Adam

Representació d'Adam per Albert Durer, any 1507, Museu del Prado

Adam (Hebreu: אָדָם "home", "roget", "sanc"; Àrap: آدم)

En les escritures judees, cristianes i musulmanes Adam fon el primer home creat per Deu sobre la Terra; segons les dos primeres, fet de fanc, sobre el qual insuflà l'alé de la vida. Segons l'Alcorà i la religió d'ell emanada, l'Islam, Alà el va fer d'un coàgul de sanc i el designà cronològicament primer dels Profetes. La fe Bahá'í creu que Adam fon el primer mensager de Deu conegut de l'antiguetat i el que escomençà el cicle religiós de la profecia, posteriorment denominat per Mahoma sagell dels profetes.

L'història Bíblica

Referix el primer llibre de la Torà (coneguda en el món occidental i especialment en ambients cristians com Pentateuc, els cinc primers llibres de l'Antic Testament), que Adam fon creat per Elohim ("Els deus", atre nom de Jehovà) provinent de la pols, a la seua mateixa semblança (Gènesis I:26), per a governar la Terra (Gènesis I:26-28). La Bíblia declara que d'una costella presa de l'home (Adam) Jehovà Deu creà una dòna (Eva). Sempre segons la narració bíblica, Adam i Eva varen rebre de Deu el manament de fructificar i multiplicar-se, omplir la Terra i governar-la. Deu va posar a Adam i a la seua esposa Eva en el jardí de l'Eden, donant-los el manament de no menjar de l'arbre de la ciència del be i del mal per a no morir. Pero Moisés, autor del llibre de Génesis segons la tradició, relata que una astuta serp enganyà a Eva, la qual va menjar el fruit prohibit veent que era "bo per a menjar, i que era agradable als ulls, i arbre codiciable per a alcançar la sabiduria", donant també al seu home. Observant Jehovà aquell panorama, no li agradà, i decidí enviar a Adam i Eva del jardí de l'Eden, Deu llavors digué a Adam "En la suor del teu rostre menjaràs el pa fins que tornes a la terra, perque en ella vares ser pres; puix pols eres, i a la pols tornaràs". La narració bíblica contínua narrant la vida d'Adam i Eva fòra del jardí d'Edén. Conta que ells tingueren fills (Caín, Abel i Set són mencionats, vore també Génesis V:4, a on se menciona que engendrà més fills i filles), i que Adam va morir a l'edat de 930 anys.

Tradicions posteriors senyalen que escrigué, junt a la seua dona, el Llibre d'Adam i Eva.

Per a més informació vore els artículs Adam i Eva, i Eva.

Adam en la teologia de l'Iglésia Mormona

L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims dies (mormons) sosté que Adam i l'Arcàngel Miquel són el mateix individu

Miquel l'Arcàngel lluità contra els àngels d'aquella "serp antiga" o "drac" (Satanàs, diable) i els expulsà a la terra al finalisar la batalla en el cel durant l'existència premortal.

"Miquel" naixqué en esta terra com a home "Adam, el pare de tots, el príncip de tots, l'ancià de dies".

Els mormons també consideren a Adam com el primer d'entre tots els profetes sobre la terra, ademés de ser el primer home, pare i patriarca de la raça humana en la terra.

Vore també

• Arcàngel Miquel
• Noé

Bibliografia

• Alter, Robert (1997). Genesis: Translation and Commentary. W. W. Norton & Company. ISBN 978-0393070262
• Carr, David M. (2000). «Genesis, Book of». En Freedman, David Noel; Myers, Allen C., eds. Eerdmans Dictionary of the Bible
• Gertz, Jan Christian (1994). «The Formation of the Primeval History». En Evans, Craig A.; Lohr, Joel N.; Petersen, David L., eds.
• Matthews, K. A. (1996). Genesis 1-11. B&H Publishing Group. ISBN 9780805401011
• The Book of Genesis: Composition, Reception, and Interpretation. Eisenbrauns. ISBN 9789004226579

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Adam.