Diferència entre les revisions de "Estadi de Mestalla"
(No es mostren 16 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | L'Estadi de Mestalla és un camp de | + | [[File:CAMP DE MESTALLA 2014.jpg|250px|thumb|Visió de l'Estadi de Mestalla]] |
− | + | [[Image:CAMP DE MESTALLA GRADA DE LA MAR 2014.JPG|thumb|250px|Mestalla en 2014]] | |
+ | [[Archiu:Un dels primers partits a Mestalla.jpg|thumb|250px|Mestalla poc despuix de la seua inauguració en l'any 1923]] | ||
+ | L''''Estadi de Mestalla''' és un camp de [[fútbol]] situat en la ciutat de [[Valéncia]], entre l'avinguda d'Aragó i de Suècia. Propietat del [[Valéncia CF]], fon inaugurat en l'any [[1923]]. El seu nom es deu a la Séquia de Mestalla, que antigament passava junt al camp. | ||
+ | En una capacitat de 55.000 espectadors i unes dimensions de 105 × 70, l'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'[[Europa]], junt en atres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de [[Roma]]. En el rànquing mundial, és el 35º estadi en més capacitat. | ||
== Història == | == Història == | ||
− | + | Despuix d'haver estat durant quatre anys jugant en el Camp d'Algirós, i al no tindre este la capacitat i les mides necessàries, el club decidí construir un estadi nou. Els terrenys de Mestalla foren els escollits i comprats per 316.439,20 pessetes. La redacció del proyecte fon encarregada a l'arquitecte i soci del club Francisco Almenar Quinzá, mentres que les obres de construcció foren ajudicades al també soci Ramon Ferrer Aguilar. | |
− | L'Estadi de Mestalla fon inaugurat el dia [[20 de maig]] de [[1923]]. El primer partit que albergà fon contra el [[Llevant UD]] finalisà en la victòria del Valencia. Ya en 1925 albergà el primer partit de la selecció espanyola en | + | L'Estadi de Mestalla fon inaugurat el dia [[20 de maig]] de [[1923]]. El primer partit que albergà fon contra el [[Llevant UD]] finalisà en la victòria del Valencia. Ya en [[1925]] albergà el primer partit de la selecció espanyola en Valéncia. En l'any [[1927]] es dugué a terme la primera ampliació i la capacitat del recinte passà de 17.000 a 25.000 places, sent els encarregats del proyecte i les obres les mateixes persones que foren encarregades de la seua construcció. També en 1927 se sembrà per primera volta herba en el camp, puix abans es jugava en terra. En la [[Guerra Civil Espanyola]] fon utilisat com a camp de concentració i quedà molt deteriorat, en lo que hagué de ser reconstruït totalment. |
− | + | En els anys 50 s'amplià novament fins a arribar a una capacitat de 45.000 espectadors, pero poc despuix quedà molt afectat a causa de la gran riuada de l'any [[1957]]. En [[1959]] es feren algunes millores, com ara la llum artificial, que es va estrenar en un partit amistós entre el Valéncia CF i el Stade de Reims francés, que acabà en victòria del Valéncia per 2-1. | |
− | En [[1969]] el Mestalla passa a denominar-se, a petició de [[Julio de Miguel]] i sent aprovada per tots els socis, Estadi Lluís Casanova, en honor al seu president [[Lluis Casanova Giner]]. Este nom fon l'oficial fins a l'any 1994, que tornà a denominar-se Mestalla a petició del mateix president. | + | En l'any [[1969]] el Mestalla passa a denominar-se, a petició de [[Julio de Miguel]] i sent aprovada per tots els socis, Estadi Lluís Casanova, en honor al seu president [[Lluis Casanova Giner]]. Este nom fon l'oficial fins a l'any [[1994]], que tornà a denominar-se Mestalla a petició del mateix president. |
− | + | Despuix de les últimes reformes l'estadi té una capacitat de 55.000 assents. L'estadi està vivint els seus últims anys d'existència, ya que està previst que en un futur el club es trasllade a un nou estadi situat en l'Avinguda de les Corts Valencianes. | |
− | == Vore | + | == Vore també == |
− | *[[ | + | *[[Valéncia CF]] |
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | {{Commonscat|Mestalla Stadium}} | ||
[[Categoria:Valéncia CF]] | [[Categoria:Valéncia CF]] | ||
+ | [[Categoria:Estadis de fútbol de la Comunitat Valenciana]] |
Última revisió del 14:59 14 set 2022
L'Estadi de Mestalla és un camp de fútbol situat en la ciutat de Valéncia, entre l'avinguda d'Aragó i de Suècia. Propietat del Valéncia CF, fon inaugurat en l'any 1923. El seu nom es deu a la Séquia de Mestalla, que antigament passava junt al camp.
En una capacitat de 55.000 espectadors i unes dimensions de 105 × 70, l'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'Europa, junt en atres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de Roma. En el rànquing mundial, és el 35º estadi en més capacitat.
Història[editar | editar còdic]
Despuix d'haver estat durant quatre anys jugant en el Camp d'Algirós, i al no tindre este la capacitat i les mides necessàries, el club decidí construir un estadi nou. Els terrenys de Mestalla foren els escollits i comprats per 316.439,20 pessetes. La redacció del proyecte fon encarregada a l'arquitecte i soci del club Francisco Almenar Quinzá, mentres que les obres de construcció foren ajudicades al també soci Ramon Ferrer Aguilar.
L'Estadi de Mestalla fon inaugurat el dia 20 de maig de 1923. El primer partit que albergà fon contra el Llevant UD finalisà en la victòria del Valencia. Ya en 1925 albergà el primer partit de la selecció espanyola en Valéncia. En l'any 1927 es dugué a terme la primera ampliació i la capacitat del recinte passà de 17.000 a 25.000 places, sent els encarregats del proyecte i les obres les mateixes persones que foren encarregades de la seua construcció. També en 1927 se sembrà per primera volta herba en el camp, puix abans es jugava en terra. En la Guerra Civil Espanyola fon utilisat com a camp de concentració i quedà molt deteriorat, en lo que hagué de ser reconstruït totalment.
En els anys 50 s'amplià novament fins a arribar a una capacitat de 45.000 espectadors, pero poc despuix quedà molt afectat a causa de la gran riuada de l'any 1957. En 1959 es feren algunes millores, com ara la llum artificial, que es va estrenar en un partit amistós entre el Valéncia CF i el Stade de Reims francés, que acabà en victòria del Valéncia per 2-1.
En l'any 1969 el Mestalla passa a denominar-se, a petició de Julio de Miguel i sent aprovada per tots els socis, Estadi Lluís Casanova, en honor al seu president Lluis Casanova Giner. Este nom fon l'oficial fins a l'any 1994, que tornà a denominar-se Mestalla a petició del mateix president.
Despuix de les últimes reformes l'estadi té una capacitat de 55.000 assents. L'estadi està vivint els seus últims anys d'existència, ya que està previst que en un futur el club es trasllade a un nou estadi situat en l'Avinguda de les Corts Valencianes.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estadi de Mestalla.