Diferència entre les revisions de "El Pare Llop"
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pare llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. | + | * Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pare llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255 |
| − | * Gisbert, 2007, p. 153 | + | * Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006. |
| − | * Gisbert, | + | * Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7 |
| − | * Garcia Galan, Àlex. «Rondalla de les set germanes» | + | * Gisbert, 2007, p. 153, 154 |
| − | * «Betevé - #aranésòc: los lobatièrs» (en occità). | + | * Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7 |
| + | * Garcia Galan, Àlex. «Rondalla de les set germanes» | ||
| + | * «Betevé - #aranésòc: los lobatièrs» (en occità) | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Calero Picó. ''Cuentos y Leyendas de los montes valencianos'' | ||
| + | * Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral'' | ||
| + | * Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas'' | ||
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia valenciana]] | [[Categoria:Mitologia valenciana]] | ||
Última revisió del 12:57 18 ago 2024
El Pare Llop, també conegut com Enchisador de llops, és un espantacriatures de la cultura popular valenciana.
En la cultura popular es coneix com a Pare Llop a un home que ha adquirit poder sobre els llops, els quals l'obeïen com al seu rei. Els pastors i ganaders que estaven en bones relacions en ell, eren respectats pels llops, pero als qui no volien tractes amistosos es veen atacats per estos animals.
En dies de molt fret o tempestat, baixa als poblats a demanar un poquet de menjar. No convé negar-li res, perque pot fer que els llops ataquen als ramats o que els respecten.
És una llegenda semblant a la de l'home del sac, un home vell que seqüestra chiquets. Algunes variants diuen que té la capacitat de convertir-se en llop, o que es vestix en pells d'este animal.
També és conegut com el Puto vell variant arreplegada en la localitat de Benifato. La seua història és la mateixa que la de "Les set germanes".
Este personage també es conegut en Catalunya i en la cultura i tradició occitanes, l'equivalent del Pare llop seria la figura del lobatièr.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pare llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255
- Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
- Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
- Gisbert, 2007, p. 153, 154
- Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7
- Garcia Galan, Àlex. «Rondalla de les set germanes»
- «Betevé - #aranésòc: los lobatièrs» (en occità)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Calero Picó. Cuentos y Leyendas de los montes valencianos
- Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
- Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas