Diferència entre les revisions de "Monasteri de Santa Maria de la Valldigna"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Monastère Royal de Santa María de la Valldigna.jpg|thumb|300px|<center>Vista general del Monasteri</center>]] | [[Image:Monastère Royal de Santa María de la Valldigna.jpg|thumb|300px|<center>Vista general del Monasteri</center>]] | ||
El '''Real Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''', '''Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' o, simplement, '''Monasteri de la Valldigna''' es troba situat en la població valenciana de [[Simat de la Valldigna]], fon fundat per [[Jaume II d'Aragó]], el [[15 de març]] de l'any [[1298]]. És un dels monasteris històrics més importants del [[Regne de Valéncia]]. | El '''Real Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''', '''Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' o, simplement, '''Monasteri de la Valldigna''' es troba situat en la població valenciana de [[Simat de la Valldigna]], fon fundat per [[Jaume II d'Aragó]], el [[15 de març]] de l'any [[1298]]. És un dels monasteris històrics més importants del [[Regne de Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | El Real Monasteri de la Valldigna és un símbol de l'història i cultura del [[Regne de Valéncia]]. És un lloc d'interés turístic visitat per aquells interessats en l'història migeval, l'arquitectura gòtica i el patrimoni cultural valencià. Ademés el monasteri alberga events culturals i activitats educatives, lo que contribuïx a la seua preservació i a la difusió de la seua importància històrica. | ||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 18: | Llínea 20: | ||
El monasteri té un estic gòtic valencià, típic de les construccions religioses de l'época. Encara que ha sofrit moltes alteracions i destruccions a lo llarc dels sigles, conserva importants elements arquitectònics, com: | El monasteri té un estic gòtic valencià, típic de les construccions religioses de l'época. Encara que ha sofrit moltes alteracions i destruccions a lo llarc dels sigles, conserva importants elements arquitectònics, com: | ||
| − | Hui en dia l' | + | === L'iglésia === |
| + | |||
| + | D'estil gòtic en una sola nau i capelles laterals. L'iglésia fon severament danyada durant la desamortisació, pero encara se conserven parts importants de la seua estructura original. | ||
| + | |||
| + | Hui en dia l'iglésia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva té esculpits els escuts de la [[Corona d'Aragó]] i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservació i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentació pictorica i posseïx un sostre policromat en decoració floral i angels. Actualment el monasteri es troba en procés de restauració, sent esta gestionada per la Fundació Jaume II el Just, de caracter públic. | ||
| + | |||
| + | === El claustre === | ||
| + | |||
| + | Encara en gran part destruit, seguix sent u dels punts més representatius del monasteri. Originalment, el claustre era el centre de la vida monàstica. | ||
| + | |||
| + | === La sala capitular === | ||
| + | |||
| + | Un lloc emblemàtic dins de l'arquitectura cistercenca, a on els monjos se reunien per a tractar assunts importants de la comunitat. | ||
| + | |||
| + | === El refectori i atres dependències === | ||
| + | |||
| + | Estes àrees servien com a espais comuns pels monjos i reflexen el modo de viure cistercenc. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 18:28 12 set 2024
El Real Monasteri de Santa Maria de la Valldigna, Monasteri de Santa Maria de la Valldigna o, simplement, Monasteri de la Valldigna es troba situat en la població valenciana de Simat de la Valldigna, fon fundat per Jaume II d'Aragó, el 15 de març de l'any 1298. És un dels monasteris històrics més importants del Regne de Valéncia.
El Real Monasteri de la Valldigna és un símbol de l'història i cultura del Regne de Valéncia. És un lloc d'interés turístic visitat per aquells interessats en l'història migeval, l'arquitectura gòtica i el patrimoni cultural valencià. Ademés el monasteri alberga events culturals i activitats educatives, lo que contribuïx a la seua preservació i a la difusió de la seua importància històrica.
Història[editar | editar còdic]
Segons la tradició, el rei, despuix de fer la guerra contra els musulmans per terres d'Alacant i Múrcia, al passar per la Vall, llavors nomenat Alfandech, i impressionat per la fertilitat i bellea, digué dirigint-se al seu capellà el flare Boronat de Vil-Seca, i abat del monasteri cistercenc del Monasteri de Santes Creus: «Vall digna per a un monasteri de la vostra religió». I l'abat contestà: «¡Vall digna!». El rei concedí les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que prendria el nom de Valldigna.
Tingué tres etapes constructives, una primera implantació gòtica del sigle XIV que forma l'estructura completa del conjunt en torn al claustre, seguint el canon del Cister; l'important renovacio produida arraïl de les greus destruccions del terremot de 1396; i la segona renovacio i enriquiment definitius despuix del nou terremot de 1644, en sustitucions completes i noves dependencies, ya d'etapa barroca en els sigles XVII i XVIII, a la qual, per eixemple, pertanyen el temple actual i la capella de la Verge de Gracia.
Les seues dependencies s'adeqüen al model tipo del Cister, en dos punts neuralgics: l'iglesia i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monasteri. El Claustre és l'element central: comunica les diferents dependencies del monasteri (el refectori, la cuina, la sala capitular, l'iglesia, el dormitori i l'escritori). Fora d'este conjunt monumental està el palau de l'abat, (construït a iniciativa de l'abat Arnalt de Saranyó, entre els sigles XIV i XVI), l'hostage, la bodega, l'almagasen i el restant de les dependencies agricoles.
En l'any 1835, en la desamortisacio de Mendizábal, te lloc l'exclaustració i el monasteri és abandonat pels monges i venut a particulars. El cenobi es convertí en una explotació agropecuaria particular i començà l'espolie i la destrucció patrimonial, en el derrocament de la majoria de les edificacions. Els sellars dels arcs i les lloses del paviment són venuts com a material de construcció, mentres que, entre 1920 i 1926, els arcs gotics del claustre alt del palau de l'abat s'incorporen a l'estructura del Palau del Cant del Pic, la residencia que construí Josep Maria del Palau i Abarzuza, Comte de Les Almenes, en Torrelodones (Madrit).
En l'any 2003 la Generalitat Valenciana el comprà als actuals propietaris del palau i en 2006 ha segut tornat al seu lloc original. Atres peces passen a les parroquies de la comarca i els fondos documentals s'escampen seguint els passos dels monges exclaustrats.
Arquitectura[editar | editar còdic]
El monasteri té un estic gòtic valencià, típic de les construccions religioses de l'época. Encara que ha sofrit moltes alteracions i destruccions a lo llarc dels sigles, conserva importants elements arquitectònics, com:
L'iglésia[editar | editar còdic]
D'estil gòtic en una sola nau i capelles laterals. L'iglésia fon severament danyada durant la desamortisació, pero encara se conserven parts importants de la seua estructura original.
Hui en dia l'iglésia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva té esculpits els escuts de la Corona d'Aragó i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservació i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentació pictorica i posseïx un sostre policromat en decoració floral i angels. Actualment el monasteri es troba en procés de restauració, sent esta gestionada per la Fundació Jaume II el Just, de caracter públic.
El claustre[editar | editar còdic]
Encara en gran part destruit, seguix sent u dels punts més representatius del monasteri. Originalment, el claustre era el centre de la vida monàstica.
La sala capitular[editar | editar còdic]
Un lloc emblemàtic dins de l'arquitectura cistercenca, a on els monjos se reunien per a tractar assunts importants de la comunitat.
El refectori i atres dependències[editar | editar còdic]
Estes àrees servien com a espais comuns pels monjos i reflexen el modo de viure cistercenc.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monasteri de Santa Maria de la Valldigna.- Portal web del Monasteri i de la Fundació Jaume II el Just