Diferència entre les revisions de "Yodo"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:YodoDisolucion.jpg|thumb|200px|right|<center>Yodo</center>]] | |
| + | |||
| + | El '''yodo''' (del [[grec]] Iodônç) és un element químic de color [[blau]] violeta, d'olor intens i penetrant. S'utilisa en medicina com a desinfectant. | ||
| + | |||
| + | El seu símbol és I i el seu número atòmic és el 53. | ||
| + | |||
| + | El yodo va ser descobert en l'any [[1811]] pel químic [[França|francés]] i el fabricant de salitre Bernard Courtois en les cendres d'algues marines i és un oligoelement i s'ampra principalment en medicina, fotografia i com a colorant. Químicament, el yodo és l'halógen menys reactiu i electronegatiu i de la mateixa manera que tots els halógens, forma un gran número de molècules en atres elements, pero és el menys reactiu dels elements del grup, i té certes característiques metàliques. | ||
| + | |||
| + | El yodo és un element químic essencial. La glándula [[tiroides]] fabrica les hormones tiroxina i triyodotironina, que contenen yodo. El dèficit en yodo produïx [[bocio]] i [[mixedema]]. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Lowe, D. O.; Knowles, S. R.; Weber, Elizabeth A.; Railton, C. J.; Shear, N. H. (2006). «Povidone-iodine-induced burn: case report and review of the literature (Quemadura inducida por povidona yodada: informe de caso y revisión de la literatura)». Pharmacotherapy 26 (11): 1641-5. PMID 17064209. S2CID 25708713. doi:10.1592/phco.26.11.1641 | ||
| + | * Skinner, H.F. (1990). «Methamphetamine synthesis via hydriodic acid/red phosphorus reduction of ephedrine (Síntesis de metanfetamina a través de la reducción de efedrina con ácido yodhídrico/fósforo rojo)». Forensic Science International 48 (2): 123-134. doi:10.1016/0379-0738(90)90104-7 | ||
| + | * Yerkes, Christine (2007). «Lecture 29: Protein Structure and Denaturation». chem.uiuc.edu. University of Illinois | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Dietary Reference Intakes for Vitamin A, Vitamin K, Arsenic, Boron, Chromium, Copper, Iodine, Iron, Manganese, Molybdenum, Nickel, Silicon, Vanadium, and Zinc (2001), Food and Nutrition Board (FNB), Institute of Medicine (IOM) | ||
| + | * MedlinePlus Medical Encyclopedia: Iodine in diet | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Química]] | ||
| + | [[Categoria:Salut]] | ||
Última revisió del 16:42 8 ago 2023
El yodo (del grec Iodônç) és un element químic de color blau violeta, d'olor intens i penetrant. S'utilisa en medicina com a desinfectant.
El seu símbol és I i el seu número atòmic és el 53.
El yodo va ser descobert en l'any 1811 pel químic francés i el fabricant de salitre Bernard Courtois en les cendres d'algues marines i és un oligoelement i s'ampra principalment en medicina, fotografia i com a colorant. Químicament, el yodo és l'halógen menys reactiu i electronegatiu i de la mateixa manera que tots els halógens, forma un gran número de molècules en atres elements, pero és el menys reactiu dels elements del grup, i té certes característiques metàliques.
El yodo és un element químic essencial. La glándula tiroides fabrica les hormones tiroxina i triyodotironina, que contenen yodo. El dèficit en yodo produïx bocio i mixedema.
Referències[editar | editar còdic]
- Lowe, D. O.; Knowles, S. R.; Weber, Elizabeth A.; Railton, C. J.; Shear, N. H. (2006). «Povidone-iodine-induced burn: case report and review of the literature (Quemadura inducida por povidona yodada: informe de caso y revisión de la literatura)». Pharmacotherapy 26 (11): 1641-5. PMID 17064209. S2CID 25708713. doi:10.1592/phco.26.11.1641
- Skinner, H.F. (1990). «Methamphetamine synthesis via hydriodic acid/red phosphorus reduction of ephedrine (Síntesis de metanfetamina a través de la reducción de efedrina con ácido yodhídrico/fósforo rojo)». Forensic Science International 48 (2): 123-134. doi:10.1016/0379-0738(90)90104-7
- Yerkes, Christine (2007). «Lecture 29: Protein Structure and Denaturation». chem.uiuc.edu. University of Illinois
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dietary Reference Intakes for Vitamin A, Vitamin K, Arsenic, Boron, Chromium, Copper, Iodine, Iron, Manganese, Molybdenum, Nickel, Silicon, Vanadium, and Zinc (2001), Food and Nutrition Board (FNB), Institute of Medicine (IOM)
- MedlinePlus Medical Encyclopedia: Iodine in diet