Diferència entre les revisions de "Sedyem"
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El [[deu]] creador [[Ra]] es val de tres forces auxiliars per a planificar i portar a terme la seua obra creadora: [[Sia]] (l'inteligència planificadora), [[Hu]] (la paraula creadora) i [[Heka]] (la màgia). | El [[deu]] creador [[Ra]] es val de tres forces auxiliars per a planificar i portar a terme la seua obra creadora: [[Sia]] (l'inteligència planificadora), [[Hu]] (la paraula creadora) i [[Heka]] (la màgia). | ||
| − | Ya durant l'Imperi Antic Tardà les forces o deus auxiliars creadors serien ampliats a Sedyem (sentir) i a [[Iri]] (Jrj, fer), que fan d'ajudants divins del deu | + | Ya durant l'Imperi Antic Tardà les forces o deus auxiliars creadors serien ampliats a Sedyem (sentir) i a [[Iri]] (Jrj, fer), que fan d'ajudants divins del deu escriba [[Tot]] i apareixen en els temples de [[Seti I]] i [[Ramsés II]] en Abidos. |
| − | El deu Ra estava dotat de quatre facultats: Hu, el gust i la paraula; Maa, la visió; Sedyem, l'oït i Sia, l'enteniment i tacte. Durant l'Imperi Nou, Sedyem va passar a ser un dels membres de les catorze forces creatives o [[ka]] | + | El deu Ra estava dotat de quatre facultats: Hu, el gust i la paraula; Maa, la visió; Sedyem, l'oït i Sia, l'enteniment i tacte. Durant l'Imperi Nou, Sedyem va passar a ser un dels membres de les catorze forces creatives o [[ka]] d'[[Amón]]-Ra, junt, entre uns atres, a Hu, Sia o Irer. |
Sedyem seria la força responsable de la creació i de la diferenciació de les races humanes: egipcíaca, nubia, libia i asiàtica. | Sedyem seria la força responsable de la creació i de la diferenciació de les races humanes: egipcíaca, nubia, libia i asiàtica. | ||
Última revisió del 17:30 10 oct 2024
En la mitologia egipcíaca, Sedyem o Sedjem (transliteració, sḏm) és la deificació del concepte religiós de sentir, escoltar, com una de les forces vitals creadores.
El deu creador Ra es val de tres forces auxiliars per a planificar i portar a terme la seua obra creadora: Sia (l'inteligència planificadora), Hu (la paraula creadora) i Heka (la màgia).
Ya durant l'Imperi Antic Tardà les forces o deus auxiliars creadors serien ampliats a Sedyem (sentir) i a Iri (Jrj, fer), que fan d'ajudants divins del deu escriba Tot i apareixen en els temples de Seti I i Ramsés II en Abidos.
El deu Ra estava dotat de quatre facultats: Hu, el gust i la paraula; Maa, la visió; Sedyem, l'oït i Sia, l'enteniment i tacte. Durant l'Imperi Nou, Sedyem va passar a ser un dels membres de les catorze forces creatives o ka d'Amón-Ra, junt, entre uns atres, a Hu, Sia o Irer.
Sedyem seria la força responsable de la creació i de la diferenciació de les races humanes: egipcíaca, nubia, libia i asiàtica.
En Tebas, un dels títuls de Ptah és mesedjer sedjem o l'oït que escolta.
Sedyem és representat per un personage humà que du sobre el seu cap una orella de bòvit.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Hornung, Erik. El Uno y los Múltiples. Editorial Trotta. Madrid. 1999. p. 75. ISBN 84-8164-242-8
- Hart, George. The Routledge Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses, 2ª ed. 2005. p. 131. ISBN 0-415-34495-6
- «The Gods of Ancient Egypt». touregypt.net
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X