Diferència entre les revisions de "Cap"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
El grau de cefalisació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desenroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del restant del cos i proveït d'òrguens sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.) | El grau de cefalisació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desenroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del restant del cos i proveït d'òrguens sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.) | ||
== Referències == | |||
{{Referències}} | |||
* Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). ''Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia''. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4 | |||
* Drake, Richard L. (2020). ''Anatomía para estudiantes''. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1 | |||
* Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). ''Manual de embriología y anatomía general''. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9 | |||
== Bibliografia == | |||
* Federative Committee on Anatomical Terminology. ''Terminologia Anatomica''. Thieme, 1998 | |||
* Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072 | |||
* Rodriguez Limón, Raúl. ''Anatomía elemental'' | |||
* Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53 | |||
* Tortora-Derrickson. ''Principios de Anatomía y Fisiología'' | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 16:31 19 ago 2024
El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrguens sensorials (generalment òrguens de visió, oït, olfat i gust).
Els animals més senzills, com els que presenten simetria radial (esponges i ctenòfors) no tenen cap, pero sí que el tenen la majoria de les formes en simetria bilateral; estos animals tenen un eix antero-posterior de manera que en la part anterior del cos s'acumulen el cervell i els òrguens sensorials.
El grau de cefalisació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desenroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del restant del cos i proveït d'òrguens sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.)
Referències
[editar | editar còdic]- Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
- Drake, Richard L. (2020). Anatomía para estudiantes. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
- Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). Manual de embriología y anatomía general. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998
- Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
- Rodriguez Limón, Raúl. Anatomía elemental
- Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53
- Tortora-Derrickson. Principios de Anatomía y Fisiología
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cap.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cap.