Diferència entre les revisions de "Arthur Schopenhauer"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
{{Cita|La compassió pels animals està íntimament conectada en la bondat de caràcter, i es pot afirmar en seguritat que aquell que és cruel en els animals no pot ser una bona persona.|Arthur Schopenhauer}} | {{Cita|La compassió pels animals està íntimament conectada en la bondat de caràcter, i es pot afirmar en seguritat que aquell que és cruel en els animals no pot ser una bona persona.|Arthur Schopenhauer}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Els primers quaranta anys de vida nos donen el text; els trenta següents, el comentari.|Arthur Schopenhauer}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 44: | Llínea 46: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Arthur Schopenhauer}} | {{Commonscat|Arthur Schopenhauer}} | ||
| + | * [https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2025-12-28/schopenhauer-primeros-40-anos-vida-dan-texto-30-siguientes-comentario-1qrt_4273625/ Arthur Schopenhauer, filósofo: “Los primeros cuarenta años de vida nos dan el texto; los treinta siguientes, el comentario” - ''El Confidencial''] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 18:41 3 gin 2026
Retrat de Arthur Schopenhauer en 1859, als 71 anys d'edat | |
| Naiximent | 22 de febrer de 1788 Danzig |
| Mort | 21 de setembre de 1860 Frankfurt, Regne de Prússia |
| Activitat | Filòsof |
| Periodo | Sigle XIX |
| Obres principals | El món com voluntat i representació |
| Firma | |
Arthur Schopenhauer (Danzig, 22 de febrer de 1788 - † Frankfurt, Regne de Prússia, 21 de setembre de 1860) fon un filòsof alemà.
La seua filosofia, concebuda essencialment com un «pensar fins el final» la filosofia de Kant, és deutora de Plató i Spinoza, servint ademés com pont en la filosofia oriental, en especial en el budisme, el taoisme i el vedanta.[1] En la seua obra tardana, a partir de l'any 1836, presenta la seua filosofia en oberta polémica contra els desenrolls metafísics postkantians dels seus contemporàneus, i especialment contra Hegel, lo que contribuí en no escassa mida a la consideració del seu pensament com una filosofia «antihegeliana».
El seu treball més famós, Die Welt als Wille und Vorstellung (El món com voluntat i representació), constituïx des del punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.[2] Supon ademés una de les cimes de l'idealisme occidental, i el pessimisme profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels sigles XIX i XX, de la talla de Richard Wagner, Lev Tolstoi, Friedrich Nietzsche, Sigmund Freud, Thomas Mann, Carl Gustav Jung, Albert Einstein, Otto Weininger, Otto Rank, Erwin Schrödinger, Ludwig Wittgenstein, Jorge Luis Borges, Pío Baroja o Émile Cioran, entre atres.