Diferència entre les revisions de "Castell de Bayren"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 5: Llínea 5:
 
== Història ==
 
== Història ==
  
És provable que fora una fortificació romana ben emplaçada pel seu domini visual de la mar més que a la defensa de ciutats de pròximes ya que s'estima que la ciutat de Gandia fon fundada al voltant de l'any [[1240]] prop d'una [[Alqueria|alqueria àrap]] situada en Beniopa.
+
És provable que fora una fortificació romana ben emplaçada pel seu domini visual de la mar més que a la defensa de ciutats pròximes, ya que s'estima que la ciutat de Gandia fon fundada al voltant de l'any [[1240]] prop d'una [[Alqueria|alqueria àrap]] situada en [[Beniopa]].
  
 
En l'any [[1097]] es va produir en esta fortificació una batalla entre els [[Almoràvit|almoràvits]] en un bando contra [[El Sit]] i [[Pere I d'Aragó]] en l'atre. La narració d'este fet, mencionat en l'''Història de Roderici Campidocti'' en el [[sigle XI]], és la primera documentació escrita en la que apareix el castell. Un sigle despuix, el célebre geògraf ceutí Al-Idrisi també ho plasma en la seua obra.
 
En l'any [[1097]] es va produir en esta fortificació una batalla entre els [[Almoràvit|almoràvits]] en un bando contra [[El Sit]] i [[Pere I d'Aragó]] en l'atre. La narració d'este fet, mencionat en l'''Història de Roderici Campidocti'' en el [[sigle XI]], és la primera documentació escrita en la que apareix el castell. Un sigle despuix, el célebre geògraf ceutí Al-Idrisi també ho plasma en la seua obra.
Llínea 25: Llínea 25:
 
En la [[Crònica de Jaume I]] fa menciò al Castell de Bayren, fiquem un eixemple sobre la llengua que es parlava en aquella época:
 
En la [[Crònica de Jaume I]] fa menciò al Castell de Bayren, fiquem un eixemple sobre la llengua que es parlava en aquella época:
  
{{Cita|''E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I sarray qui sabia nostre lati, que la febre l'avia pres e que no podia anar.''|(Crònica de Jaume I, apart. 312) ''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' per Francesc Moreno (1995).}}  
+
{{Cita|''E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I sarray qui sabia nostre lati, que la febre l'avia pres e que no podia anar.''|(Crònica de Jaume I, apart. 312) ''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' per Francesc Moreno (1995).}}  
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 17:07 6 jul 2024

Castell de Bayren

El Castell de Bayren (en castellà, Castillo de Bairén) també conegut com de Sant Joan, és una antiga fortificació ubicada en el terme municipal de Gandia.

Història[editar | editar còdic]

És provable que fora una fortificació romana ben emplaçada pel seu domini visual de la mar més que a la defensa de ciutats pròximes, ya que s'estima que la ciutat de Gandia fon fundada al voltant de l'any 1240 prop d'una alqueria àrap situada en Beniopa.

En l'any 1097 es va produir en esta fortificació una batalla entre els almoràvits en un bando contra El Sit i Pere I d'Aragó en l'atre. La narració d'este fet, mencionat en l'Història de Roderici Campidocti en el sigle XI, és la primera documentació escrita en la que apareix el castell. Un sigle despuix, el célebre geògraf ceutí Al-Idrisi també ho plasma en la seua obra.

Finalment va passar definitivament a mans cristianes gràcies a Jaume I d'Aragó, el Conquistador, en 1240 despuix de la rendició d'Abecendrel o Avincedrel.

Situació[editar | editar còdic]

El castell està situat a uns 3 Km. del núcleu urbà de la ciutat, del municipi i uns atres tants de la Plaja de Gandia. Està en la part superior d'un montícul a 106 metros sobre el nivell de la mar a on, pel costat oest, comença la Serra de Mondúver i en les seues faldes, mirant a l'est, la Marjal de Gandia, un chapull o terres d'aiguamoll.

Es pot visitar accedint per les curves de Sant Joan, venint de direcció d'Alacant, pel polígon Alcodar i des de direcció Valéncia abans de la circumvalació a Gandia per la N-332.

Descripció[editar | editar còdic]

El Castell posseïx una extensió aproximada de 9 hectàrees. En l'actualitat el Castell està en ruïnes encara que hi ha hagut intents de reconstruir-ho. El mur que mira cap a la mar ha segut l'únic en ser rehabilitat. Des d'este lloc existix una àmplia panoràmica de la plaja i mar Mediterrànea i existix una vista excelent des de Cullera fins al Mongó.

Crònica de Jaume I[editar | editar còdic]

En la Crònica de Jaume I fa menciò al Castell de Bayren, fiquem un eixemple sobre la llengua que es parlava en aquella época:

E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I sarray qui sabia nostre lati, que la febre l'avia pres e que no podia anar.
(Crònica de Jaume I, apart. 312) Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana per Francesc Moreno (1995).

Enllaços externs[editar | editar còdic]