Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Sionisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
Llínea 3: Llínea 3:
El sionisme va aparéixer en Europa central i oriental a finals del sigle XIX. El seu fundador mentres que moviment organisat fon el periodiste austrohúngar d'orige judeu Theodor Herzl com a resposta a l'ona antisemita que va recórrer Europa en eixos anys, un dels exponents dels quals fon el affaire Dreyfus.<ref>{{cita publicación |apellido=Dieckhoff |nombre=Alain |idioma=francés |título=Qu'est-ce que l'antisionisme? |año=2019 |publicación=Les Collections de L’Histoire |volumen= |número=83 |páginas=81}}</ref>  El moviment va tindre com a objectiu fomentar l'emigració judeua a Palestina i va alcançar el seu objectiu principal en la fundació de l'Estat d'Israel en 1948.
El sionisme va aparéixer en Europa central i oriental a finals del sigle XIX. El seu fundador mentres que moviment organisat fon el periodiste austrohúngar d'orige judeu Theodor Herzl com a resposta a l'ona antisemita que va recórrer Europa en eixos anys, un dels exponents dels quals fon el affaire Dreyfus.<ref>{{cita publicación |apellido=Dieckhoff |nombre=Alain |idioma=francés |título=Qu'est-ce que l'antisionisme? |año=2019 |publicación=Les Collections de L’Histoire |volumen= |número=83 |páginas=81}}</ref>  El moviment va tindre com a objectiu fomentar l'emigració judeua a Palestina i va alcançar el seu objectiu principal en la fundació de l'Estat d'Israel en 1948.


El sionisme constituïx una branca del fenomen més ampli del nacionalisme modern.<ref>''Naciones y nacionalismo desde 1780'', [[Eric Hobsbawm]], Crítica, 2004, ISBN 84-8432-135-5, p. 120.</ref><ref>[[A.R. Taylor]], ''Vision and intent in Zionist Thought'', en ''The transformation of Palestine'', I. Abu-Lughod (ed.), 1971, ISBN 0-8101-0345-1, p. 10.</ref> Descrit com un «nacionalisme en la diàspora» i opost al asimilacionisme,<ref>''Nations and Nationalism'', [[Ernest Gellner]], Cornell University Press, 1983, ISBN 0-8014-9263-7, p 107-108.</ref> el sionisme es *autodefine com un moviment de lliberació nacional,<ref>A national liberation movement:
El sionisme constituïx una branca del fenomen més ampli del nacionalisme modern.<ref>''Naciones y nacionalismo desde 1780'', [[Eric Hobsbawm]], Crítica, 2004, ISBN 84-8432-135-5, p. 120.</ref><ref>[[A.R. Taylor]], ''Vision and intent in Zionist Thought'', en ''The transformation of Palestine'', I. Abu-Lughod (ed.), 1971, ISBN 0-8101-0345-1, p. 10.</ref> Descrit com un «nacionalisme en la diàspora» i opost al asimilacionisme,<ref>''Nations and Nationalism'', [[Ernest Gellner]], Cornell University Press, 1983, ISBN 0-8014-9263-7, p 107-108.</ref> el sionisme es autodefinix com un moviment de lliberació nacional,<ref>A national liberation movement:


*"Zionism is a modern national liberation movement whose roots go far back to Biblical times." (Rockaway, Robert. [https://web.archive.org/web/20071216111459/http://www.wzo.org.il/en/resources/view.asp?id=111 Zionism: The National Liberation Movement of The Jewish People], [[World Zionist Organization]], January 21, 1975, accessed August 17, 2006).
*"Zionism is a modern national liberation movement whose roots go far back to Biblical times." (Rockaway, Robert. [https://web.archive.org/web/20071216111459/http://www.wzo.org.il/en/resources/view.asp?id=111 Zionism: The National Liberation Movement of The Jewish People], [[World Zionist Organization]], January 21, 1975, accessed August 17, 2006).

Última revisió del 07:40 18 maig 2026

El sionisme és una ideologia i un moviment polític nacionaliste que va propondre l'establiment d'un Estat per al poble judeu. Dit moviment fon el promotor i responsable en gran mida de la fundació de l'Estat d'Israel en 1948 i, des de la seua consecució, se centra en la defensa i respal al manteniment de la seua existència.

El sionisme va aparéixer en Europa central i oriental a finals del sigle XIX. El seu fundador mentres que moviment organisat fon el periodiste austrohúngar d'orige judeu Theodor Herzl com a resposta a l'ona antisemita que va recórrer Europa en eixos anys, un dels exponents dels quals fon el affaire Dreyfus.[1] El moviment va tindre com a objectiu fomentar l'emigració judeua a Palestina i va alcançar el seu objectiu principal en la fundació de l'Estat d'Israel en 1948.

El sionisme constituïx una branca del fenomen més ampli del nacionalisme modern.[2][3] Descrit com un «nacionalisme en la diàspora» i opost al asimilacionisme,[4] el sionisme es autodefinix com un moviment de lliberació nacional,[5] l'objectiu de la qual és la lliure autodeterminació del poble judeu.

Existixen pocs estudis sobre la proporció de persones judeues que recolzen o rebugen el sionisme. En 2026 una enquesta de les Jewish Federations of North America, que es definixen com "orgullosament sionistes", va trobar que el 37% dels judeus d'Estats Units es declaraven sionistes, un 7% antisionistes, un atre 8% "no sionistes" i el 48% no s'identificaven en cap d'eixes etiquetes.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:Cita publicación
  2. Naciones y nacionalismo desde 1780, Eric Hobsbawm, Crítica, 2004, ISBN 84-8432-135-5, p. 120.
  3. A.R. Taylor, Vision and intent in Zionist Thought, en The transformation of Palestine, I. Abu-Lughod (ed.), 1971, ISBN 0-8101-0345-1, p. 10.
  4. Nations and Nationalism, Ernest Gellner, Cornell University Press, 1983, ISBN 0-8014-9263-7, p 107-108.
  5. A national liberation movement:
  6. Rosenfeld, Arno (2026-02-11). «Most American Jews aren’t ‘Zionist’ — so what are they?» (en en). Consultat el 2026-02-17.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]