Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Bêlitilî"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 3: Llínea 3:
Se l'ha associat en les deeses [[Ninlil]], [[Ninhursag]] i [[Astarté]] i s'ha trobat inscrit el seu nom en retrats d'una dòna beneint en la mà dreta a un chiquet de pit.​ Teófilo G. Punches va senyalar que Belit Ilani tenia fins a sèt noms diferents (com Nintud, Ninhursag, Ninmah, etc.) per a sèt localitats diferents de l'antiga Sumèria.​
Se l'ha associat en les deeses [[Ninlil]], [[Ninhursag]] i [[Astarté]] i s'ha trobat inscrit el seu nom en retrats d'una dòna beneint en la mà dreta a un chiquet de pit.​ Teófilo G. Punches va senyalar que Belit Ilani tenia fins a sèt noms diferents (com Nintud, Ninhursag, Ninmah, etc.) per a sèt localitats diferents de l'antiga Sumèria.​


En Shuruppak va ocupar un lloc en la Gran Tétrada divina junt a [[Anu]], [[Enlil]] i [[Enki]].​            
En Shuruppak va ocupar un lloc en la Gran Tétrada divina junt a [[Anu]], [[Enlil]] i [[Enki]].​                  
    
    
== Referències ==
== Referències ==

Última revisió del 18:29 20 abr 2025

Bêlitilî o Belit Ilani és una deesa sumèria, conservada en el mateix nom pels acadis i que despuix va passar al panteó babiloni. És la Senyora (i mare) dels deus i és nomenada també la Estrela vespertina del desig.

Se l'ha associat en les deeses Ninlil, Ninhursag i Astarté i s'ha trobat inscrit el seu nom en retrats d'una dòna beneint en la mà dreta a un chiquet de pit.​ Teófilo G. Punches va senyalar que Belit Ilani tenia fins a sèt noms diferents (com Nintud, Ninhursag, Ninmah, etc.) per a sèt localitats diferents de l'antiga Sumèria.​

En Shuruppak va ocupar un lloc en la Gran Tétrada divina junt a Anu, Enlil i Enki.​

Referències

[editar | editar còdic]
  • Babylonian liturgies: Sumerian texts from the early period and from the library of Ashurbanipal, p. 87. Geushner. 1913
  • D. Arnaud, "Le panthéon de l'Ebabbar de Larsa à l'époque paléobabylonienne", C. Breniquet, C. Kepinski (eds.), Etudes Mésopotamiennes. Recueil de textes offert à J. L. Huot, París, 2001, 21-32
  • Black, Jeremy; Anthony Green (1998). British Museum Press, ed. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia, an Illustrated Dictionary, 2ª Edición. Londres. pp. 157, 173. ISBN 0-7141-1705-6
  • Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
  • G. Frame. Babilonia
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
  • González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
  • Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
  • Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8