Diferència entre les revisions de "Andyety"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
En el temple de [[Seti I]] en Abidos, el rei es mostra oferint incens a Osiris-Andyety (ací assimilat al deu local [[Jentyamentiu]]), qui és acompanyat per [[Isis]]. | En el temple de [[Seti I]] en Abidos, el rei es mostra oferint incens a Osiris-Andyety (ací assimilat al deu local [[Jentyamentiu]]), qui és acompanyat per [[Isis]]. | ||
| − | Els egiptòlecs creuen que Andyety va ser un antic sobirà que va aplegar a ser deificat. | + | Els egiptòlecs creuen que Andyety va ser un antic sobirà que va aplegar a ser deificat. |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad | * Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad | ||
Última revisió del 08:00 2 set 2024
Andyety (també escrit Anezti, Andjety o Anedjti), (el d'Andyety, posteriorment Busiris) és en la mitologia egípcia, una divinitat tutelar del nomo IX del Baix Egipte.
Iconografia[editar | editar còdic]
Este deu ancestral es pensa que va ser el precursor d'Osiris i és representat en l'estandart del seu nomo com un home, en els atributs de la realea, portant els ceptres heka i nejej i duent una corona Atef, que més tart passarien a l'iconografia d'Osiris.
A partir de l'época libia, el tocat de doble voluta és substituït freqüentment per dos plomes d'esturç inclinades o verticals en la part superior del seu cap o sobre banyes de moltó en un disc solar, representant la corona Henu (un tocat de banyes horisontals de moltó coronat en dos plomes d'esturç). A voltes, també és representat sostenint en les seues mans l'anj, signe de l'eternitat i el ceptre uas.
Mitologia[editar | editar còdic]
El rei Seneferu de la dinastia IV, constructor de la primera piràmide com a tal, és representat duent la corona d'Andyety. En els texts de les Piràmides el poder dels reis és associat en Andyety, el que presidix sobre els que estan en el nomo d'Orient i en els texts dels Sarcòfecs se li denomina el bou de buitres.
En el temple de Seti I en Abidos, el rei es mostra oferint incens a Osiris-Andyety (ací assimilat al deu local Jentyamentiu), qui és acompanyat per Isis.
Els egiptòlecs creuen que Andyety va ser un antic sobirà que va aplegar a ser deificat.
Referències[editar | editar còdic]
- Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
- H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
- Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X