Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Pajet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 13: Llínea 13:


== Cult ==
== Cult ==
Durant l'Imperi Mig tenia un parage sagrat, propenc a Beni Hassan, sent una important deesa local. El seu cult cobra especial importància, durant les [[Dinastia XVIII|dinasties XVIII]] i [[Dinastia XIX|XIX]], quan se l'associa a la cort.
Durant l'Imperi Mig tenia un parage sagrat, propenc a Beni Hassan, sent una important deesa local. El seu cult cobra especial importància, durant les [[Dinastia XVIII|dinasties XVIII]] i [[Dinastia XIX|XIX]], quan se l'associa a la cort.  
 
 
== Referències ==
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9

Última revisió del 18:06 27 dec 2025

Representació d'Hatshepsut davant de Pajet

Pajet és en la mitologia egípcia, una divinitat menor, de l'época de l'Imperi Mig, coneguda com la que arrapa. Està estretament vinculada a la cerimònia de la coronació. El seu nom egipcíac és: Pajet i es correspon en la deitat grega Artemisa.

Iconografia

[editar | editar còdic]

Era representada com a dòna en cap de lleona, tocada en un disc solar entre dos banyes liriformes i dos plomes. La seua manifestació animal és un gat salvage i, més tart, una lleona, o un guepardo femella, una de les formes que podia prendre en encarnar-se.

Mitologia

[editar | editar còdic]

D'acort a les creències d'aquells temps, era capaç de dominar el fòc i de transformar-se en unes atres formes animals, com una serp. Era venerada perque se la considerava protectora del Sol i perque entre les seues facultats era capaç de favorir la riuada del Nil. Se la considerava aliada d'Osiris. Com a les deeses lleones, se la relaciona en les activitats guerreres, en els uadis i els oasis. En l'Imperi Nou acompanya a Amón i Nejbet.

Epítets

[editar | editar còdic]

El seu nom significa “La que Arrapa”; és “La que Dilacera”, “La Destructora” i “La que Arrebata”. També és “Aquella que obri les vies de la Pluja Tempestuosa”, i en ocasions és la “Dama de Seth”. En els Texts de les Piràmides figura com a “Caçadora de la Nit en Garres Esmolades” i en el periodo tardà d'Egipte la veem com Isis-Pajet, la “Senyora de l'Escritura”.

Durant l'Imperi Mig tenia un parage sagrat, propenc a Beni Hassan, sent una important deesa local. El seu cult cobra especial importància, durant les dinasties XVIII i XIX, quan se l'associa a la cort.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
  • Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en anglés)
  • Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons