del 28 de Juliol de [[1960]]. | ||
== Turisme == | == Turisme == | ||
| − | '''Jujuy''' es caracterisa por la bellea natural en cadascu de les chicotetes localitats, a on modernes construccions es mesclen con velles tradicions. La [[Trencall | + | '''Jujuy''' es caracterisa por la bellea natural en cadascu de les chicotetes localitats, a on modernes construccions es mesclen con velles tradicions. La [[Trencall d’Humahuaca]] ubicada en l'area central de la provincia, s'ha declarat [[Patrimoni Cultural i Natural de l'Humanitat]]. |
| − | La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, | + | La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, és un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis a on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums són el reflex d'un temps immemorial a on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua música i celebracions. |
| − | Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta | + | Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en païsages vistosos i clima agradables. |
| − | Les Yungas, nomenat | + | Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [http://www.nuestrojujuy.com.ar/ Senyes, historia, costums i llegendes de Jujuy] | + | * [http://www.nuestrojujuy.com.ar/home/index.php/nuestro-jujuy/ Senyes, historia, costums i llegendes de Jujuy (en castellà)] |
| + | * [http://www.nuestrojujuy.com.ar/home/index.php/historia/ Història de Jujuy (en castellà)] | ||
| − | [[Categoria: Geografia]] | + | [[Categoria: Geografia d'Argentina]] |
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Províncies d'Argentina]] |
Última revisió del 23:15 6 set 2023
.svg)
Jujuy és una província d'Argentina, situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la Cordillera dels Andes i Chile, al noroest en Bolívia, a l'est i al sur en la província de Salta. La capital es la ciutat de San Salvador de Jujuy.
Geografia[editar | editar còdic]
La província de Jujuy està situada en el noroest argentí, desenrollada en un relleu predominantement montanyos, ya que la major part dej seu territori està format per la Puna (altiplà de baixa densitat de població en grans contrasts de temperatura diaria i escasa vegetació) i les serres subandines de la regió oriental. L'elevació aumenta gradualment d'est a oest, i la zona surest que te la menor altitut, coincidint en el nivell del vall del riu San Francisco.
Se reconeixen quatre grans unitats:
- Les Serres Subandines.
- La Cordillera Oriental, a on es destaca la Trencall d’Humahuaca.
- Els Valls.
- La Puna.
Història[editar | editar còdic]
.png)
Les terres altes de Jujuy, i particularment la Trencall d’Humahuaca, fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren també miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.
La fundació d’una ciutat en el vall de Jujuy fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de Chile i Perú, que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de Salta i Jujuy.
La nostra província fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el sigle XVII certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la Trencall i ho que es nomena Ramal.
La situacio geografica li va posar en el risc de patir 11 invasions dels eixercits realistes. Tan gran fon el sacrifici de Jujuy per la causa de l’Independència. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de 1812 (l'Exodo Jujeny) i en la Guerra Gaucha que nos donà héroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides.
Entre 1817 i 1821, el territori de Jujuy fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya:
- Entre el 6 de giner i el 21 de maig de 1817
- Entre el 14 i el 16 de giner de 1818
- El 26 de març de 1819
- Entre maig i juny de 1820
- El 15 d'abril de 1821. El 27 d'abril de 1821 es va produir la victoria dels gauchos de Jujuy en el combat de León, que es recorda com el Dia Gran de Jujuy.
- Entre el 22 de juny i el 14 de juliol de 1821.
- El 6 de decembre de 1822, el comandant espanyol Pedro Antonio de Olañeta es va retirar del territori jujeño, posant fi a l'última invasio.
El 18 de novembre de 1834 es proclamà l’Independència Politica de Jujuy. El coronel José María Fascio fon el seu primer governador i el 17 de decembre del mateix any es produïx el reconeiximent oficial de l'autonomia jujeña per part del Govern Nacional. Jujuy no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana (1837-1839).
Despuix de l’organisacio definitiva de la Republica Argentina, arriba un periodo de progrés per a la nostra provincia: l’arribada del telégraf i el ferrocarril, l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles.
Poblacio[editar | editar còdic]
Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de 2007 la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilómetro quadrat.
Divisió administrativa[editar | editar còdic]
La província de Jujuy es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals.
Els departaments són els següents:
- Cochinoca (capçal Abra Pampa)
- Dr Manuel Belgrano (capçal San Salvador de Jujuy)
- El Carmen (capçal El Carmen)
- Humahuaca (capçal Humahuaca)
- Ledesma (capçal Libertador General San Martín)
- Palpalá (capçal Palpalá)
- Rinconada (capçal Rinconada)
- San Antonio (capçal San Antonio)
- San Pedro (capçal San Pedro de Jujuy)
- Santa Bárbara (capçal Santa Clara)
- Santa Catalina (capçal Santa Catalina)
- Susques (capçal Susques)
- Tilcara (capçal Tilcara)
- Tumbaya (capçal Tumbaya)
- Valle Grande (capçal Valle Grande)
- Yavi (capçal La Quiaca)
Clima[editar | editar còdic]
La cadena montanyosa que rodeja i travessa la província de Jujuy incidix directament sobre el clima de la regio. D’esta forma, determina variacions climatiques en tota l’extensio de la provincia, des d’amples arees fredes i secs en el sector de la puna, fins sectors de temperatures tropicals i intenses pluges, alternant en arees de clima templat o subtropicals.
Activitat econòmica[editar | editar còdic]
L'economia esta basada en les activitats primaries. Entre els cultius troben el de la canya de sucre i el tabac, seguits dels. Ad açò s’ha de sumar la producció de combustibles: petroleu, gas i l’ancestral activitat minera, destacant-se la produccio de metalls com ferro (en les mines de Zapla) i de plom (mina El Aguilar), mentres que en la Puna es destaca la producció de sals.
L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de Palpala i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries. La situació de Jujuy es comercialment estrategica: la Trencall d’Humahuaca al nort i el Pas de Jama en l'oest són dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells païsages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.
Principals ciutats[editar | editar còdic]
- San Salvador de Jujuy (1.259 msnm)
- San Pedro de Jujuy
- La Quiaca (3.442 msnm)
- Ciudad Perico
- Libertador General San Martín
- Palpalá
- Fraile Pintado
- Tilcara (2.461 msnm)
- Humahuaca (2.939 msnm)
- El Carmen
- Monterrico
- Yuto
- Abra Pampa (3.484 msnm)
- La Esperanza
- Palma Sola
- Santa Clara
- Purmamarca
- Susques
- Santa Catalina(Jujuy)
- San Antonio(Jujuy)
Simbols[editar | editar còdic]
La bandera de Jujuy Jujuy te l'honra de ser depositaria de la Primera Bandera de la Patria, distincio tan insigne li fon concedida pel seu creador, el General Manuel Belgrano. L'emblema patri fon consentit durant molts anys en diferents llocs: l'edifici del Cabildo, l'Iglesia Matriu, la Llegislatura, fins que s'inaugurà el Salo especialment dedicat a la seua guarda el 20 d'abril de 1927. Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de 1994 la Llegislatura de Jujuy sanciona: Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de San Salvador de Jujuy en l'acta respectiva del 25 de Maig de 1813 i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En Manuel Belgrano com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY. Articul 3: La bandera provincial es representarà con un pany de color blanc que reproduïx exactament a l'escut que te pintat el pabello donat pel General En Manuel Belgrano, no s'admeten inscripcions en el pany ni flocs afegits als contorns.
L'escut de Jujuy La província de Jujuy seleccionà per al seu escut que la representa, la forma tradicional de l'oval en color groc or. Els simbols que s'observen són el sol naixent, les mans que s'estreten, els camps assur celest i argent, i el gorro frigi de la llibertat, significant l'unio de la província de la confraternitat nacional. El gorro frigi simbolisa ademés l'autonomia provincial. L'emblema s'engalana en dos roses com les que adornen el mant de la Verge de Copacabana, una de les més venerades en el lloc. Alguns historiadors sostenen que elles simbolisen les batalles de Tucumán i Salta, i en conseqüencia la lliberacio de Jujuy. Uns atres, afirmen que és un doble homenage: del rei Carlos III a dita Verge i a la llealtat i constancia de la Ciutat de San Salvador. Circumden el camp en forma de cor, dos branques de llorer entrelaçats en una cinta celest i blanca. Fon oficialisat per Decret Nº 2543 del 28 de Juliol de 1960.
Turisme[editar | editar còdic]
Jujuy es caracterisa por la bellea natural en cadascu de les chicotetes localitats, a on modernes construccions es mesclen con velles tradicions. La Trencall d’Humahuaca ubicada en l'area central de la provincia, s'ha declarat Patrimoni Cultural i Natural de l'Humanitat.
La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, és un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis a on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums són el reflex d'un temps immemorial a on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua música i celebracions.
Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en païsages vistosos i clima agradables.
Les Yungas, nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs.