Diferència entre les revisions de "Chalchiutotolin"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 3: Llínea 3:
 
[[Chalchiutotolin]] (del [[nàhuatl]]: chalchiuhtotolin ‘guajolote de jade’‘en nàhuatl chalchihuitl, jade; totolin, guajolote’) en la [[mitologia asteca]] és el [[deu]] de les [[Malaltia|malalties]] i de les plagues. Els antics mexicas consideraven al [[pavo]] com a aliment ceremonial per excelència. Sacrificar el guajolote al deu Chalchiuhtotolin ho convertia en aliment diví; era aliment que nutria no només el cos, també l'esperit i l'[[ànima]]. Se li reconeixia ademés pel seu caràcter real i noble que ho colocava com l'au senyorial del pati dels palaus.​
 
[[Chalchiutotolin]] (del [[nàhuatl]]: chalchiuhtotolin ‘guajolote de jade’‘en nàhuatl chalchihuitl, jade; totolin, guajolote’) en la [[mitologia asteca]] és el [[deu]] de les [[Malaltia|malalties]] i de les plagues. Els antics mexicas consideraven al [[pavo]] com a aliment ceremonial per excelència. Sacrificar el guajolote al deu Chalchiuhtotolin ho convertia en aliment diví; era aliment que nutria no només el cos, també l'esperit i l'[[ànima]]. Se li reconeixia ademés pel seu caràcter real i noble que ho colocava com l'au senyorial del pati dels palaus.​
  
Els espanyols durant la Conquista no ho cridaven guajolote sino [[gallina]]. Ho assemblaven en el pavón, au gran, de la família de les gallinácees.
+
Els espanyols durant la Conquista no ho cridaven guajolote sino [[gallina]]. Ho assemblaven en el pavón, au gran, de la família de les gallinácees.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 14:50 24 jul 2024

Representació de Chalchiutotolin en el Còdex Borgia

Chalchiutotolin (del nàhuatl: chalchiuhtotolin ‘guajolote de jade’‘en nàhuatl chalchihuitl, jade; totolin, guajolote’) en la mitologia asteca és el deu de les malalties i de les plagues. Els antics mexicas consideraven al pavo com a aliment ceremonial per excelència. Sacrificar el guajolote al deu Chalchiuhtotolin ho convertia en aliment diví; era aliment que nutria no només el cos, també l'esperit i l'ànima. Se li reconeixia ademés pel seu caràcter real i noble que ho colocava com l'au senyorial del pati dels palaus.​

Els espanyols durant la Conquista no ho cridaven guajolote sino gallina. Ho assemblaven en el pavón, au gran, de la família de les gallinácees.

Referències[editar | editar còdic]

  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons