Diferència entre les revisions de "Osmi"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Osmium crystals.jpg|thumb|200px|right|<center>Osmi</center>]] |
| − | El '''osmi''' és un metal del grup del [[platí]], dur i molt poc dúctil, de color [[blanc]] [[blau|blavós]] o [[gris|grisenc]]. És el més pesat dels cossos coneguts. El seu símbol es | + | El '''osmi''' és un [[metal]] de transició, del grup del [[platí]], dur i molt poc dúctil, de color [[blanc]] [[blau|blavós]] o [[gris|grisenc]]. És el més pesat dels cossos coneguts i s'ampra en algunes aleacions en platí i [[iridi]]. El seu símbol és Os. |
| + | |||
| + | == Aplicacions == | ||
| + | Per la volatilitat i la toxicitat extrema del seu òxit, l'osmi rara volta s'usa en estat pur, sino que a sovint es alea en atres metals per a aplicacions d'alta resistència al desgast. Les aleacions d'osmi, com el osmiridio, són molt dures, i junt en atres metals del grup del platí, s'usen en les puntes de plomes estilogràfiques, eixos d'instruments i contactes elèctrics, ya que poden resistir el desgast d'un funcionament continu. També es varen usar per a les puntes dels fonógrafs d'estilet durant l'época dels últims discs a 78 rpm i el principi de l'era discogràfica marcada per l'aparició dels formats LP i 45, al voltant dels anys [[1945]] a [[1955]]. | ||
| + | |||
| + | El tetròxit d'osmi s'ha utilisat en la detecció de huella dactilar i en la tinció de teixits grassos per a microscopía òptica i electrònica. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1898]], un químic [[Austria|austríac]] Auer von Welsbach va desenrollar la Oslamp en un filament fet d'osmi, que va introduir comercialment en l'any [[1902]]. Despuix d'uns pocs anys, l'osmi va ser reemplaçat pel [[wolframi]], un metal més estable. El [[tungsteno]] té el punt de fusió més alt entre tots els metals, i el seu us en llànties aumenta l'eficàcia lluminosa i la vida útil de les llànties incandescents. | ||
| + | |||
| + | El fabricant de llànties Osram (fundat en l'any [[1906]], quan tres companyies alemanes, Auer-Gesellschaft, AEG i Siemens & Halske, varen combinar les seues instalacions de producció de llànties) varen derivar el seu nom dels noms en [[alemà]] dels dos elements utilisats en els filaments: osmium i wolfram (osmi i wolframio). | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://books.google.es/books?id=nDhpLa1rl44C&redir_esc=y Mager Stellman, J. (1998). «Osmium». Encyclopaedia of Occupational Health and Safety. International Labour Organization. pp. 63.34. ISBN 978-92-2-109816-4. OCLC 35279504] | ||
| + | * [https://technology.matthey.com/article/61/3/190-196/ Rolf Haubrichs, Pierre-Leonard Zaffalon (13 de junio de 2017). «Osmium vs. ‘Ptène’: The Naming of the Densest Metal | Johnson Matthey Technology Review». Johnson Matthey Technology Review (en [[anglés]])] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Cynn, Hyunchae; Klepeis, J. E.; Yeo, C. S.; Young, D. A. (2002). «Osmium has the Lowest Experimentally Determined Compressibility». Physical Review Letters 88 (13): 135701. Bibcode:2002PhRvL..88m5701C | ||
| + | * Emsley, J. (2003). «Osmium». Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. Oxford, England, UK: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-850340-8 | ||
| + | * Haynes, William M., ed. (2011). CRC Handbook of Chemistry and Physics (92nd edición). CRC Press. ISBN 978-1439855119 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Osmium}} | ||
[[Categoria:Minerals]] | [[Categoria:Minerals]] | ||
[[Categoria:Metals]] | [[Categoria:Metals]] | ||
Última revisió del 18:28 12 oct 2024
El osmi és un metal de transició, del grup del platí, dur i molt poc dúctil, de color blanc blavós o grisenc. És el més pesat dels cossos coneguts i s'ampra en algunes aleacions en platí i iridi. El seu símbol és Os.
Aplicacions[editar | editar còdic]
Per la volatilitat i la toxicitat extrema del seu òxit, l'osmi rara volta s'usa en estat pur, sino que a sovint es alea en atres metals per a aplicacions d'alta resistència al desgast. Les aleacions d'osmi, com el osmiridio, són molt dures, i junt en atres metals del grup del platí, s'usen en les puntes de plomes estilogràfiques, eixos d'instruments i contactes elèctrics, ya que poden resistir el desgast d'un funcionament continu. També es varen usar per a les puntes dels fonógrafs d'estilet durant l'época dels últims discs a 78 rpm i el principi de l'era discogràfica marcada per l'aparició dels formats LP i 45, al voltant dels anys 1945 a 1955.
El tetròxit d'osmi s'ha utilisat en la detecció de huella dactilar i en la tinció de teixits grassos per a microscopía òptica i electrònica.
En l'any 1898, un químic austríac Auer von Welsbach va desenrollar la Oslamp en un filament fet d'osmi, que va introduir comercialment en l'any 1902. Despuix d'uns pocs anys, l'osmi va ser reemplaçat pel wolframi, un metal més estable. El tungsteno té el punt de fusió més alt entre tots els metals, i el seu us en llànties aumenta l'eficàcia lluminosa i la vida útil de les llànties incandescents.
El fabricant de llànties Osram (fundat en l'any 1906, quan tres companyies alemanes, Auer-Gesellschaft, AEG i Siemens & Halske, varen combinar les seues instalacions de producció de llànties) varen derivar el seu nom dels noms en alemà dels dos elements utilisats en els filaments: osmium i wolfram (osmi i wolframio).
Referències[editar | editar còdic]
- Mager Stellman, J. (1998). «Osmium». Encyclopaedia of Occupational Health and Safety. International Labour Organization. pp. 63.34. ISBN 978-92-2-109816-4. OCLC 35279504
- Rolf Haubrichs, Pierre-Leonard Zaffalon (13 de junio de 2017). «Osmium vs. ‘Ptène’: The Naming of the Densest Metal | Johnson Matthey Technology Review». Johnson Matthey Technology Review (en anglés)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cynn, Hyunchae; Klepeis, J. E.; Yeo, C. S.; Young, D. A. (2002). «Osmium has the Lowest Experimentally Determined Compressibility». Physical Review Letters 88 (13): 135701. Bibcode:2002PhRvL..88m5701C
- Emsley, J. (2003). «Osmium». Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. Oxford, England, UK: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-850340-8
- Haynes, William M., ed. (2011). CRC Handbook of Chemistry and Physics (92nd edición). CRC Press. ISBN 978-1439855119
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Osmi.