Diferència entre les revisions de "Edat mija"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(S'està redirigint a Edat Mija)
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
L''''Edat Mija''' es el periodo de l'història europea que transcorreu des de la desintegracio de l'[[Imperi Romà d'Occident]], en el [[sigle V]], fins el [[sigle XV]].
+
#REDIRECT [[Edat Mija]]
 
 
El seu començament se situa tradicionalment en l'any 476 en la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]] i el seu fi en 1492 en el descobriment d'[[Amèrica]], o en 1453 en la caiguda de l'[[Imperi Bizanti]], data que coincidix en l'invencio de l'imprenta (Biblia de Gutemberg) i en el fi de la [[Guerra dels cents anys]].
 
 
 
El terme implicà en el seu orige una paralisis del progres, considerant que l'edat mija fon un periodo d'estancament cultural, ubicat cronologicament entre la gloria de l'antiguetat classica i el renaiximent. L'investigacio actual tendix, no obstant, a reconeixer este periodo com un mes dels que constituixen l'evolucio historica europea, en les seues propis procesos critics i de desenroll. Se dividix generalment l'edat mija en tres epoques.
 
 
 
 
 
 
 
== Inicis de l'edat mija ==
 
 
 
 
 
Ningun event concret determina el fi de l'antiguetat i l'inici de l'edat mija: ni els ya mencionats com referencia aproximada ni el bandeig de [[Roma]] pels gots dirigits per [[Alaric I]] en el 410, ni el derrocament de [[Romul Augustul]] (ultim emperador romà d'Occident) foren succesos que les seues contemporaneus consideraren iniciadors d'una nova epoca.
 
 
 
La culminacio a finals del segle V d'una serie de procesos de llarga duracio, entre ells la greu recalcada economica i les invasions i assentament dels pobles german en l'[[Imperi romà]], feu canviar la faç d'[[Europa]]. Durant els següent trescents anys Europa occidental mantingue una cultura primitiva encara que instalat sobre la complexa i elaborada cultura de l'[[Imperi romà]], que mai arribà a perdre's u oblidar-se per complet.
 
 
 
 
 
== Desintegracio del poder central i vassallage ==
 
 
 
 
 
L'[[imperi de Carlomagne]] (742-814) constitui el primer intent de crear un nou orde despres dels greus trastorns que s'havien produit a arrel de les invasions dels pobles germanics i la decadencia i caiguda final de l'[[Imperi romà]].
 
 
 
A la mort de [[Carlomagne]] (814) seguiren noves commocions produides en gran part per noves migracions i invasions: els germans del [[nort]] o [[normants]], provinents d'[[Escandinavia]], se dirigiren a [[Russia]], [[Anglaterra]], el nort de [[França]] i el [[Mediterraneu]].
 
 
 
Els pobles eslaus s'estengueren per l'[[Europa]] centre-oriental. Els hongaresos o magiars, ginets nomades provinents del centre d'[[Asia]], recorreron la conca del [[Danubi]]. En el curs del sigle X estos pobles se feren sedentaris i se convertiren al cristianisme. Començaren a formar-se els pobles que en definitiva determinarien la fisonomia d'[[Europa]].
 
 
 
Tots estos canvis se produiren en mig d'una transformacio general de les formes economiques, socials i politiques. Decaigueren les ciutats, disminui i casi desapareixque el comerç internacional, se redui l'us de la moneda i la terra quedà com la principal riquea. Els poders centrals pergueren tota autoritat i desapareixque l'organisacio administrativa burocratica.
 
 
 
Llentament se formà un nou orde que ha rebut el nom de [[feudalisme]].
 
 
 
 
 
 
 
 
 
[[Categoria: Història]]
 
[[Categoria: Edat mija]]
 

Última revisió del 16:07 1 oct 2013

Redirigix a: