Diferència entre les revisions de "Marcel Lefebvre"
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Despuix d'una dilatada carrera com a misioner [[espirità]] en l'[[Àfrica francòfona]], va prendre el liderage del moviment [[ultramontà]] europeu, dins de la [[Iglésia catòlica]], enfrontant-se en els seus companyers en l'episcopat i aplegant a desobedir al [[papa]] [[Joan Pau II|Juan Pablo II]] per les reformes doctrinals i disciplinares introduïdes en l'Iglésia despuix del Concili Vaticà II que, al seu semblar, trencaven en la tradició bimilenària de l'Iglésia catòlica i impulsaven el [[Modernisme teològic|modernisme]] dins de la seua doctrina, fets que eren ya condenats per [[Pio X|Sant Pio X]]<ref>[[Cf.]] [[Pascendi Dominici gregis]]</ref> i [[Pio XII]].<ref>[[Cf.]] [[Humanis generis]]</ref> | Despuix d'una dilatada carrera com a misioner [[espirità]] en l'[[Àfrica francòfona]], va prendre el liderage del moviment [[ultramontà]] europeu, dins de la [[Iglésia catòlica]], enfrontant-se en els seus companyers en l'episcopat i aplegant a desobedir al [[papa]] [[Joan Pau II|Juan Pablo II]] per les reformes doctrinals i disciplinares introduïdes en l'Iglésia despuix del Concili Vaticà II que, al seu semblar, trencaven en la tradició bimilenària de l'Iglésia catòlica i impulsaven el [[Modernisme teològic|modernisme]] dins de la seua doctrina, fets que eren ya condenats per [[Pio X|Sant Pio X]]<ref>[[Cf.]] [[Pascendi Dominici gregis]]</ref> i [[Pio XII]].<ref>[[Cf.]] [[Humanis generis]]</ref> | ||
| − | En [[novembre]] de l'any [[1970]], Lefebvre va fundar la [[Germandat Sacerdotal San Pío X]] i en [[1988]], contra la prohibició expressa de Juan Pablo II, Marcel Lefebvre va consagrar quatre bisbes. Immediatament la [[Congregació per als Bisbes]] [[Santa Sèu|vaticana]] va emetre un decret declarant que la consagració era un acte [[Cisma|cismàtic]] i que, en conseqüència, tant Lefebvre, com atres bisbes participants en la cerimònia, havien incorregut en la [[excomunió]] automàtica d'acort en el [[dret canònic]] catòlic. | + | En [[novembre]] de l'any [[1970]], Lefebvre va fundar la [[Germandat Sacerdotal San Pío X]] i en [[1988]], contra la prohibició expressa de Juan Pablo II, Marcel Lefebvre va consagrar quatre bisbes. Immediatament la [[Congregació per als Bisbes]] [[Santa Sèu|vaticana]] va emetre un decret declarant que la consagració era un acte [[Cisma|cismàtic]] i que, en conseqüència, tant Lefebvre, com atres bisbes participants en la cerimònia, havien incorregut en la [[excomunió]] automàtica d'acort en el [[dret canònic]] catòlic. |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
Última revisió del 11:35 6 set 2024
| Marcel Lefebvre C.S.Sp. | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Arquebisbe | ||
| Naiximent: | 29 de novembre de 1905 | ||
| Lloc de naiximent: | Tourcoing | ||
| Defunció: | 25 de març de 1991 | ||
| Lloc de defunció: | Martigny | ||
Marcel-François Marie Lefebvre C.s.sp. (Tourcoing, França, 29 de novembre de 1905 - † Martigny, Suïssa, 25 de març de 1991), arquebisbe espirità francés conegut pels seus postures integristes contràries a l'ensenyances del Concili Vaticà II.
Despuix d'una dilatada carrera com a misioner espirità en l'Àfrica francòfona, va prendre el liderage del moviment ultramontà europeu, dins de la Iglésia catòlica, enfrontant-se en els seus companyers en l'episcopat i aplegant a desobedir al papa Juan Pablo II per les reformes doctrinals i disciplinares introduïdes en l'Iglésia despuix del Concili Vaticà II que, al seu semblar, trencaven en la tradició bimilenària de l'Iglésia catòlica i impulsaven el modernisme dins de la seua doctrina, fets que eren ya condenats per Sant Pio X[1] i Pio XII.[2]
En novembre de l'any 1970, Lefebvre va fundar la Germandat Sacerdotal San Pío X i en 1988, contra la prohibició expressa de Juan Pablo II, Marcel Lefebvre va consagrar quatre bisbes. Immediatament la Congregació per als Bisbes vaticana va emetre un decret declarant que la consagració era un acte cismàtic i que, en conseqüència, tant Lefebvre, com atres bisbes participants en la cerimònia, havien incorregut en la excomunió automàtica d'acort en el dret canònic catòlic.