Diferència entre les revisions de "Piano"
| (No es mostren 33 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Image:Steinway & Sons concert grand piano, model D-274, manufactured at Steinway's factory in Hamburg, Germany.png|thumb|250px|Piano]] | |
| − | + | El '''piano''' és un instrument musical compost d'una série de cordes metàliques, de diferent llongitut i diàmetro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc. | |
| + | El seu primer nom fon piano forte degut als seus matisos ( piano = suau; forte = fort, en italià ) | ||
| − | == | + | == Característiques == |
| + | [[File:Steinway grand piano - pedals.jpg|thumb|250px|Pedals d'un piano]] | ||
| − | El piano, principal instrument de teclat, en l'actualitat, | + | El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet. |
El piano consta de tres parts principals: | El piano consta de tres parts principals: | ||
| − | 1º. El teclat, aparat | + | 1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actuen directament les [[ma|mans]] de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument. |
| − | 2º. La | + | 2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes són colpejades ( percutides ) per chicotets macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors. |
| − | 3º. L'instrument musical | + | 3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, nomenat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, nomenat celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament. |
| + | == Tipos == | ||
| + | [[File:131 Museu de la Música, piano.jpg|thumb|200px|Piano Girafa]] | ||
| + | * Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal. | ||
| + | |||
| + | * Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se situen en un pla vertical. | ||
| + | |||
| + | * Mini Piano: piano chicotet de paret, és similar al vertical pero més baix. | ||
| − | + | * Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, nomenat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, nomenat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant. | |
| − | + | * Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[sigle XVIII]], son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del | ||
| − | |||
| − | |||
| + | * Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piràmide truncada. | ||
| − | + | * Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[sigle XIX]], quina part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat. | |
| − | + | == El piano modern == | |
| − | |||
| − | + | Són pianos dissenyats i construïts des de l'última década del sigle passat. | |
| + | Hi ha dos grans grups: | ||
| − | + | ==== Pianos Verticals ==== | |
| − | + | [[File:Varies 032 cropped.jpg|thumb|200px|Piano vertical]] | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | + | Se caracterisen per tindre l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups: | |
| + | * Vertical Gran o antic (mal nomenat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada | ||
| + | * Vertical d'Estudi. De 110 a 139 cm d'alçada. | ||
| + | * Vertical Consola. De 98 a 109 cm d'alçada. | ||
| + | * Vertical Espineta. Menors de 98 cm d'alçada. | ||
| − | + | ==== Pianos de Coa ==== | |
| − | * Coa | + | Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics: |
| − | * Una Quart Coa. De 131 fins 189 | + | [[File:Boesendorfer 001.jpg|thumb|200px|Piano de Coa]] |
| − | * Mija Coa. De 190 fins 225 | + | * Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc. |
| − | * Tres quarts de Coa. De 226 fins 255 | + | * Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc. |
| − | * Gran Coa. Superiors a 256 | + | * Mija Coa. De 190 fins 225 Cm de llarc. |
| + | * Tres quarts de Coa. De 226 fins 255 Cm de llarc. | ||
| + | * Gran Coa. Superiors a 256 Cm de llarc. | ||
| − | Atra | + | Atra classificació que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu número o cantitat de notes o tecles. |
* Pianos de 85 Notes | * Pianos de 85 Notes | ||
* Pianos de 88 Notes | * Pianos de 88 Notes | ||
| − | Generalment el | + | Generalment el número o cantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del sigle XIX i la primera década del [[sigle XX]] tenien 85 notes. Posteriorment a eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des dels últims anys del [[sigle XIX]]. |
| − | Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, | + | Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, són els nomenats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, són capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM. |
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Piano}} | ||
[[Categoria: Instruments musicals]] | [[Categoria: Instruments musicals]] | ||
Última revisió del 17:04 4 ago 2024
El piano és un instrument musical compost d'una série de cordes metàliques, de diferent llongitut i diàmetro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc.
El seu primer nom fon piano forte degut als seus matisos ( piano = suau; forte = fort, en italià )
Característiques[editar | editar còdic]
El piano, principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet.
El piano consta de tres parts principals:
1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actuen directament les mans de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument.
2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes són colpejades ( percutides ) per chicotets macillos de fusta encoixinada, accionats per la pressió dels dits sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors.
3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, nomenat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, nomenat celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament.
Tipos[editar | editar còdic]
- Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal.
- Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se situen en un pla vertical.
- Mini Piano: piano chicotet de paret, és similar al vertical pero més baix.
- Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, nomenat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, nomenat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant.
- Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del sigle XVIII, son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal.
- Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piràmide truncada.
- Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del sigle XIX, quina part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat.
El piano modern[editar | editar còdic]
Són pianos dissenyats i construïts des de l'última década del sigle passat. Hi ha dos grans grups:
Pianos Verticals[editar | editar còdic]
Se caracterisen per tindre l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups:
- Vertical Gran o antic (mal nomenat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada
- Vertical d'Estudi. De 110 a 139 cm d'alçada.
- Vertical Consola. De 98 a 109 cm d'alçada.
- Vertical Espineta. Menors de 98 cm d'alçada.
Pianos de Coa[editar | editar còdic]
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics:
- Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc.
- Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc.
- Mija Coa. De 190 fins 225 Cm de llarc.
- Tres quarts de Coa. De 226 fins 255 Cm de llarc.
- Gran Coa. Superiors a 256 Cm de llarc.
Atra classificació que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu número o cantitat de notes o tecles.
- Pianos de 85 Notes
- Pianos de 88 Notes
Generalment el número o cantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del sigle XIX i la primera década del sigle XX tenien 85 notes. Posteriorment a eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des dels últims anys del sigle XIX.
Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, són els nomenats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, són capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM.
