Diferència entre les revisions de "Esopo"

Última revisió del 18:26 13 dec 2024

Esopo (Mesembria, Bulgària, 600 a. C. - Delfos, Grècia, 564 a. C.), fon un escritor, fauliste de l'Antiga Grècia.

Biografia[editar | editar còdic]

En l'Época Clàssica la seua figura gojava de gran popularitat, pero es va vore rodejada d'elements llegendaris que fan difícil establir de manera precisa qualsevol senya segura sobre la seua biografia.

La primera referència que es coneix sobre Esopo és una ceràmica de figures roges datada entorn a l'any 470 a. C.; en ella, es veu a Esopo parlant en una rabosa. En fonts lliteràries de la Grècia clàssica, apareix citat per Heródoto, Aristòfanes, Aristòtil i Plató. Est últim diu que Sócrates se sabia de memòria els apòlecs d'Esopo i els versificaba. Cap al sigle I s'estima que va sorgir una biografia novelada d'autor anònim titulada Vida d'Esopo, i molt més tart, en época medieval, Màxim Planudes va elaborar una atra Vida d'Esopo, repleta d'elements folklòrics i llegendaris.

Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al sigle VII i sigle VI a. C.: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis (570 a. C.-526 a. C.); Heraclio de Ponto, comentariste d'Aristófanes, ho ubica cap al 540 a. C., mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. 606-527 a. C.). La Suda situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any 620 a. C.) i la seua mort en la 54.ª (564 a. C.).

Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).

Diverses fonts senyalen que fon esclau de Janto i posteriorment lliberat de Yadmon o Idmon. Va compartir esclavitut en la cortesana Rodopis. Despuix de ser lliberat, Esopo estigué al servici del rei Creso de Lidia.

La tradició senyala que aplegà a Delfos en una gran cantitat de riquees de part del rei Creso per a fer ofrenes a Apolo i per a distribuir una part entre els habitants del lloc pero, despuix d'una disputa en els delfios, va decidir fer únicament el sacrifici a Apolo i va reenviar el restant de les riquees a Sardes, per a reintegrar-li-les a Creso. Llavors Esopo fon acusat pels delfios de sacrilegi i va morir despenyat des de les roques Fedríadas o des de la roca Hiampea. Com l'acusació resultà ser falsa, els delfios varen voler compensar econòmicament a qui tinguera dret, per a calmar la còlera d'Apolo. Fon un net de Yadmon, a qui Esopo hauria servit com a esclau, el que es va presentar a cobrar l'indemnisació.

Taciano cita una famosa estàtua d'Esopo realisada per Aristodemo. Una atra estàtua seua fon realisada per Lisipo, que alguns estudiosos han posat en relació en un bust de Vila Albani d'época romana.

Faules[editar | editar còdic]

Les faules d'Esopo tenen el seu orige en l'época arcaica. Varen ser recopilades en el sigle IV a. C. per Demetrio de Falero, pero eixa recopilació es va perdre. La principal colecció de faules atribuïdes a Esopo, en la que es basen moltes edicions modernes, és la nomenada Augustana, anònima, que alguns autors daten en el sigle I o II i uns atres en el sigle V, i es complementa en atres dos coleccions anònimes: la Vindobonense, del sigle VI, i la Accursiana, provablement del sigle IX.

Les faules d'Esopo foren adaptades per autors com Fedro i Babrio, en época romana; Jean de la Fontaine, en el sigle XVII i Félix María Samaniego, en el sigle XVIII.

L'interés per les faules d'Esopo fon continu durant tota l'Antiguetat i no va decaure durant l'Edat Mija, quan es varen mesclar els faularis en els grecorromans (coneguts com Isopetes, és dir Esopos, o Romulus). Durant la Renaixença, les faules d'Esopo i les de Fedro es varen convertir en llibre preceptiu de les universitats, i aixina continuarien per molt temps.

Obra[editar | editar còdic]

Selecció de les més conegudes faules d'Esopo:

Androcles i el lleó
Bóreas i Heli
L'avet i l'espí
L'àguila i l'escarabat
L'àguila i la rabosa
El llaurador i la serp
El corp malalt
El corp i la rabosa
L'alacrà i la granota
L'hivern i la primavera
El llaurador i l'escurçó
El llaurador i els seus fills
El llenyador honrat
El lleó enamorat
El lleó i el delfí
El lleó i la rata
El llop i el bust
El nàufrec i la mar
El chiquet que s'ofegava
El gos que duya un tros de carn
El gos i la campaneta
El part dels monts
El pastor boler
La rata de camp i la rata de ciutat
La rata i la granota
El vell i la mort
La chicharra i la formiga
La mustela i el gall
La mustlae i les gallines
La gallina dels ous d'or
La llebre i la tortuga
La granota que dia ser mege i la rabosa
La granota que va voler ser bou
La rabosa que mai hi havia vist un lleó
La rabosa i la cigonya
La rabosa i els raïms
Les granotes i el seu rei
Les oques i les grues
Els tres amics
Zeus i la serp
Zeus i el tonell dels bens

Cites[editar | editar còdic]

L'unió fa la força.

Esopo

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Esopo en Wikipedia

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Esopo''' ([[Mesembria]], [[Bulgària]], 600 a. C. - [[Delfos]], [[Grècia]], 564 a. C.), fon un fauliste de l'Antiga Grècia.
+'''Esopo''' ([[Mesembria]], [[Bulgària]], 600 a. C. - [[Delfos]], [[Grècia]], 564 a. C.), fon un escritor, [[Faula|fauliste]] de l'[[Antiga Grècia]].
 == Biografia ==
@@ Llínea 78: / Llínea 78: @@
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Esopo Esopo en Wikipedia]
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Faules]]
+[[Categoria:Antiga Grècia]]