Diferència entre les revisions de "Greixer"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 11: Llínea 11:
 
* [[Mitologia]]
 
* [[Mitologia]]
 
* [[Mitologia valenciana]]
 
* [[Mitologia valenciana]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
 +
* Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
 +
* Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Calero Picó. ''Cuentos y Leyendas de los montes valencianos''
 +
* Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral''
 +
* Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas''
 
    
 
    
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 10:50 19 set 2024

El Greixer (de greix) és un personage humà present en la cultura popular de molts països, en noms diferents. També conegut com a Saginer (de sagí) i Greixet (de greix). En castellà rep el nom de sacamantecas, sacasebos o mantequero.

Personage de la mitologia popular valenciana que li trau el greix als chiquets i se'l menja o el ven per a curar l'anèmia i unes atres malalties. En el valencià septentrional rep el nom de saginer i en valencià meridional existix la freixura del Negre Chinchau.

Es tracta d'un personage que espanta a les criatures, ya que antigament es fea creure que este personage raptava als chiquets per a fer sagí en el greix que els trea.

En zones de la Comunitat Valenciana, com Quatretonda, s'utilisava l'expressió Tio Cuiro, per fer referir-se a un tipo de saginer, i per això s'amprava com a espantacriatures.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
  • Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
  • Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Calero Picó. Cuentos y Leyendas de los montes valencianos
  • Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
  • Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas

Enllaços externs[editar | editar còdic]