Diferència entre les revisions de "Escala i corda"
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''Escala i corda''', o "per dalt corda", és la modalitat de més prestigi de la pilota valenciana i l'única, en el raspall, que cont...».) |
m |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''Escala i corda''', o "per dalt corda", és la modalitat de més prestigi de la [[pilota valenciana]] i l'única, en el [[Pilota a raspall|raspall]], que conta en | + | L''''Escala i corda''', o "per dalt corda", és la modalitat de més prestigi de la [[pilota valenciana]] i l'única, en el [[Pilota a raspall|raspall]], que conta en pilotaris professionals. |
== Història == | == Història == | ||
| − | Està documentada l'existència de [[Trinquet (deport)|trinquets]] | + | Està documentada l'existència de [[Trinquet (deport)|trinquets]] en la [[Comunitat Valenciana]] des del [[sigle XV]], pero el naiximent de la modalitat d'Escala i corda no es pot datar fins vora l'any [[1910]], quan el revolucionari pilotari [[José Vicente Riera Calatayud|Nel de Murla]] i la seua parella de joc, el [[Chiquet de Simat]], varen eliminar les ''ralles'' del joc de [[llargues]] per a dividir la pista en dos mitats per mig d'una corda a 1,80 m d'alçada. |
== Regles == | == Regles == | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Les partides són a 60 punts, que es conten de 5 en 5. Cada joc consistix en quatre quinzes (15, 30, val, i joc). L'empat a 15 s'anomena ''quinzens'', l'empat a 30 s'anomena ''a dos'', si un equip iguala a ''val'' li resta un ''quinze'' i passen a estar ''a dos''. Qui conseguix el ''val'' guanya el ''joc'' i suma 5 punts. Guanya qui primer arriba a 60. | Les partides són a 60 punts, que es conten de 5 en 5. Cada joc consistix en quatre quinzes (15, 30, val, i joc). L'empat a 15 s'anomena ''quinzens'', l'empat a 30 s'anomena ''a dos'', si un equip iguala a ''val'' li resta un ''quinze'' i passen a estar ''a dos''. Qui conseguix el ''val'' guanya el ''joc'' i suma 5 punts. Guanya qui primer arriba a 60. | ||
| − | El ''quinze'' comença quan el ''feridor'' llença la pilota al ''daure'', qui l'ha de tornar ''de bo'' (per dalt corda) a l'equip del ''rest''. | + | El ''quinze'' comença quan el ''feridor'' llença la pilota al ''daure'', qui l'ha de tornar ''de bo'' (per dalt corda) a l'equip del ''rest''. Aixina aniran tornant-se la pilota mútuament colpejant la pilota en l'aire (sense que done cap bot) o al primer bot en terra fins que un dels dos equips siga incapaç de passar-la i perga el ''quinze'', o es cometa ''falta''. |
Situacions de ''falta'': | Situacions de ''falta'': | ||
* Quan la pilota pegue dos bots, serà ''quinze'' de qui la va llançar. | * Quan la pilota pegue dos bots, serà ''quinze'' de qui la va llançar. | ||
| − | * Quan la pilota passe per | + | * Quan la pilota passe per baix la corda, o la toca, serà ''falta'' de qui la va llançar, o siga, ''quinze'' a favor del contrari. |
* Quan un jugador raspe la pilota al segon bot o la toque dos vegades seguides. Serà ''falta'' seua, ''quinze'' a favor del contrari. | * Quan un jugador raspe la pilota al segon bot o la toque dos vegades seguides. Serà ''falta'' seua, ''quinze'' a favor del contrari. | ||
* Quan, en la ''ferida'', la pilota no bote en el ''dau''. | * Quan, en la ''ferida'', la pilota no bote en el ''dau''. | ||
Hi ha també una manera de fer ''quinze'' directe, és la més cobejada pels jugadors per ser la més fàcil: Consistix en llançar la pilota a la ''galeria'' o a la ''llongeta de dalt'' del [[trinquet (deport)|trinquet]] sense que torne a la pista de joc, llavors serà ''quinze'' de qui l'ha llançada. | Hi ha també una manera de fer ''quinze'' directe, és la més cobejada pels jugadors per ser la més fàcil: Consistix en llançar la pilota a la ''galeria'' o a la ''llongeta de dalt'' del [[trinquet (deport)|trinquet]] sense que torne a la pista de joc, llavors serà ''quinze'' de qui l'ha llançada. | ||
| − | Atés que els jugadors professionals poden llançar la pilota tan dalt i tan llunt els organitzadors de la partida o competició han d'aclarir les regles, fent esment específic a si les galeries | + | Atés que els jugadors professionals poden llançar la pilota tan dalt i tan llunt els organitzadors de la partida o competició han d'aclarir les regles, fent esment específic a si les galeries estan prohibides o permeses [http://www.valnetpilota.com/TrofeuGuadassuar2008.php]. Una partida tindrà les '''galeries prohibides''' quan tota pilota que arribe a la ''galeria'' o a la ''llongeta de dalt'' i no en caiga serà ''quinze'' perdut, d'esta manera es penalisa els jugadors que no busquen guanyar els ''quinzes'' d'una manera espectacular. En canvi, les '''galeries permeses''' és la manera normal en les partides entre aficionats (perqué no els és fàcil de conseguir) i en competicions del mà a mà (com el [[Trofeu Individual Bancaixa]], per a compensar l'esforç). |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
* [http://www.youtube.com/watch?v=p6XSt0g6bGo Youtube: Partida per equips] | * [http://www.youtube.com/watch?v=p6XSt0g6bGo Youtube: Partida per equips] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Deports]] |
[[Categoria:Deports d'equip]] | [[Categoria:Deports d'equip]] | ||
[[Categoria:Deports individuals]] | [[Categoria:Deports individuals]] | ||
| + | [[Categoria:Pilota valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Modalitats de pilota valenciana]] | ||
Última revisió del 10:21 18 feb 2020
L'Escala i corda, o "per dalt corda", és la modalitat de més prestigi de la pilota valenciana i l'única, en el raspall, que conta en pilotaris professionals.
Història[editar | editar còdic]
Està documentada l'existència de trinquets en la Comunitat Valenciana des del sigle XV, pero el naiximent de la modalitat d'Escala i corda no es pot datar fins vora l'any 1910, quan el revolucionari pilotari Nel de Murla i la seua parella de joc, el Chiquet de Simat, varen eliminar les ralles del joc de llargues per a dividir la pista en dos mitats per mig d'una corda a 1,80 m d'alçada.
Regles[editar | editar còdic]
L'objectiu de l'Escala i corda és passar la pilota de vaqueta colpejant-la en la mà per dalt la corda. Quan l'atre equip no ho conseguix qui l'ha llançada guanya el quinze.
Les partides són a 60 punts, que es conten de 5 en 5. Cada joc consistix en quatre quinzes (15, 30, val, i joc). L'empat a 15 s'anomena quinzens, l'empat a 30 s'anomena a dos, si un equip iguala a val li resta un quinze i passen a estar a dos. Qui conseguix el val guanya el joc i suma 5 punts. Guanya qui primer arriba a 60.
El quinze comença quan el feridor llença la pilota al daure, qui l'ha de tornar de bo (per dalt corda) a l'equip del rest. Aixina aniran tornant-se la pilota mútuament colpejant la pilota en l'aire (sense que done cap bot) o al primer bot en terra fins que un dels dos equips siga incapaç de passar-la i perga el quinze, o es cometa falta.
Situacions de falta:
- Quan la pilota pegue dos bots, serà quinze de qui la va llançar.
- Quan la pilota passe per baix la corda, o la toca, serà falta de qui la va llançar, o siga, quinze a favor del contrari.
- Quan un jugador raspe la pilota al segon bot o la toque dos vegades seguides. Serà falta seua, quinze a favor del contrari.
- Quan, en la ferida, la pilota no bote en el dau.
Hi ha també una manera de fer quinze directe, és la més cobejada pels jugadors per ser la més fàcil: Consistix en llançar la pilota a la galeria o a la llongeta de dalt del trinquet sense que torne a la pista de joc, llavors serà quinze de qui l'ha llançada. Atés que els jugadors professionals poden llançar la pilota tan dalt i tan llunt els organitzadors de la partida o competició han d'aclarir les regles, fent esment específic a si les galeries estan prohibides o permeses [1]. Una partida tindrà les galeries prohibides quan tota pilota que arribe a la galeria o a la llongeta de dalt i no en caiga serà quinze perdut, d'esta manera es penalisa els jugadors que no busquen guanyar els quinzes d'una manera espectacular. En canvi, les galeries permeses és la manera normal en les partides entre aficionats (perqué no els és fàcil de conseguir) i en competicions del mà a mà (com el Trofeu Individual Bancaixa, per a compensar l'esforç).