Diferència entre les revisions de "Drets humans"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 8: Llínea 8:
  
 
Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].  
 
Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].  
 
+
   
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* Aristóteles, Política. Libro tercero
 
* Aristóteles, Política. Libro tercero

Última revisió del 17:01 26 ago 2024

La llibertat guiant al poble. Eugène Delacroix (1830)

Els drets humans es definixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua condició humana, per tal de garantisar-li una vida digna. Estos drets es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió.

D'ençà a finals del sigle XVIII es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, llimitats, canviats o venuts i a soles poden ser assegurats o violats.

De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'ordenació llegal de molts països, aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la Declaració Universal dels Drets Humans. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base ètica i moral al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la societat moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal.

Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents filosòfiques i polítiques a lo llarc de l'història, com el jusnaturalisme, el racionalisme o el positivisme.

Referències[editar | editar còdic]

  • Aristóteles, Política. Libro tercero
  • Hernández Gómez, José Ricardo. Tratado de derecho Constitucional. Editorial Ariadna, 2010
  • Papacchini, Ángelo. Filosofía y derechos humanos, pág. 41
  • Platón, República 449, 450 y 460.
  • Remiro, Breton (1998) derecho Internacional. McGraw-Hill: Madrid, España. p. 1021

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Clavero, Bartolomé (1994). Derecho indígena y cultura constitucional en América. México: siglo veintiuno editores. ISBN 968-23-1946-3
  • De la Barreda, Luis (1999). Los Derechos Humanos Una Conquista Irrenunciable.Distrito Federal.México: D.R.Dirección Genral de Publicaciones del CONACULTA
  • Fernández-Galiano, Antonio; de Castro Cid, Benito (1999). Lecciones de Teoría del Derecho y Derecho Natural. Madrid: Universitas. ISBN 84-7991-087-9
  • González-Carvajal, Luis (2005). En defensa de los humillados y ofendidos. Los derechos humanos ante la fe cristiana. Santander: Sal Terrae. ISBN 84-293-1587-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons