Diferència entre les revisions de "Joan Gelida"
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Joan Gelida''' ([[Valéncia]], sobre [[1489]] - † [[Burdeus]],[[1551]]) fon un escritor i [[humanisme|humaniste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | |
| + | == Biografia == | ||
| + | Havent viajat a [[París]] per a formar-se en l'escolàstic i nominalista Juan Ribeyro, discípul de Juan de Celaya, es va inscriure en la facultat d'Arts en [[juny]] de [[1522]] i posteriorment va ser acceptat com a professor de l'Universitat en l'any [[1524]], a on va estar ensenyant filosofia en el colege Sainte-Barbe, a on va tindre entre els seus discípul a Andrés Laguna, fins a l'any [[1531]]. | ||
| − | '' | + | En París es va trobar en atres valencians, com el erasmista Pedro Juan Olivar i Joan Martí Població, en la neboda del qual es va casar (també era neboda del venerable Pedro de Lerma); Població li va presentar al calvinista Guillaume Budé, la mort del qual va deure sentir molt, ya que li va dedicar un epitafi en ''dísticos elegíacos'' que ademés va traduir al [[grec]]; també va fer amistat en el calvinista Nicolás Cop, lo que li va fer sospitós de herejía. |
| + | Va fallir deixant a la seua dòna i a la seua filla en una gran pobrea; els seus émuls pensaven arreplegar en la seua casa una gran cantitat de texts inèdits per a publicar, pero no varen trobar més que algunes cartes i tres poemes, que varen ser publicats per un dels seus estudiants bordeleses, Jean Busine, precedits per una biografia seua; estos poemes varen ser republicats més tart per Francisco Cerdá i Ric en els seus ''Clarorum Hispanorum Opuscula selecta et rariora''... (1781) i són una Exhortatio de servanda amicitia dirigida als seus colegues, un epitafi de Guillaume Budé en dístics elegíacs i la seua traducció al grec. | ||
| + | |||
| + | Va ser sepultat en el convent dels carmelites de [[Burdeos]]. | ||
| + | |||
| + | == Obres == | ||
| + | * De quinque universalibus et eorundem abstractione intelligentia ; adjectis pro majore commoditate in Porphyrium commentariis (Paris: apud Pringentium Calvarin, 1527) | ||
| + | * Epistolae aliquot et Carmina (La Rochelle, 1571), póstuma | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | |||
| + | * De Jean Dupèbe, "Un poète néo-latin: Jean Binet de Beauvais", Mélanges sur la littérature de la Renaissance à la mémoire de V.-L. Saulnier, p. 616 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * De Jacques Auguste de Thou, Histoire universelle, vol. II, La Haya, Henri Scheurleer, 1740, «livre xvii», p. 451 | ||
| + | * Johannis Galida Valentini, burdigalensis Ludimagistri Epistolae aliquot, & carmina, La Rochelle, 1571, in-4°. | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
[[Categoria:Humanistes valencians]] | [[Categoria:Humanistes valencians]] | ||
Última revisió del 17:47 12 oct 2024
Joan Gelida (Valéncia, sobre 1489 - † Burdeus,1551) fon un escritor i humaniste valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Havent viajat a París per a formar-se en l'escolàstic i nominalista Juan Ribeyro, discípul de Juan de Celaya, es va inscriure en la facultat d'Arts en juny de 1522 i posteriorment va ser acceptat com a professor de l'Universitat en l'any 1524, a on va estar ensenyant filosofia en el colege Sainte-Barbe, a on va tindre entre els seus discípul a Andrés Laguna, fins a l'any 1531.
En París es va trobar en atres valencians, com el erasmista Pedro Juan Olivar i Joan Martí Població, en la neboda del qual es va casar (també era neboda del venerable Pedro de Lerma); Població li va presentar al calvinista Guillaume Budé, la mort del qual va deure sentir molt, ya que li va dedicar un epitafi en dísticos elegíacos que ademés va traduir al grec; també va fer amistat en el calvinista Nicolás Cop, lo que li va fer sospitós de herejía.
Va fallir deixant a la seua dòna i a la seua filla en una gran pobrea; els seus émuls pensaven arreplegar en la seua casa una gran cantitat de texts inèdits per a publicar, pero no varen trobar més que algunes cartes i tres poemes, que varen ser publicats per un dels seus estudiants bordeleses, Jean Busine, precedits per una biografia seua; estos poemes varen ser republicats més tart per Francisco Cerdá i Ric en els seus Clarorum Hispanorum Opuscula selecta et rariora... (1781) i són una Exhortatio de servanda amicitia dirigida als seus colegues, un epitafi de Guillaume Budé en dístics elegíacs i la seua traducció al grec.
Va ser sepultat en el convent dels carmelites de Burdeos.
Obres[editar | editar còdic]
- De quinque universalibus et eorundem abstractione intelligentia ; adjectis pro majore commoditate in Porphyrium commentariis (Paris: apud Pringentium Calvarin, 1527)
- Epistolae aliquot et Carmina (La Rochelle, 1571), póstuma
Referències[editar | editar còdic]
- De Jean Dupèbe, "Un poète néo-latin: Jean Binet de Beauvais", Mélanges sur la littérature de la Renaissance à la mémoire de V.-L. Saulnier, p. 616
Bibliografia[editar | editar còdic]
- De Jacques Auguste de Thou, Histoire universelle, vol. II, La Haya, Henri Scheurleer, 1740, «livre xvii», p. 451
- Johannis Galida Valentini, burdigalensis Ludimagistri Epistolae aliquot, & carmina, La Rochelle, 1571, in-4°.