Diferència entre les revisions de "Joan Roiç de Corella"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 115: Llínea 115:
 
* [[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
 
* [[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
 
* [[Ruta dels Clàssics]]
 
* [[Ruta dels Clàssics]]
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
  

Última revisió del 08:31 6 set 2024

Joan Roiç de Corella
Roiç Corella.jpg
Naiximent 1433
Gandia o Valéncia
Mort 1497
Valéncia
Activitat Escritor i religiós
Nacionalitat Espanya
Periodo Sigle XV Sigle d'Or Valencià
Gèneros Vers i prosa
Obres principals El parlament en casa de Berenguer Mercader

En Joan Roiç de Corella (Gandia o Valéncia, 1433 - † Valéncia, 1497) fon un religiós, cavaller, escritor i poeta valencià, pertanygué a una família noble valenciana.

Biografia[editar | editar còdic]

En l'any 1445 ajudà en el Convent de la Santíssima Trinitat de Valéncia, lo que havia refundat la mateixa regina Maria. En l'any següent el Papa Eugeni IV otorgà diverses gràcies espirituals als que colaboraren en les obres de refundació, Joan Roiç de Corella estava entre ells.

Joan Roiç de Corella tenia parents entre els monges que convivien en el convent de la Santíssima Trinitat junt a Sor Isabel de Villena, per lo que és molt possible que entre abdós hagueren freqüents relacions personals.

L'alta societat valenciana solia celebrar lo que nomenaven, "El Parlament", en casa de Berenguer Mercader, a on queden reflectides unes sessions lliteràries dels senyors de l'alta societat valenciana. En les reunions de El Parlament, cada participant exponia una faula, Ovidi era l'escritor preferit de Joan Roiç de Corella, a qui li agradava escriure sobre l'amor, pero sobre amors desgraciats, tortuosos, inclòs sobre les més diverses perversions. És més, arriba a imaginar amors entre els amants despuix de les seues morts.

L'obra de Joan Roiç de Corella comprén un gran número de gèneros. Escrigué en vers i en prosa. També hem de dir que escrigué originals i realisà traduccions, ademés també escrigué obres profanes i religioses.

Joan Roiç de Corella, traduí "Vida de Jesuchrist" de Ludolf de Sajónia o Saxónia, 1486, traduïda del llatí en Valenciana Llengua.

La seua obra en vers consta de dèneu poemes tres dels quals són religiosos, i setze profans. En quant a la seua obra en prosa, ademés de les traduccions del Psalteri i de la Vita Christi de Ludolf de Saxónia, trobem composicions narratives breus, que també poden separar-se en profanes i religioses. Dins de les proses hi ha mitològiques i hagiogràfiques.

La seua prosa era elegant i els seus poemes versaven sobre temes Marians. En diverses obres seues posa a la dòna com a protagonista en un primer pla. L'obra de Roiç de Corella s'ha considerat molt a sovint com el colofó de l'esplendor de la lliteratura valenciana en el Sigle d'Or.

Pasqual Boronat, baix el seudònim de L. d'Ontalville, en els texts dirigits a Menéndez i Pelayo, coloca a Roiç de Corella a l'altura d'Ausias March i de Jaume Roig, i fa menció de les seues obres inèdites de Corella llegides en el Cançoner de Mayans: lo desconegut de Corella és indubtablement millor que lo publicat.

Fra Pere Martines, Sor Isabel de Villena i Joan Roiç de Corella, en les seues obres sacres, són els més destacats representants de la prosa religiosa del sigle XV.

Jaume Gaçull digué d'ell:

Saber llegir és un gran be sols per llegir les poesies de Corella

Obra[editar | editar còdic]

A pesar de gojar de gran èxit en la seua época, la seua obra resulta, per al llector actual, difícilment inteligible.

Registre de les seues obres:

  • Psalteri
  • Lo Cartoixa
  • Tractat de la concepcio de la Sacratissima Verge Maria, Mare de Deu, senyora nostra.
  • Triunf de les dones
  • Letra que honestat escriu a les dones.
  • Historia de Jason i Medea
  • Historia de Leander i Hero
  • Raonament de Telamo e Ulises
  • Lo plant de la Reyna
  • Ecuba
  • Lo Jardi de Amor
  • Lamentacio de Biblis
  • Letres de Archiles e Policena
  • Lo Johi de Paris
  • Parlament o collació que aprés de sopar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat
  • Tragedia de Caldesa
  • Epistolari ab el Princpe de Viana
  • Lletres a Yolant Durdela.
  • Historia de la Gloriosa Santa Magdalena
  • Vida de la Gloriosa Santa Ana
  • Prolech en la Historia de Josep, fill del gran Patriarca Jacob.
  • Les Lahors de la Verge Maria
  • Oració a la Verge Maria
  • Poesies a Caldesa
  • La sepultura
  • Cor cruel
  • Lo plant d'amor
  • La mort per amor
  • Flors del saber
  • Lo passi en Cobles.

Cites[editar | editar còdic]

En el pròlec de l'Historia de Joseph (Roiç de Corella, 1485), es pot llegir al començament:

... Descriure en vulgar de valenciana prosa...

Joan Roiç de Corella, traduïx l'obra Vida de Iesuchrist de Ludolf de Saxonia, en l'any 1486, a on diu:

...trelladada de llatí en valenciana lengua

En el llibre del Cartoxa (Cartoixà), 1518

Acaba la primera part del Cartoxa en la vida de Jesus Deu hi Senyor nostre, trelladada de llati en valenciana lengua, per lo magnifich hi reverend mestre joan Roiç Corella, cavaller hi mestre en sacra theologia hi per ell mateix corregit, smenat hi ben examinat a pregaries del molt reverend y magnifich frare Jaume de Boch, cavaller religios del sagrat orde de la sagratissima Senyora nostra Verge Maria de Montesa, a despeses de Joan Trinxer, mercader de libres, ciutada de Barselona. Estampat en la insigne ciutat de Barselona per mestre Joan Rosembch Alemany, a XVI del més de octobre, any mil DXVIII...

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Artícul original cedit per Joan Benet de l'original en LlenguaValencianaSi.com
  • Chiner Gimeno, Jaume J. "Aportació a la biografia de Joan Roís de Corella: noves dades sobre el seu naixement i la seua mort", Caplletra, Revista Internacional de Filología, núm. 15 (1993), pp. 49-61
  • Miquel i Planas, Ramon. Obres de J. Roiç de Corella. Publicades en una intoducció per R. Miquel i Planas segons els manuscrits i primeres edicions. Barcelona: Giró, 1913

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons