Diferència entre les revisions de "Colp d'Estat"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució. | També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució. | ||
| − | Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref> | + | Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref> |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 16:56 2 oct 2024
Un colp d'Estat és la presa del poder polític, d'un modo repentí i violent, per part d'un grup de poder, vulnerant la llegitimitat institucional establida en un Estat, és dir, les normes llegals de successió en el poder vigent en anterioritat. Els seus participants o colaboradors es denominen colpistes.[1]
També i segons el Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E. [1] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució.
Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el colp de palau o colp d'estat constitucional, quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi govern, inclús del mateix cim governamental; el colp militar o pronunciament militar, quan la presa del poder és realisada per membres de les forces armades. El pretorianisme és la influència excessiva del poder militar en el govern civil, que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o pronunciaments.[2]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Colp d'Estat.