Diferència entre les revisions de "Cap"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''cap''' d'un animal és la part anterior del cos que conté la [[boca]], el [[cervell]] i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oït, olfat i gust).
+
[[Image:Lateral head anatomy detail.jpg|thumb|200px|Cap humà]]
 +
El '''cap''' d'un animal és la part anterior del [[cos]] que conté la [[boca]], el [[cervell]] i diversos òrguens sensorials (generalment òrguens de visió, oït, olfat i gust).
  
Els animals més senzills, com els que presenten simetria radial (esponges i ctenòfors) no tenen cap, però sí que el tenen la majoria de les formes en simetria bilateral; estos animals tenen un eix antero-posterior de manera que en la part anterior del cos s'acumulen el cervell i els òrgans sensorials.  
+
Els animals més senzills, com els que presenten simetria radial (esponges i ctenòfors) no tenen cap, pero sí que el tenen la majoria de les formes en simetria bilateral; estos animals tenen un eix antero-posterior de manera que en la part anterior del cos s'acumulen el cervell i els òrguens sensorials.  
  
El grau de cefalizació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desarroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del rest del cos i proveït d'òrgans sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.)
+
El grau de cefalisació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desenroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del restant del cos i proveït d'òrguens sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.)
  
[[Categoria:Anatomia Humana]]
+
== Referències ==
 +
{{Referències}}
 +
 
 +
* Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). ''Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia''. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
 +
* Drake, Richard L. (2020). ''Anatomía para estudiantes''. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
 +
* Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). ''Manual de embriología y anatomía general''. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
 
 +
* Federative Committee on Anatomical Terminology. ''Terminologia Anatomica''. Thieme, 1998
 +
* Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
 +
* Rodriguez Limón, Raúl. ''Anatomía elemental''
 +
* Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53
 +
* Tortora-Derrickson. ''Principios de Anatomía y Fisiología''
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Heads}}
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Anatomy of the human head}}
 +
 
 +
[[Categoria:Anatomia humana]]
 
[[Categoria:Parts del cos]]
 
[[Categoria:Parts del cos]]

Última revisió del 16:31 19 ago 2024

Cap humà

El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrguens sensorials (generalment òrguens de visió, oït, olfat i gust).

Els animals més senzills, com els que presenten simetria radial (esponges i ctenòfors) no tenen cap, pero sí que el tenen la majoria de les formes en simetria bilateral; estos animals tenen un eix antero-posterior de manera que en la part anterior del cos s'acumulen el cervell i els òrguens sensorials.

El grau de cefalisació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desenroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del restant del cos i proveït d'òrguens sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.)

Referències[editar | editar còdic]

  • Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
  • Drake, Richard L. (2020). Anatomía para estudiantes. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
  • Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). Manual de embriología y anatomía general. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998
  • Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
  • Rodriguez Limón, Raúl. Anatomía elemental
  • Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53
  • Tortora-Derrickson. Principios de Anatomía y Fisiología

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons