Diferència entre les revisions de "Estèvia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[File:Stevia rebaudiana foliage.jpg|thumb|250px|Stevia rebaudiana]]
 +
 
L''''estèvia''' (''Stevia rebaudiana'') és una espècie pertanyent al gènero '''Stevia'''. Este gènero arreplega unes cent cinquanta espècies d'herbes i arbusts de la família dels [[Girasol|girasols]] (''Asteraceae''), nativa a l'[[Amèrica del Sur]] i a l'[[Amèrica Central]] subtropical i tropical.  
 
L''''estèvia''' (''Stevia rebaudiana'') és una espècie pertanyent al gènero '''Stevia'''. Este gènero arreplega unes cent cinquanta espècies d'herbes i arbusts de la família dels [[Girasol|girasols]] (''Asteraceae''), nativa a l'[[Amèrica del Sur]] i a l'[[Amèrica Central]] subtropical i tropical.  
  
 
La stevia rebaudiana és nomenada comunament fulla dolça, fulla de sucre, o simplement estèvia i és àmpliament coneguda per les seues fulles dolces. Com a substitut del [[sucre]], el gust de l'estèvia és més suau i dura menys; encara aixina el seu extracte pot arribar a tindre un gust amarc o fins i tot deixar un regust de [[regalícia]] en concentracions altes.  
 
La stevia rebaudiana és nomenada comunament fulla dolça, fulla de sucre, o simplement estèvia i és àmpliament coneguda per les seues fulles dolces. Com a substitut del [[sucre]], el gust de l'estèvia és més suau i dura menys; encara aixina el seu extracte pot arribar a tindre un gust amarc o fins i tot deixar un regust de [[regalícia]] en concentracions altes.  
 +
 +
== Descripció ==
 +
Són plantes perennes i alcancen els 0,9 m d'altura. Els seus fulls, lanceolats o elíptics i dentats, són alternes, simples, de color [[vert]] obscur lluent i superfície rugosa, a voltes algo velloses, de fins a 5 cm de llarc per 2 cm d'ample. Els seus talls, pubescents i rectes, solament es ramifiquen despuix del primer cicle vegetatiu, en tendència a inclinar-se. Les raïls són majorment superficials, encara que una secció engrossada s'afona a major profunditat; fibroses, filiformes i perennes, són l'única part de la planta en la que no es presenten els esteviósits.
 +
 +
== Consum ==
 +
Els composts edulcorants de la planta estan continguts en major percentage en els fulls; en l'any [[1931]] els químics d'orige francés Marc Bridel i R. Lavieille varen conseguir aïllar els glucósits que provoquen el seu sabor, als que varen cridar esteviósits; i rebaudiósits. És entre 250–300 voltes més dolces que la sacarosa,​ els glucósitos d'esta espècie no afecten la concentració de [[glucosa]] en [[sanc]], per lo que resulten aptes per als [[Diabetis mellitus|diabètics]] i útils en dietes hipocalóriques.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
* https://web.archive.org/web/20130326082742/http://www.globalsteviainstitute.com/en/Default/ResourceLibrary/Articles/MetabolismoftheZeroCalorieSweetenerStevia.aspx Fisberg, Mauro. «Metabolism of the Zero-Calorie Sweetener Stevia». Global Stevia Institute.
+
 
 +
* [http://legacy.tropicos.org/Name/40030215 Estèvia en Tropicos.org]
 +
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/gcc-103425 Estèvia en The Plants List]
 +
* [https://web.archive.org/web/20130326082742/http://www.globalsteviainstitute.com/en/Default/ResourceLibrary/Articles/MetabolismoftheZeroCalorieSweetenerStevia.aspx Fisberg, Mauro. «Metabolism of the Zero-Calorie Sweetener Stevia». Global Stevia Institute]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
Llínea 10: Llínea 21:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Stevia rebaudiana}}
 +
 
{{Wikispecies|Stevia rebaudiana}}
 
{{Wikispecies|Stevia rebaudiana}}
  

Última revisió del 18:38 6 nov 2024

Stevia rebaudiana

L'estèvia (Stevia rebaudiana) és una espècie pertanyent al gènero Stevia. Este gènero arreplega unes cent cinquanta espècies d'herbes i arbusts de la família dels girasols (Asteraceae), nativa a l'Amèrica del Sur i a l'Amèrica Central subtropical i tropical.

La stevia rebaudiana és nomenada comunament fulla dolça, fulla de sucre, o simplement estèvia i és àmpliament coneguda per les seues fulles dolces. Com a substitut del sucre, el gust de l'estèvia és més suau i dura menys; encara aixina el seu extracte pot arribar a tindre un gust amarc o fins i tot deixar un regust de regalícia en concentracions altes.

Descripció[editar | editar còdic]

Són plantes perennes i alcancen els 0,9 m d'altura. Els seus fulls, lanceolats o elíptics i dentats, són alternes, simples, de color vert obscur lluent i superfície rugosa, a voltes algo velloses, de fins a 5 cm de llarc per 2 cm d'ample. Els seus talls, pubescents i rectes, solament es ramifiquen despuix del primer cicle vegetatiu, en tendència a inclinar-se. Les raïls són majorment superficials, encara que una secció engrossada s'afona a major profunditat; fibroses, filiformes i perennes, són l'única part de la planta en la que no es presenten els esteviósits.

Consum[editar | editar còdic]

Els composts edulcorants de la planta estan continguts en major percentage en els fulls; en l'any 1931 els químics d'orige francés Marc Bridel i R. Lavieille varen conseguir aïllar els glucósits que provoquen el seu sabor, als que varen cridar esteviósits; i rebaudiósits. És entre 250–300 voltes més dolces que la sacarosa,​ els glucósitos d'esta espècie no afecten la concentració de glucosa en sanc, per lo que resulten aptes per als diabètics i útils en dietes hipocalóriques.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Barriocanal LA1, Palacios M, Benitez G, Benitez S, Jiménez JT, Jiménez N, Rojas V. Apparent lack of pharmacological effect of steviol glycosides used as sweeteners in humans. A pilot study of repeated exposures in some normotensive and hypotensive individuals and in Type 1 and Type 2 diabetics. Regul Toxicol Pharmacol. 2008 Jun;51(1):37-41. doi: 10.1016/j.yrtph.2008.02.006. Epub 2008 Mar 5

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons