Diferència entre les revisions de "Cecilia Payne"
| (No se mostren 7 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Cecilia Helena Payne-Gaposchkin | | nom = Cecilia Helena Payne-Gaposchkin | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:Cecilia Helena Payne-Gaposchkin (1900-1979) - Science Service.jpg|250px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]] | | nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Cambridge]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]] | | lloc_mort = [[Cambridge]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Cecilia Helena Payne-Gaposchkin''', coneguda com '''Cecilia Payne''' ([[Wendover]], [[Buckinghamshire]], [[Regne Unit]], [[10 de maig]] de [[1900]] | + | '''Cecilia Helena Payne-Gaposchkin''', coneguda com '''Cecilia Payne''' ([[Wendover]], [[Buckinghamshire]], [[Regne Unit]], [[10 de maig]] de [[1900]] - † [[Cambridge]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1979]]), fon una astrònoma i astrofísica anglo-nortamericana. En l'any [[1925]], en la seua tesis de doctorat, va propondre que les estreles estan compostes principalment d'[[hidrogen]]. Este treball fon considerat en el seu moment com «la més brillant tesis doctoral escrita mai en astronomia». |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Cecilia Payne fon una de les tres filles d'Emma Leonora Helena i Edward John Payne, est últim un músic i historiador londinenc. | Cecilia Payne fon una de les tres filles d'Emma Leonora Helena i Edward John Payne, est últim un músic i historiador londinenc. | ||
| − | Estudià inicialment botànica, física i química en l'Universitat de Cambridge. Davant l'impossibilitat de conseguir un títul allí pel seu sexe, va abandonar [[Anglaterra]] en [[1922]] en l'intenció de viure en els [[Estats Units]], a on va acabar obtenint la nacionalitat en [[1931]]. | + | Estudià inicialment botànica, física i química en l'Universitat de Cambridge. Davant l'impossibilitat de conseguir un títul allí pel seu sexe, va abandonar [[Anglaterra]] en [[1922]] en l'intenció de viure en els [[Estats Units]], a on va acabar obtenint la nacionalitat en l'any [[1931]]. |
En l'any [[1925]] es va convertir en la primera persona en conseguir un doctorat en l'àrea d'astronomia en el Radcliffe College, i ho va fer gràcies a la seua dissertació sobre "Atmòsferes estelars, una contribució a l'estudi d'observació de les altes temperatures en les capes inverses de les estreles" (''Stellar Atmospheres, A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Stars''). L'astrònom [[Otto Struve]] va caracterisar el treball de Cecilia com «indubtablement la tesis doctoral en astronomia més brillant de l'història». Va aplicar la teoria de l'ionisació, desenrollada pel físic [[Meghnad Saha]] per a poder relacionar exactament la classificació espectral de les estreles en les seues temperatures absolutes. La tesis va establir que l'hidrogen era el component principal de les estreles. | En l'any [[1925]] es va convertir en la primera persona en conseguir un doctorat en l'àrea d'astronomia en el Radcliffe College, i ho va fer gràcies a la seua dissertació sobre "Atmòsferes estelars, una contribució a l'estudi d'observació de les altes temperatures en les capes inverses de les estreles" (''Stellar Atmospheres, A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Stars''). L'astrònom [[Otto Struve]] va caracterisar el treball de Cecilia com «indubtablement la tesis doctoral en astronomia més brillant de l'història». Va aplicar la teoria de l'ionisació, desenrollada pel físic [[Meghnad Saha]] per a poder relacionar exactament la classificació espectral de les estreles en les seues temperatures absolutes. La tesis va establir que l'hidrogen era el component principal de les estreles. | ||
| − | En un viage a través d'[[Europa]] en [[1933]] va conéixer a l'astrofísic rus [[Sergei I. Gaposchkin]] en [[Alemània]]. L'ajudà a conseguir un visat als [[Estats Units]]. Es varen casar en març de [[1934]] i varen tindre tres fills. Cecilia Payne fon una científica activa durant tota la seua vida i va passar tota la seua carrera acadèmica en [[Harvard]]. Durant més d'una década no va tindre un lloc oficial, fins que en [[1938]] se li va concedir el títul de «astrònoma». En [[1956]] fon la primera dòna en alcançar el lloc de professora associada en Harvard, i més tart fon la primera dòna en dirigir un departament en eixa universitat. | + | En un viage a través d'[[Europa]] en [[1933]] va conéixer a l'astrofísic rus [[Sergei I. Gaposchkin]] en [[Alemània]]. L'ajudà a conseguir un visat als [[Estats Units]]. Es varen casar en [[març]] de [[1934]] i varen tindre tres fills. Cecilia Payne fon una científica activa durant tota la seua vida i va passar tota la seua carrera acadèmica en [[Harvard]]. Durant més d'una década no va tindre un lloc oficial, fins que en [[1938]] se li va concedir el títul de «astrònoma». En l'any [[1956]] fon la primera dòna en alcançar el lloc de professora associada en Harvard, i més tart fon la primera dòna en dirigir un departament en eixa universitat. |
== Honors == | == Honors == | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
* Asteroide (2039) Payne-Gaposchkin | * Asteroide (2039) Payne-Gaposchkin | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://elpais.com/especiales/2018/mujeres-de-la-ciencia/cecilia-payne.html «Cecilia Payne-Gaposchkin: Mujeres de la Ciencia». EL PAÍS] | ||
| + | * [https://legacy.adsabs.harvard.edu/full/1925PhDT.........1P/0000001,006.html «Cecilia Payne-Gaposchkin: Stellar Atmospheres». Harvard (en anglés)] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Devorkin, D. (20 de octubre de 2008). «Interview with Dr. Kathy Haramundanis» (en [[anglés]]). American Institute of Physics | ||
| + | * Gingerich, O. (5 de marzo de 1968). «Interview with Dr. Cecilia Gaposchkin» (en anglés). American Institute of Physics | ||
| + | * Payne-Gaposchkin, Cecilia Helena (1984). Cecilia Payne-Gaposchkin: An Autobiography and Other Recollections (en anglés). Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-25752-7 | ||
| + | * Rubin, V. (2006). «Cecilia Payne-Gaposchkin». Out of the Shadows: Contributions of 20th Century Women to Physics (en inglés). Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-82197-1 | ||
| + | * Turner, J. (16 de marzo de 2001). «Cecilia Helena Payne-Gaposchkin» (en inglés). UCLA | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Cecilia Payne-Gaposchkin}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cecilia_Helena_Payne-Gaposchkin Cecilia Payne en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cecilia_Helena_Payne-Gaposchkin Cecilia Payne en Wikipedia] | ||
Última revisió del 10:49 26 ago 2024
| Cecilia Helena Payne-Gaposchkin | |||
|---|---|---|---|
_-_Science_Service.jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Nortamericana | ||
| Ocupació: | Astrònoma i astrofísica. | ||
| Naiximent: | 10 de maig de 1900 | ||
| Lloc de naiximent: | Wendover, Buckinghamshire, Regne Unit | ||
| Defunció: | 7 de decembre de 1979 | ||
| Lloc de defunció: | Cambridge, Massachusetts, Estats Units | ||
Cecilia Helena Payne-Gaposchkin, coneguda com Cecilia Payne (Wendover, Buckinghamshire, Regne Unit, 10 de maig de 1900 - † Cambridge, Massachusetts, Estats Units, 7 de decembre de 1979), fon una astrònoma i astrofísica anglo-nortamericana. En l'any 1925, en la seua tesis de doctorat, va propondre que les estreles estan compostes principalment d'hidrogen. Este treball fon considerat en el seu moment com «la més brillant tesis doctoral escrita mai en astronomia».
Biografia[editar | editar còdic]
Cecilia Payne fon una de les tres filles d'Emma Leonora Helena i Edward John Payne, est últim un músic i historiador londinenc.
Estudià inicialment botànica, física i química en l'Universitat de Cambridge. Davant l'impossibilitat de conseguir un títul allí pel seu sexe, va abandonar Anglaterra en 1922 en l'intenció de viure en els Estats Units, a on va acabar obtenint la nacionalitat en l'any 1931.
En l'any 1925 es va convertir en la primera persona en conseguir un doctorat en l'àrea d'astronomia en el Radcliffe College, i ho va fer gràcies a la seua dissertació sobre "Atmòsferes estelars, una contribució a l'estudi d'observació de les altes temperatures en les capes inverses de les estreles" (Stellar Atmospheres, A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Stars). L'astrònom Otto Struve va caracterisar el treball de Cecilia com «indubtablement la tesis doctoral en astronomia més brillant de l'història». Va aplicar la teoria de l'ionisació, desenrollada pel físic Meghnad Saha per a poder relacionar exactament la classificació espectral de les estreles en les seues temperatures absolutes. La tesis va establir que l'hidrogen era el component principal de les estreles.
En un viage a través d'Europa en 1933 va conéixer a l'astrofísic rus Sergei I. Gaposchkin en Alemània. L'ajudà a conseguir un visat als Estats Units. Es varen casar en març de 1934 i varen tindre tres fills. Cecilia Payne fon una científica activa durant tota la seua vida i va passar tota la seua carrera acadèmica en Harvard. Durant més d'una década no va tindre un lloc oficial, fins que en 1938 se li va concedir el títul de «astrònoma». En l'any 1956 fon la primera dòna en alcançar el lloc de professora associada en Harvard, i més tart fon la primera dòna en dirigir un departament en eixa universitat.
Honors[editar | editar còdic]
Premis[editar | editar còdic]
- Premi Annie J. Cannon en Astronomia (1934)
- Llectura de Henry Norris Russell de la American Astronomical Society (1976)
Noms a objectes estelars en el seu honor[editar | editar còdic]
- Asteroide (2039) Payne-Gaposchkin
Referències[editar | editar còdic]
- «Cecilia Payne-Gaposchkin: Mujeres de la Ciencia». EL PAÍS
- «Cecilia Payne-Gaposchkin: Stellar Atmospheres». Harvard (en anglés)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Devorkin, D. (20 de octubre de 2008). «Interview with Dr. Kathy Haramundanis» (en anglés). American Institute of Physics
- Gingerich, O. (5 de marzo de 1968). «Interview with Dr. Cecilia Gaposchkin» (en anglés). American Institute of Physics
- Payne-Gaposchkin, Cecilia Helena (1984). Cecilia Payne-Gaposchkin: An Autobiography and Other Recollections (en anglés). Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-25752-7
- Rubin, V. (2006). «Cecilia Payne-Gaposchkin». Out of the Shadows: Contributions of 20th Century Women to Physics (en inglés). Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-82197-1
- Turner, J. (16 de marzo de 2001). «Cecilia Helena Payne-Gaposchkin» (en inglés). UCLA
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cecilia Payne.