Diferència entre les revisions de "Paridae"
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Els '''páridos''' ('''Paridae''') són una [[família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] que inclou els '''carboneros''' i '''herrerillos''', i que es distribuïxen per [[Europa]], [[Àsia]], [[Àfrica]] i [[Norteamérica]]. | Els '''páridos''' ('''Paridae''') són una [[família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] que inclou els '''carboneros''' i '''herrerillos''', i que es distribuïxen per [[Europa]], [[Àsia]], [[Àfrica]] i [[Norteamérica]]. | ||
Els membres euroasiàtics i africans d'esta família es denominen «herrerillos», mentres que les espècies nortamericanes es diuen «chickadees» ([[onomatopèyic]], derivat del seu distintiu «chick-a dee dee dee» [[senyal d'alarma]]) | Els membres euroasiàtics i africans d'esta família es denominen «herrerillos», mentres que les espècies nortamericanes es diuen «chickadees» ([[onomatopèyic]], derivat del seu distintiu «chick-a dee dee dee» [[senyal d'alarma]]) | ||
o «titmice». El nom titmouse es registra a partir de el {{sigle|XIV||s}}, compost pel nom [[Idioma anglosaxó|anglés antic]] de l'au, ''mase'' ([[protogermánico]] ''*maison'', [[llengua neerlandesa|neerlandés]] ''pixes'', [[llengua alemana|alemà]] ''Meise''), i tit, que denota alguna cosa menut. La primera grafia, «titmose», va rebre l'influència de ''[[rata]]'' en el {{sigle|XVI||s}}.<ref>{{cite web|url=http://etymonline.com/index.php?allowed_in_frame=0&search=titmouse&searchmode=term |website=Diccionari d'Etimologia en llínea |title=titmouse (n. ) |access-dona't=2015-04-28 |author=Douglas Harper (© 2001-2015)}}</ref> Els emigrants a [[Nova Zelanda]] presumiblement varen identificar algunes de les aus superficialment similars del gènero ''[[Petroica]]'' de la família Petroicidae, els petirrojos australians, com a membres de la família dels herrerillos, donant-los el títul de [[tomtit]], encara que, de fet, no estan emparentades. | o «titmice». El nom titmouse es registra a partir de el {{sigle|XIV||s}}, compost pel nom [[Idioma anglosaxó|anglés antic]] de l'au, ''mase'' ([[protogermánico]] ''*maison'', [[llengua neerlandesa|neerlandés]] ''pixes'', [[llengua alemana|alemà]] ''Meise''), i tit, que denota alguna cosa menut. La primera grafia, «titmose», va rebre l'influència de ''[[rata]]'' en el {{sigle|XVI||s}}.<ref>{{cite web|url=http://etymonline.com/index.php?allowed_in_frame=0&search=titmouse&searchmode=term |website=Diccionari d'Etimologia en llínea |title=titmouse (n. ) |access-dona't=2015-04-28 |author=Douglas Harper (© 2001-2015)}}</ref> Els emigrants a [[Nova Zelanda]] presumiblement varen identificar algunes de les aus superficialment similars del gènero ''[[Petroica]]'' de la família Petroicidae, els petirrojos australians, com a membres de la família dels herrerillos, donant-los el títul de [[tomtit]], encara que, de fet, no estan emparentades. | ||
Estos pardals són principalment [[espècies]] menudes, fornidas, de bosc, en pico curt i robust. Algunes tenen cresta. La seua llongitut oscila entre els {{convert|10|to|22|cm|in|abbr=on}}. Són aus adaptables, en una dieta mixta que inclou llavors i insectes.<ref name=EoB>{{cite book |editor=Forshaw, Joseph|author= Perrins, C.|year=1991|title=Encyclopaedia of Animals: Birds|url=https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose|publisher= Merehurst Press|location=London|pages= [https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose/page/202 202]–203|isbn= 1-85391-186-0}}</ref> Moltes espècies viuen en les afores de les vivendes humanes i acodixen fàcilment als [[comederos per a pardals]]s en busca de fruts secs o llavors, i deprenen a prendre atres aliments. | Estos pardals són principalment [[espècies]] menudes, fornidas, de bosc, en pico curt i robust. Algunes tenen cresta. La seua llongitut oscila entre els {{convert|10|to|22|cm|in|abbr=on}}. Són aus adaptables, en una dieta mixta que inclou llavors i insectes.<ref name=EoB>{{cite book |editor=Forshaw, Joseph|author= Perrins, C.|year=1991|title=Encyclopaedia of Animals: Birds|url=https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose|publisher= Merehurst Press|location=London|pages= [https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose/page/202 202]–203|isbn= 1-85391-186-0}}</ref> Moltes espècies viuen en les afores de les vivendes humanes i acodixen fàcilment als [[comederos per a pardals]]s en busca de fruts secs o llavors, i deprenen a prendre atres aliments. | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Famílies d'aus]] | [[Categoria:Famílies d'aus]] | ||
[[Categoria:Paridae]] | [[Categoria:Paridae]] | ||
Última revisió del 06:18 8 jul 2026
Els páridos (Paridae) són una família d'aus paseriformes que inclou els carboneros i herrerillos, i que es distribuïxen per Europa, Àsia, Àfrica i Norteamérica.
Els membres euroasiàtics i africans d'esta família es denominen «herrerillos», mentres que les espècies nortamericanes es diuen «chickadees» (onomatopèyic, derivat del seu distintiu «chick-a dee dee dee» senyal d'alarma) o «titmice». El nom titmouse es registra a partir de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, compost pel nom anglés antic de l'au, mase (protogermánico *maison, neerlandés pixes, alemà Meise), i tit, que denota alguna cosa menut. La primera grafia, «titmose», va rebre l'influència de rata en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
.[1] Els emigrants a Nova Zelanda presumiblement varen identificar algunes de les aus superficialment similars del gènero Petroica de la família Petroicidae, els petirrojos australians, com a membres de la família dels herrerillos, donant-los el títul de tomtit, encara que, de fet, no estan emparentades.
Estos pardals són principalment espècies menudes, fornidas, de bosc, en pico curt i robust. Algunes tenen cresta. La seua llongitut oscila entre els Plantilla:Convert. Són aus adaptables, en una dieta mixta que inclou llavors i insectes.[2] Moltes espècies viuen en les afores de les vivendes humanes i acodixen fàcilment als comederos per a pardalss en busca de fruts secs o llavors, i deprenen a prendre atres aliments.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Douglas Harper (© 2001-2015). «titmouse (n. )».
- ↑ Perrins, C. (1991). Forshaw, Joseph (ed.). Encyclopaedia of Animals: Birds, London: Merehurst Press, pp. 202–203. ISBN 1-85391-186-0.