Diferència entre les revisions de "Ad hominem"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''', en [[llatí]], lliteralment, "argument a l'home", és una [[falàcia llògica]] consistent en replicar ad una afirmació o raonament referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc | + | Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''', en [[llatí]], lliteralment, "argument a l'home", és una [[falàcia llògica]] consistent en replicar ad una afirmació o raonament referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc d'al propi argument o afirmació. |
| − | |||
== ''Ad hominem'' falaç == | == ''Ad hominem'' falaç == | ||
| Llínea 12: | Llínea 11: | ||
La primera declaració o 'afirmació fàctica' és l'eix central del debat. L'última afirmació o 'conclusió', servix per a evitar rebatre l'afirmació ''B'' i pot ser explícita o implícita. | La primera declaració o 'afirmació fàctica' és l'eix central del debat. L'última afirmació o 'conclusió', servix per a evitar rebatre l'afirmació ''B'' i pot ser explícita o implícita. | ||
| − | Els raonaments ''ad hominem'' són unes de les falàcies més ben estudiades i solen ser | + | Els raonaments ''ad hominem'' són unes de les falàcies més ben estudiades i solen ser recollides en els llibres d'introducció a la [[llògica]] i al [[pensament crític]]. S'usen freqüentment en els debats polítics i juïns actuals. són una ferramenta [[retòrica]] molt poderosa. |
| − | |||
== Eixemples == | == Eixemples == | ||
| Llínea 21: | Llínea 19: | ||
Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia ''ad hominem''. | Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia ''ad hominem''. | ||
| − | |||
== Validea == | == Validea == | ||
| Llínea 31: | Llínea 28: | ||
# Un testimoni baix perjuri és qüestionable | # Un testimoni baix perjuri és qüestionable | ||
# Per tant, ''Q'' ha de descartar-se | # Per tant, ''Q'' ha de descartar-se | ||
| − | |||
== ''Ad hominem'' invers == | == ''Ad hominem'' invers == | ||
| Llínea 39: | Llínea 35: | ||
Una variant de la falàcia ''ad hominem'' consistix en considerar correcte un argument, no pel contingut del mateix, sino per les virtuts de la persona o proponent que ho diu. Per eixemple: | Una variant de la falàcia ''ad hominem'' consistix en considerar correcte un argument, no pel contingut del mateix, sino per les virtuts de la persona o proponent que ho diu. Per eixemple: | ||
| − | <blockquote>''"Els | + | <blockquote>''"Els OVNIS existixen, i n'hi ha una conspiració del govern estatunidenc que ho oculta. Ho fica en un llibre [o ho diu la prensa], i si ho fica en un llibre [o en la prensa] deu ser cert"''</blockquote> |
| + | |||
| + | El prestigi acadèmic que es presupon a totes les publicacions escrites, no implica que tot lo que estes afirmen siga necessàriament cert pel simple fet d'estar escrit en elles. | ||
| − | + | == Vore també == | |
| + | * [[Falàcia llògica]] | ||
| + | * [[Locucions llatines]] | ||
| + | * [[Argumentum ad verecundiam]] | ||
| + | * [[Llista de prejuïns cognitius]] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| Llínea 49: | Llínea 51: | ||
* [[Arthur Schopenhauer]], ''El arte de tener razón''. Madrit, Alianza, 2004. | * [[Arthur Schopenhauer]], ''El arte de tener razón''. Madrit, Alianza, 2004. | ||
* Chaim Perelman y L. Olbrechts-Tyteca, ''Tratado de la argumentación'', Madrit, Gredos, 1989. | * Chaim Perelman y L. Olbrechts-Tyteca, ''Tratado de la argumentación'', Madrit, Gredos, 1989. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Falàcies llògiques]] | [[Categoria:Falàcies llògiques]] | ||
[[Categoria:Locucions llatines]] | [[Categoria:Locucions llatines]] | ||
Última revisió del 09:27 31 maig 2024
Un argument ad hominem o argumentum ad hominem, en llatí, lliteralment, "argument a l'home", és una falàcia llògica consistent en replicar ad una afirmació o raonament referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc d'al propi argument o afirmació.
Ad hominem falaç[editar | editar còdic]
Un raonament ad hominem falaç, seguix la següent estructura:
- La persona A afirma B
- Hi ha alguna cosa criticable o impopular en A
- Per tant B és fals
La primera declaració o 'afirmació fàctica' és l'eix central del debat. L'última afirmació o 'conclusió', servix per a evitar rebatre l'afirmació B i pot ser explícita o implícita.
Els raonaments ad hominem són unes de les falàcies més ben estudiades i solen ser recollides en els llibres d'introducció a la llògica i al pensament crític. S'usen freqüentment en els debats polítics i juïns actuals. són una ferramenta retòrica molt poderosa.
Eixemples[editar | editar còdic]
"Toni afirma que 2 + 2 = 3, pero és un badoc que no sap res, aixina que 2 + 2 no pot ser igual a 3"
Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia ad hominem.
Validea[editar | editar còdic]
Un testimoni o raonament deductiu pot ser rebujable o rebatible per falta de credibilitat o coherència del mateix; pero buscar el descrèdit de la persona que defén un raonament per a qüestionar indirectament la validea d'este, és una falàcia ad hominem.
Les premisses que desacrediten ad una persona soles poden ser usades com a arguments si la persona criticada ha comés perjuri durant sa argumentació. Per eixemple:
- A és acusat de mentir quan ha dit Q
- Un testimoni baix perjuri és qüestionable
- Per tant, Q ha de descartar-se
Ad hominem invers[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Argumentum ad verecundiam.
Una variant de la falàcia ad hominem consistix en considerar correcte un argument, no pel contingut del mateix, sino per les virtuts de la persona o proponent que ho diu. Per eixemple:
"Els OVNIS existixen, i n'hi ha una conspiració del govern estatunidenc que ho oculta. Ho fica en un llibre [o ho diu la prensa], i si ho fica en un llibre [o en la prensa] deu ser cert"
El prestigi acadèmic que es presupon a totes les publicacions escrites, no implica que tot lo que estes afirmen siga necessàriament cert pel simple fet d'estar escrit en elles.
Vore també[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ricardo García Damborenea, Uso de razón, Madrit, Biblioteca Nueva, 2000.
- Arthur Schopenhauer, El arte de tener razón. Madrit, Alianza, 2004.
- Chaim Perelman y L. Olbrechts-Tyteca, Tratado de la argumentación, Madrit, Gredos, 1989.