Diferència entre les revisions de "Glotofàgia"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La ''' | + | La '''glotofàgia''' (del [[Idioma grec|grec]] ''glosa'', "llengua"; i ''phagos'', "menjar"), '''llingüicidi''' o '''genocidi llingüístic''' designa el procés polític-social per mig del qual la [[llengua natural|llengua]] d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment, victima de l'influència, en major part directa i coercitiva, d'una atra cultura. |
| − | El terme és utilisat en el camp de la [[sociollingüística]] per a senyalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos societats en llengües diferents, o similars, pel qual una de les dos societats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta | + | El terme és utilisat en el camp de la [[sociollingüística]] per a senyalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos societats en llengües diferents, o similars, pel qual una de les dos societats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta última acaba desapareixent. |
| − | La | + | La glotofàgia és una de les cares de l'[[etnocidi]], ya que, al desaparéixer una llengua total o parcialment també ho fara la seua cultura. No n'hi ha societat sense comunicacio i no n'hi ha comunicacio sense societat. |
La desaparició d'una llengua no guarda relació en una suposta inferioritat, o superioritat, del seu sistema llingüistic, més be relaciona en factors no llingüistics com poden ser l'inferioritat militar d'un poble sobre l'atre, las possibilitats de resistencia del poble que la parla, o ultimament, la decisió per part del polítics governants creant atres academies, i rebujant la ya existent, l'adoctrinació del poble o la creació de falsos postulats per mig dels quals fent vore que defenen la llengua del poble, a colp de taló i llei, van arraconant-la fins fer-la desapareixer. | La desaparició d'una llengua no guarda relació en una suposta inferioritat, o superioritat, del seu sistema llingüistic, més be relaciona en factors no llingüistics com poden ser l'inferioritat militar d'un poble sobre l'atre, las possibilitats de resistencia del poble que la parla, o ultimament, la decisió per part del polítics governants creant atres academies, i rebujant la ya existent, l'adoctrinació del poble o la creació de falsos postulats per mig dels quals fent vore que defenen la llengua del poble, a colp de taló i llei, van arraconant-la fins fer-la desapareixer. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
El procés glotofagic te tres components: | El procés glotofagic te tres components: | ||
| − | *Component | + | * Component econòmic: És la principal causa del conflicte entre països, i regions, lo que du a l'immigració o colonisació del poble dominat, o veí. |
| − | *Component | + | * Component jurídic: Constituïx l'aparat llegislatiu que es fica en marcha en el procés de migració, en el que l'habitant autòcton es torna estranger en sa pròpia terra. Part d'este aparat glotofàgic és l'escola, ya que és obligatoria i es dicta en la llengua dominant. |
| − | *Component | + | * Component ideològic: Són prejuïns llingüistic-culturals que avalen la desaparició de les llengües considerades inferiors. Ademés, du a confondre el concepte de [[colonisació]] en el de [[civilisació]] en tot lo que això implica. Fent que els propis parlants pensen que no escriuen correctament o que són manco cults si no parlen i escriuen la llengua que los estan imponent. |
| − | ==Vore | + | == Vore també == |
| + | |||
| + | * [[Diglòssia]] | ||
* [[Idioma amenaçat]] | * [[Idioma amenaçat]] | ||
* [[Imperialisme llingüistic]] | * [[Imperialisme llingüistic]] | ||
| + | [[Categoria:Llingüística]] | ||
[[Categoria:Sociollingüística]] | [[Categoria:Sociollingüística]] | ||
[[Categoria:Política llingüística]] | [[Categoria:Política llingüística]] | ||
[[Categoria:Drets llingüístics]] | [[Categoria:Drets llingüístics]] | ||
Última revisió del 11:27 18 abr 2024
La glotofàgia (del grec glosa, "llengua"; i phagos, "menjar"), llingüicidi o genocidi llingüístic designa el procés polític-social per mig del qual la llengua d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment, victima de l'influència, en major part directa i coercitiva, d'una atra cultura.
El terme és utilisat en el camp de la sociollingüística per a senyalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos societats en llengües diferents, o similars, pel qual una de les dos societats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta última acaba desapareixent.
La glotofàgia és una de les cares de l'etnocidi, ya que, al desaparéixer una llengua total o parcialment també ho fara la seua cultura. No n'hi ha societat sense comunicacio i no n'hi ha comunicacio sense societat.
La desaparició d'una llengua no guarda relació en una suposta inferioritat, o superioritat, del seu sistema llingüistic, més be relaciona en factors no llingüistics com poden ser l'inferioritat militar d'un poble sobre l'atre, las possibilitats de resistencia del poble que la parla, o ultimament, la decisió per part del polítics governants creant atres academies, i rebujant la ya existent, l'adoctrinació del poble o la creació de falsos postulats per mig dels quals fent vore que defenen la llengua del poble, a colp de taló i llei, van arraconant-la fins fer-la desapareixer.
El procés glotofagic te tres components:
- Component econòmic: És la principal causa del conflicte entre països, i regions, lo que du a l'immigració o colonisació del poble dominat, o veí.
- Component jurídic: Constituïx l'aparat llegislatiu que es fica en marcha en el procés de migració, en el que l'habitant autòcton es torna estranger en sa pròpia terra. Part d'este aparat glotofàgic és l'escola, ya que és obligatoria i es dicta en la llengua dominant.
- Component ideològic: Són prejuïns llingüistic-culturals que avalen la desaparició de les llengües considerades inferiors. Ademés, du a confondre el concepte de colonisació en el de civilisació en tot lo que això implica. Fent que els propis parlants pensen que no escriuen correctament o que són manco cults si no parlen i escriuen la llengua que los estan imponent.